Quantes vegades has sentit que havies de ser perfecte? Que havies de ser el/la millor amic/ga, millor fill/a, millor germà/na, millor parella, millor treballador/a… millor tot? I ho has aconseguit? 

Quan mirem les xarxes socials, sembla que tothom té una vida perfecta. Que s’estima molt amb la seva parella, que està molt guapx i feliç; que la família l’adora, la feina li va estupenda, i fins i tot les seves mascotes són més mones que les teves. I tu? Doncs agafes, i comences amb un discurs intern del que “hauries” de fer, amb càstigs associats com “tu no vals” o “no ho estàs fent suficientment bé”. Potser, fins i tot, et preguntes com nassos s’ho fan.  

I arribes al punt en el que tot es fa bola, perquè no pots ser sempre el/la millor en tot, ni despuntar en tots els àmbits. Disculpa’ns per fer-te aquesta revelació, però és cert. Perquè, saps què passa? Que no s’ho fan. Que òbviament tenen alts i baixos; que a vegades no arriben a la feina o tenen discussions amb la seva millor amiga. Perquè no podem ser perfectes. 

Per què volem ser-ho? Cada persona tindrà la seva motivació, però una de les més comuns és ser acceptat/da. Si sóc perfecte, em valoraran i m’estimaran: els meus pares, les meves amistats, la parella, a la feina, a les activitats d’oci. Ser admirat/da segur que ens durà a ser acceptat/da. 

Però la contraposició a tot això és el plantejament de que, si fallo, penso que ja no m’estimen. Que ja no em volen. I per tant, no em puc permetre fallar. I em pressiono, m’obligo, em sobre-exigeixo, fins a nivells de potser caure malalt/a. Hi ha qui, fins i tot, es maltracta per haver emmalaltit. Què frustrant ha de ser, no? I quina ansietat més intensa al intentar controlar-ho tot, quan no és viable. 

Així doncs, avui reivindiquem el nostre dret a ser imperfectes! A fer quelcom no tant bé, o a mitges, o que potser ens costi. A equivocar-nos com a base del nostre aprenentatge. A millorar en diferents aspectes de la nostra vida al ritme que podem sostenir. I, sobretot, a no arribar a tot. 

Si fem això, us assegurem que tindrem una vida igual d’imperfecte, però molt més amable, tranquil·la i justa cap a nosaltres mateixes i mateixos. I amb menys ansietats! 

Esperem que sigueu molt imperfectes i que tingueu un molt bon dia! Fins dimecres vinent! 

L’Equip de Somni Psicologia  

Hola, ¿ te puedo ayudar?