Autoexigència infantil


autoexigencia infantil

Moltes vegades ens sorprèn veure a nens i nenes extremadament autoexigents amb ells i elles mateixes. En una etapa vital en que se suposa que s’ha de viure de manera despreocupada i gaudir de les vivències i nous aprenentatges, ens trobem amb certs infants que es demanen a ells mateixos certs nivells d’exigència que no són capaços d’acomplir.   

El paper de la societat en l’autoexigència.  

Però, perquè ens sorprèn? Vivim en una societat cada cop més perfeccionista, en la que premiem l’excel·lència i l’autosuperació continuada, basada en que si la resta poden fer quelcom d’una manera, tu també hauries de poder-ho fer igual de bé.  

Els nens i nenes, igual que la majoria d’adults, busquen sentir-se reconeguts/des i valorats/des pel seu entorn, ja que en això es basa gran part de l’autoestima de totes i tots. Si en el seu entorn, el l’infant observa que quan ell és el millor o quan fa coses avançades a la seva edat, la resposta del seu entorn és positiva i rep grans dosis d’atenció, instaurarà aquestes conductes d’autoexigència, quedant en ell o ella la premissa de que “per ser valorat/da, he de ser el/la millor”.  

Com detectar a un/a nen/a autoexigent? 

– Nens/es hiper sensibles a les crítiques o correccions dels altres. 
– Tenen reaccions desproporcionades al perdre, encara que sigui un joc completament nou.  
– S’enfaden i/o es frustren quan els adults donen per vàlides altres respostes a part de la seva.  
– No accepten les bromes amb ells/es com a protagonistes. 
– Per tal d’evitar el fracàs o equivocar-se, eviten tasques que no se’ls hi donen bé o no saben fer. 
– Desvaloritzen els èxits d’altres nens i nenes, i en ressalten els errors.  
– Mostren rebuig a provar coses noves perquè poden equivocar-se o fallar al intentar-les.  
– Alta sensibilitat a qualsevol tipus de fracàs, independentment de si la tasca va acord o no a la seva edat.  
– Busquen constantment el reconeixement i aprovació dels adults del seu entorn, per sobre de gaudir de l’activitat o tasca que estan fent.  

Com podem ajudar a un nen/a autoexigent? 

Tot i que l’autoexigència va bastant lligada al propi caràcter del nen o nena, els pares, mares i cuidadors poden tenir en compte una sèrie d’actituds i conductes, per tal d’ajudar a treballar en aquestes dificultats del dia a dia i que puguin superar aquesta necessitat de control, que molts cops no els deixa gaudir de la seva infància i ser feliços/ces.  

Primer de tot, cal tenir clar que l’exigència serà un tret que segurament acompanyarà al/a la nostre/a fill/a al llarg de la seva vida. Una de les coses que podem treballar amb ell o ella és la persistència. Si es posa unes metes altes però no té la capacitat de persistir per aconseguir-les i es rendeix al primer fracàs, viurà en un constant estat de frustració. Ajudar-lo/la i donar-li eines per persistir i esforçar-se en el que vol l’ajudarà a no viure l’error com un fracàs, sinó com un intent d’arribar al seu objectiu.  

En segon lloc, no és cap novetat que els nens i nenes basen gran part del seu aprenentatge en la imitació i que la nostra resposta davant de situacions en les que fracassem o ens frustrem, serà molts cops la resposta que adquiriran els nostres fills i filles. Treballar en nosaltres mateixos/es i en com gestionem aquests fracassos, riure’ns de nosaltres mateixos/es quan cometem un error, parlar-ho amb ells/elles i que vegin que els seus referents també s’equivoquen però que ho continuen intentant; tot això pot ser una manera de brindar noves actituds davant els errors i ajudar a perdre la por al ridícul.  

Per últim, vigilar amb centrar els afalacs només en els resultats. Moltes vegades, de manera inconscient, els pares i mares tendeixen a utilitzar expressions reforçadores com “molt bé” de manera continuada. Això pot generar als nens i nenes el pensament de què l’objectiu de fer les coses és fer-les “molt bé” i quan això no es compleix, ja sigui perquè és una tasca nova o perquè aquell dia no ha sortit bé, apareixen les angoixes i les frustracions. D’una banda, podem treballar els nostres reforçadors i centrar-los en coses concretes que ha fet el nen o nena i que ens han agradat i, d’altra banda, treballar en gaudir del procés sense buscar el resultat. Equivocar-nos amb ells i elles, fer coses absurdes i que ens vegin riure i gaudir pot ser un molt bon aprenentatge per, poc a poc, deixar de banda els resultats i ser feliços amb el que estan fent en el moment.  

Esperem que l’article t’hagi resultat interessant i si tens qualsevol pregunta i/o comentari no dubtis en escriure’ns! 

 L’Equip de Somni Psicologia 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *