Les adaptacions són una de les principals estratègies de les ciències educatives per a aconseguir la inclusió a les aules.
Tot i així, molts nens, nenes, adolescents o famílies es posicionen completament en contra d’elles i no les accepten. Per què passa això?
La principal raó és que, malgrat que aquestes adaptacions estan creades per a disminuir les barreres d’aprenentatge, moltes persones consideren que la seva aplicació pot suposar conseqüències més greus de les que estan observant sense aplicar-les.
Entre altres, les principals pors que tendim a escoltar són els següents:
- Com podrà adaptar-se a altres etapes educatives o laborals si s’acostuma a tenir aquestes ajudes?
- Aquestes adaptacions poden dificultar-li l’accés a algun títol educatiu o a alguna posició en el món laboral?
- Com el/la veuran els i les companyes si està fent coses diferents? Serà estigmatitzat/ada?
- I què passarà amb la seva autoestima si veu que l’ajuden tant i als altres no?
Totes aquestes pors són completament naturals. És més, qui no coneix algun cas en què s’hagi donat alguna d’aquestes situacions?
No obstant això, el rebuig total d’aquestes adaptacions pot suposar conseqüències més greus per als i a les nostres peques:
- Baixada del rendiment escolar
- Desregulació emocional
- Baixada d’autoestima
- Interacció social
- Rebuig escolar
- Fracàs escolar
Sí, ho sabem, vist així sembla que només hi hagi conseqüències negatives fem el que fem. Això és perquè, tot i el treball que hi ha darrere de l’educació inclusiva i del progrés que hem anat observant en els últims anys, la societat continua comprenent l’educació com l’assoliment de fites educatives segons l’edat, la qual cosa deixa enrere a tots aquells nens, nenes i adolescents que puguin no aconseguir-les.
Tot i així, en l’actualitat, aquestes adaptacions són el millor recurs al que optem per a poder ajudar a totes aquestes personetes que no estan aconseguint aquests aprenentatges o fites educatives. I ben aplicades, poden ajudar-les molt en el seu camí com a estudiants.
Aquestes adaptacions es crearan de forma personalitzada per a qui les necessiti, incidint en major o menor grau i afectant la metodologia o al propi contingut del currículum acadèmic, per a complementar les habilitats del nen, nena o adolescent.
En la seva elaboració, diferents professionals especialitzats (tutors/as, mestres/as d’educació especial, referent de l’EAP…) elaboraran una proposta que la família podrà revisar, expressar les seves pors i comentar possibles alternatives.
Malgrat això, és un procés que pot suposar molta por i inseguretat, no només en el o la menor, sinó també en tot el sistema familiar a l’hora de prendre decisions tan importants.
En aquests casos, recomanem demanar ajuda. Sabem que la família no té per què ser experta en salut mental i educació inclusiva. En aquests moments, són claus les coordinacions entre el o la professional de la psicologia, el centre educatiu i la família.
Esperem que us hagi resultat interessant l’article i, si us trobeu en un procés com aquest, no dubteu a contactar-nos si necessiteu ajuda. Fins a la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia