A on van les emocions?

En moltes ocasions, la gent pensa que, si ignora una emoció, la bloqueja o l’aparta, aquesta desapareix. S’esfuma, es dissol i es va. És així?  

 Per a començar, comprenguem que les emocions són reaccions automàtiques, és a dir, a partir d’un estímul de l’entorn, el nostre cervell motiva una sèrie de reaccions químiques i hormonals. Aquestes reaccions provoquen una activació de diferents parts del cos, com pot ser un augment del flux sanguini cap als músculs; segregar llàgrimes; aguditzar l’oïda…  

Totes aquestes reaccions són totalment involuntàries, la qual cosa implica que les reaccions succeiran, els fem cas o no.  

 Aleshores, per a què farem cas a alguna cosa que ens pot resultar desagradable? No ens enganyem: la ira, la por o la tristesa no resulten del nostre grat. Però òbviament, tenen una funció bàsica, normalment relacionada amb la nostra supervivència. I el fet d’ignorar les nostres emocions, efectivament, no les farà desaparèixer.  

 El que succeirà inicialment és que ens afectarà la nostra qualitat de vida. Pot ser que aparegui l’insomni, la falta de fam o la sobreingesta de menjar; anar molt al bany o tenir restrenyiment, dolors de contractures musculars en diferents llocs del cos, … És a dir, la nostra vida es veurà afectada per conseqüències de l’activació física que, en ignorar-la, no ha trobat cap sortida.  

  I si seguim sense fer cas? Diguem que el joc puja de nivell. Llavors, començarem a tenir malalties físiques, amb lesió física real, però amb origen emocional. Un exemple són les persones que desenvolupen úlceres per l’estrès. Com es passen molt temps en mode alerta, el qual descuida l’aparell digestiu per a focalitzar-se en els músculs i així fomentar la supervivència i una (possible) fugida, l’estómac deixa de fer la barrera protectora i els propis àcids foraden la paret d’aquest. Un altre exemple són les persones que desenvolupen vertígens pel fet de tenir unes contractures en les cervicals tan intenses que acaben clavant-se i/o pinçant nervis.  

 Cal comentar també que, en alguns casos, hi ha persones que desenvolupen el que es diu Trastorns Conversius. Aquests són paràlisis musculars, malalties vàries o fins i tot ceguesa que no tenen cap base física. És a dir, si s’analitza l’ull i nervis d’una persona amb una ceguesa conversiva, estan perfectes. No hauria d’haver-hi cap problema. Però la persona no veu.  

 Així que, com pots veure, gestionar les teves emocions només t’aportarà salut i qualitat de vida! I si notes que et costa, tingues present que podem acompanyar-te a nivell terapèutic, i que aquest juliol es farà una formació en la qual oferirem recursos de gestió emocional!  

 Esperem que t’hagi resultat súper interessant! Fins a la setmana que ve!  

 L’Equip de Somni Psicologia 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *