L’autoestima és la consideració que cada individu fa sobre la seva pròpia persona, és a dir, ens revela si la persona està conforme amb la seva pròpia manera de ser, o bé si té algun sentiment o pensament negatiu cap a ella mateixa.
El nivell de la nostra autoestima no només influeix en la nostra manera de pensar i actuar, sinó que també és essencial per un funcionament òptim a diferents nivells: social, cognitiu, emocional…, així com per a la nostra realització personal.
Al contrari del que es sol pensar, l’autoestima no és un concepte específic de l’edat adulta, ja que el seu desenvolupament s’inicia en edats molt primerenques, considerant-se un element bàsic en la construcció de la personalitat dels nens i nenes.
La Societat de Psiquiatria Infantil de l’Associació Espanyola de Pediatria, assegura que els nens i nenes amb una autoestima adequada se senten més segurs d’ells mateixos, tenen més amics i poden discernir amb major facilitat el que fan bé i el que fan malament.
Però, com conformen els nens i nenes la seva autoestima? Podríem dir que l’autoestima infantil es comença a conformar arrel de les relacions que el nen o nena estableix amb el seu cercle més proper i de confiança: pares i mares, germans/es, professors/es, companys i companyes de classe, etc.
Els nens i nenes, sobretot en la primera infància, encara no tenen una consciència raonada sobre el valor que senten sobre ells/es mateixos/es. Tot i així, són capaços i capaces de sentir-se segurs/es, aprendre sense pors i desenvolupar-se adequadament respecte als nens i nenes de la seva edat. Poc a poc, a mida que va creixent, els nens i nenes prenen consciència d’aquest valor de manera més conscient.
L’autoestima en la infància, s’expressa a través dels sentiments i emocions que el nen o la nena mostra, i aquests depenen en gran mesura de la seva autoimatge i de la seva percepció d’autoeficàcia. Així doncs, depenent del nivell d’autoestima que el nen o nena posseeixi, adquirirà un millor o pitjor desenvolupament en l’aprenentatge, les relaciones socials, l’autonomia… Si el nen/a confia en les seves capacitats i habilitats, el més natural és que desenvolupi una autoestima alta, sentint-se segur d’ell/a mateix/a i valuós/a, mentre que, si el nen/a té una mala percepció de les seves habilitats, consolidarà certs sentiments negatius cap a ell/a mateix/a, que el faran tenir una baixa autoestima, provocant-li sentiments de desconfiança en si mateix, sentint-se insegur i inferior a la resta.
Com a pares i mares, és impossible que aconseguim protegir als nostres fills i filles de totes les situacions que aniran apareixen al llarg de tota la seva vida, però donant eines i fomentant una òptima autoestima, podem ajudar-los/les a ser autosuficients i poder prendre les seves pròpies decisions, a valorar-se a ells i elles mateixes, les seves capacitats i el seu valor.
Esperem que aquesta informació us hagi resultat útil i interessant i us hagi fet reflexionar sobre la importància de l’autoestima per als vostres nens i nenes.
L’equip de Somni Psicologia