EL NOSTRE BLOG, Emociones, Infantil, Maternidad, NUESTRO BLOG, Parentalidad, Relaciones Sociales
Avui és el dia Internacional de l’Orgull LGBTIQ+ i volem aprofitar per a parlar de tres errors molt comuns que cometem en explicar què és una família als infants i que podrien ser la base dels seus constructes cognitius respecte les identitats sexuals, de gènere i/o les orientacions sexuals.
Sí, sembla mentida, però la forma com introduïm en la primera infància un concepte tan senzill com és la família, pot ser un estímul més que influeixi a la construcció de la seva forma de pensar.
Si ens basem en el model constructivista de l’aprenentatge, el coneixement s’adquireix a través d’un conjunt d’estímuls que anem percebent al llarg dels anys i que ens permet anar modulant una petita idea inicial, per a anar fent-la créixer i desenvolupar-se, fins a convertir-se en formes de pensar en l’adolescència i l’edat adulta.
Seguint aquest model psicològic, una idea creada en la primera infància que estableix que la família sempre consta d’un pare, una mare i uns fills o filles, estableix una base que podrà desenvolupar moltes altres idees associades.
Encara que, evidentment, per a que aquesta persona desenvolupi la seva identitat convertint-se en homòfoba, necessitarà molts altres estímuls que l’ajudin a anar construint aquestes idees i aquesta identitat. Però avui ens centrarem en aquest primer concepte: La descripció del concepte de família.
Són molt habituals tres errors:
- Descriure el concepte de família partint del gènere dels progenitors
- Basar-nos exclusivament en el procés genètic
- Excloure la descripció del vincle emocional de la família
Són errors perquè impliquen la necessitat d’unes identitats sexuals i de gènere molt específiques i una orientació sexual molt concreta per a poder tenir fills/es com a objectiu únic de la família. I això suposa unes pressions socials imposades des de la primera infància per a definir la identitat de gènere corresponent a la teva identitat sexual i una orientació sexual “adequada” per a poder tenir descendència.
Si no hi ha altres estímuls que reforcin aquestes idees, desapareixeran amb el temps. Però què passa si van rebent una vegada i una altra estímuls que dicten que aquests paràmetres són els “correctes”?
Probablement, mentre tot segueixi aquests principis, no hi haurà problema, però si no s’identifica a si mateix/a dins aquest constructe o veu a algú que no el compleix, apareixerà una distorsió cognitiva que li generarà malestar en major o en menor mesura.
Esperem que us hagi semblat interessant l’article i que pugui ser útil per a modelar la forma com descrivim la família als nens i nenes, reduint-los la pressió social amb la que nosaltres hem crescut.
Fins a la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia
Assertivitat, Autocura, Autoestima, Comunicació, EL NOSTRE BLOG, Emociones, Emociones, Emocions, Empatía, Expressió, Gestió Emocional, Responsabilitat afectiva
De fa un temps cap aquí, el concepte de la responsabilitat afectiva s’ha posat molt de moda. Moltes persones parlen de la importància de la responsabilitat afectiva, però sembla que només es parla en el context de relacions sentimentals. És l’únic tipus de relació en que és important?
Recordem primer què és la responsabilitat afectiva. Aquesta es defineix com la consciència de que les nostres accions tindran conseqüències a nivell emocional per a l’altre persona, de manera que ens esforcem en mostrar escolta, cura i respecte. És a dir, si jo li dic a algú “no vull saber res de tu”, li pot generar una emoció de tristesa i sensació de rebuig molt més intensa que si li expresso “sento que no encaixem”. No, no estem mentint, ja que el missatge de fons és el mateix (tu i jo no quallem!), però les formes importen! De la manera en que diem les nostres opinions o intencions pot afectar a l’altra persona.
Aquesta responsabilitat afectiva també s’emmarca en quant a la importància de ser sincer/es. Ens referim a que, si jo no tinc intencions d’anar, per exemple, a la teva graduació, donar-te llargues no és responsable afectivament. En canvi, expressar-te que no hi aniré perquè sento que no ho puc sostenir, o que necessito aquell temps per a invertir-lo en una altra cosa (com pot ser l’autocura) és responsable afectivament.
Com probablement ja hauràs deduït, estimat/da lector/a, la responsabilitat afectiva és (o hauria de ser) present en totes les relacions que tinguem: romàntiques, laborals, familiars i socials.
Però avui volem reivindicar que ser responsable afectivament no afecta únicament a les relacions amb les altres persones, sinó també amb un/a mateix/a. A què ens referim?
A que si jo, per exemple, tinc una relació amb una persona en una situació complexa i em dedico a cuidar-la i respectar-la per sobre de tot; sí, estic sent responsable afectivament amb ella, però no amb mi mateix/a. Si no escolto el que necessito, vull o puc sostenir, i prioritzo el benestar de l’altra persona envers al meu, realment estic sent molt poc responsable afectivament amb mi mateix/a.
I per què és important? Òbviament, quan parlem de la responsabilitat cap a l’altra persona queda palès que les conseqüències de no ser-ho poden ser el rebuig social, conflictes socials, soledat,… Però quan es tracta cap a nosaltres mateixos/es, els efectes no són tant visibles malgrat ser igualment importants. Ens influencia a nivell d’autoestima, que disminueix perquè ens considerem menys importants que la resta; a nivell anímic, perquè ens desgasta, lo qual ens pot provocar estats d’ànim d’irritabilitat i ira; i finalment a nivell social, perquè podem acabar culpant a la resta del nostre malestar.
Per tant, tinguem present que cuidar, respectar, escoltar i vetllar pel benestar, ha de ser quelcom important a dur a terme cap a tothom, incloent-nos a nosaltres!
Esperem que t’hagi resultat interessant, i ens veiem el dimecres vinent!
L’equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Emociones
Feliç dia de l’orgull friki! Sí, sí! Existeix!
Avui és el dia de l’orgull friki, i ens sembla una ocasió genial per a parlar de les aficions i dels frikismes.
Abans de res, què significa el terme “friki”? Per a totes aquelles persones que no estiguin familiaritzades amb aquest terme, de manera literal significaria “estrany” o “rar”; però s’usa normalment per a parlar d’algú que té una afició molt intensa, i potser no gaire típica. Per exemple, les persones que són aficionades a alguna saga o estil (Star Wars, Harry Potter, One Piece, música no-comercial, seguir un equip de futbol…) o a alguna activitat (un esport, manualitats, jugar a un videojoc, restauració de mobles…)
Fa uns anys, el concepte de “friki” era usat de manera pejorativa, és a dir, es deia com un menyspreu. Avui dia, afortunadament, tothom és conscient que li encanta alguna cosa, i ho viu amb orgull!
Així doncs, quins beneficis ens pot aportar tenir una afició? Doncs un munt!
- Millora de la teva vida social: Si ets friki d’alguna cosa… ets més interessant! Tens més tema de conversa, de manera que segur que pot ser súper divertit xerrar amb tu. A més, segurament trobes a altres persones que comparteixen la teva afició, i fas noves amistats!
- Fomenta l’empatia i la paciència: quan ens encanta un tema i podem xerrar d’aquest durant hores, ens adonem que a altres persones els pot flipar també una altra cosa! De manera que podem ser més amables i tolerants, i mostrar-nos més pacients quan algú entra en el seu discurs.
- Disminueix l’estrès: les nostres aficions són també un recurs on podem relaxar-nos i desconnectar del nostre dia a dia. A més, com ens encanta, el realitzem d’una forma continuada, de manera que afavorim al fet que els nostres nivells d’estrès disminueixin.
- Augmenta la nostra connexió amb el present: t’has adonat que, quan estàs immersa o immers en la teva afició, el temps passa volant? No estàs en les teves mil i una càbales vitals, sinó que connectes amb l’aquí i l’ara. És una forma informal de meditar!
- Prevé de certes malalties: Sabies que l’estrès està molt relacionat amb les malalties? Quan passem episodis llargs de molts nervis, el nostre sistema immunitari es veu compromès, i acaba afeblint-se. Si podem oferir-nos pauses per a relaxar-nos, li donem un espai on recuperar-se. Evitem caure malaltes o malalts!
- Promou el desenvolupament de la creativitat: amb els hobbies, inevitablement realitzem noves connexions neuronals, les quals ens ajudaran a fomentar el “pensar fora de la caixa”, és a dir, a trobar solucions més creatives referents a l’activitat que realitzem. I aquesta habilitat es pot estendre a qualsevol situació del teu dia a dia.
- Estimula el teu cervell: si tens una afició, aprens coses noves i t’estimules. Això és magnífic, perquè un cervell actiu té menys riscos a patir unes certes malalties, millora l’atenció i la memòria.
- Millora de l’estat d’ànim: les aficions ens agraden, és clar! Quan estàs realitzant o parlant d’un tema que et motiva, generes endorfines, de manera que estàs de millor humor!
- Augment de l’autoestima: estàs dedicant una estona per a tu mateixa/o, de manera que ja de per si mateix, és un tipus d’autocura. D’altra banda, mentre practiques el teu hobby, pot ser que aconsegueixis objectius o metes, la qual cosa senti fenomenal, i això sens dubte augmentarà la teva autoestima!
Així que t’animem que siguis friki, del que sigui! Gaudeix de la teva afició o frikisme, tot són avantatges!
Esperem que hagis gaudit d’aquest article, i t’esperem la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Emociones
De vegades, o potser m’atreviria a dir gairebé sempre, estem pensant en metes. Objectius que hem d’assolir i que, quan hi arribem, potser no reben el valor que haurien de tenir, atès que durant el procés per assolir quelcom que volem, ens permetem el luxe de pressionar-nos o fins i tot castigar-nos sinó ens apropem a ell. Però quan ho aconseguim, és com si tot el nostre empeny o esforç quedés en res.
Vivim en una societat que ens demana molts requisits per ser feliços, fins i tot de vegades ens replanteja la nostra felicitat. Hem de reflexionar sobre la nostra felicitat i intentar que sigui una felicitat personal i no social.
Anem a intentar posar exemples: Com seria feliç? Tenint una feina estable, una economia estable, moments amb els meus amics, parella, tenint un projecte de futur com crear una família, independitzar-me, estar be amb mi mateix/a. De totes aquestes coses, quines pertanyen a la meva felicitat i quines pertanyen o ens han inculcat la societat?
Pensa-hi. Moltes vegades busquem una felicitat que no és la que nosaltres volem. És difícil de vegades separar la nostra de la imposada per la societat en la qual vivim, ja que molts dels requisits que ens demanen són essencials per cobrir la nostra felicitat personal, però no podem reduir-ho tot a aquests criteris. Anem més enllà i pensem més en les nostres decisions. I encara més! Revaloritzem el nostre esforç en les coses que fem per arribar a l’objectiu, intentem aprendre i treure suc del procés i no només de la fi.
Posem una altra situació: la meva felicitat es basa a formar una família, ser feliç amb ella, tenir una feina que m’agrada i gaudir del dia a dia. Aconsegueixo una feina que m’agrada, amb el qual estic satisfet/ada i em sento realitzat/a. Però ocupa molt de lloc en el meu dia a dia. Em llevo, em prenc un cafè i, com un “robot”, me’n vaig a treballar.
Avui dia no és habitual tenir un horari de treball extraordinari, de manera que segurament acabo de treballar a les 18 o 19 de la tarda i el meu dia es pot reduir a només allò laboral. Això és un error. És important tenir espais més enllà del laboral i econòmic. No es pot reduir la meva felicitat als caps de setmana, sinó procurar gaudir de tots els meus dies. Evidentment, em permeto estar cansat/a després d’una jornada laboral, però també he d’esforçar-me a cuidar el meu espai personal i d’oci.
Què fàcil és dir-ho i llegir-ho, oi? Com ho faig si el dia té 24 hores i les meves responsabilitats l’ocupen sencer? Acabo de treballar, arribo casa, rentadores, sopar, dinar per a demà; si tinc fills/es dutxes, parlar amb ells/es i donar-los temps de qualitat; si tinc parella parlar amb ella sobre el dia i prendre’ns un descans, entre moltes altres responsabilitats que tenim.
Doncs aquí ve el tema en qüestió: dediquem temps per organitzar les nostres prioritats sobre la felicitat individual, que sempre podem treure temps i més si és per dedicar-lo a nosaltres/es mateixos/es. Busca els teus interessos (potser encara no els coneixes!), no deixis de plantejar-te reptes, nous esports i nous hobbies; i si tens un mal dia, deixa’t sentir i deixa’t recolzar, que les coses bones les expliquem molt ràpid i amb molta eufòria, però les males ens les quedem, i ens és molt fàcil sentir-nos culpables sobre elles.
Us proposem alguns consells que potser siguin del vostre interès:
- Fes una llista d’agraïments al final del dia, amb petits moments que t’hagin fet feliç. No cal que siguin grans coses.
- Avalua què no t’ha agradat del teu dia i intenta canviar-ho, en la mesura que sigui possible.
- Prova noves coses que potser mai has pensat que poden influir en la teva felicitat personal.
- Valora les coses que has aconseguit en la teva vida i no menyspreïs l’esforç que has invertit.
- Fixa’t si tot el que fas és perquè t’agrada o si moltes coses les canviaries, i pren decisions sense por, sent sempre conseqüent.
- Deixa de banda els estereotips que ens marca la societat i intenta ser una mica més lliure.
- Accepta algunes responsabilitats que no et facin gaudir, però que no siguin la gran majoria de la teva vida.
- Organitza el teu temps donant èmfasi en les teves prioritats individuals.
- Surt de la teva zona de confort, tot i que faci una mica de vertigen.
- Pensa en com series més feliç sense dependre de la imatge que dones als del teu voltant.
Si ho tens tot, però et sents buit/a, pensa, reflexiona i busca a qui estàs intentant fer feliç. I, si no és a tu, canvia les teves rutines, les teves actituds o fins i tot planteja’t si la identitat que has adoptat és teva o té moltes característiques de la societat en la qual vius. És molt normal sentir-se buit/a si seguim sols allò reglat i, i per sort som a temps de canviar-ho!
Fins la setmana vinent!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Emociones
En el món existeixen 7.8 bilions de persones, la qual cosa implica que hi ha 7.8 bilions de cervells diferents. Cada cervell funciona d’una forma diferent, de manera que hem de ser conscients que el que funciona per a una persona, pot ser diferent per a una altra.
Malgrat això, hi ha maneres d’“agrupar-nos” segons diferents característiques, com pot ser la forma en la qual el nostre cervell funciona, i com això ens influencia en la nostra personalitat i en el nostre dia a dia. Una de les teories més interessants en aquest aspecte, és la teoria d’Activació Cortical d’Hans Eysenck, que explica les diferències entre persones Introvertides i persones Extravertides.
Aquesta teoria es centra en el Sistema d’Activació Reticular Ascendent (SARA), un sistema neuronal encarregat d’estimular l’escorça cerebral i, al seu torn, el nivell d’activació cerebral en general. És a dir, és el que s’ocupa que el nostre cervell estigui actiu i funcionant.
Segons Eysenck, tenim diferents nivells d’activació (o “arousal”). Les persones introvertides tenen, de base, nivells més elevats que les persones extravertides. Curiós, veritat?
Per aquest motiu, es podria explicar que les persones extravertides tinguin tendència a buscar estimulació externa, a través de la socialització o els plans estimulants; mentre que les persones introvertides puguin arribar a nivells d’arousal adequats fent plans a soles, com la lectura o tocar un instrument musical.
És més! Al saber que les persones introvertides fàcilment arriben a nivells més alts, podríem entendre per què a aquestes els esgota mental i emocionalment el contacte perllongat amb altres persones, mentre que les persones extravertides s’“alimenten” enèrgicament d’elles. De la mateixa manera, podem albirar per què les persones extravertides tendeixen a viure amb tristesa o rebuig els moments de soledat, a diferència de la gent introvertida que pot gaudir-ho moltíssim.
Veient aquesta teoria, podem comprendre llavors per què sovint la gent més extravertida té més facilitat per a adormir-se (tenint el nivell de “desconnexió” molt més pròxim al seu nivell d’activació habitual) al contrari de la gent introvertida; i la dificultat de les persones extravertides d’arribar a concentrar-se amb una cosa poc estimulant, en contraposició de la facilitat del perfil introvertit.
Segurament, si heu arribat a aquest punt de l’article, us plantejareu: llavors, què és millor? Ser introvertit/a o ser extravertit/a? Doncs com sempre, tot té els seus avantatges i els seus inconvenients. Però es redueix a plantejar-nos: per què una cosa ha de ser millor que l’altra? Per què hem de lloar a un perfil de persona i castigar l’altre? No té cap sentit!
Així que acceptem les nostres peculiaritats i les diferències de la resta, i intentem justament potenciar tot allò que ens resulti beneficiós.
Esperem que us hagi resultat interessant! Ens veiem el dimecres que ve!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Emociones
Quan arriba l’hivern, els dies es fan més curts. Entra el fred, és tot més fosc, i pot ser que entrem en un estat d’ànim més apagat. Ens sentim més cansades o cansats, tenim més gana de menjar alt en hidrats de carboni (o sigui, menjar que potser no és massa saludable), de manera que potser guanyem pes; estem més tristes i tristos, i tenim més necessitat de dormir. A més, és possible que ens aïllem socialment, que no tinguem ganes de veure’ns amb el nostre cercle habitual, i que a més perdem l’interès i el plaer per tot allò que abans ens agradava.
És normal que, quan hi ha un canvi d’estació, sobretot quan som a la tardor, ens sentim així. La característica principal d’aquests símptomes depressius és que, un cop acaba l’estació de l’any, remet.
Però, com pot ser que, si tinc una vida aparentment agradable i estable, em senti trist/a perquè sí?
Pel que sembla, alguns dels factors de risc és ser dona, ser adult/a jove, i tenir familiars amb algun tipus de depressió. A més, el fet de viure en un país on hi ha nivells de llum més baixos potencia aquest estat anímic.
Això es deu a que, al haver menys llum, sintetitzem menys vitamina D, afectant als nivells de serotonina i dopamina. Com ja havíem comentat en altres ocasions, la serotonina és el neurotransmissor que fa que ens sentim agust; i la dopamina és el que està associat amb el plaer (el fet de sentir que quelcom ens agrada i/o ens fa sentir contents/es).
Un altre factor a tenir en compte és l’alteració de ritme circadià de la persona, que és el cicle de son i vigilia. A mesura que hi ha menys llum, el nostre cervell pot confondre’s i generar més melatonina (la qual ens indueix al son) i menys serotonina.
En principi, no té per què esdevenir un diagnòstic greu, ni donar-nos problemes severs. Aquesta setmana justament vàrem crear un Reels amb alguns tips molt visuals, però us els resumim de nou:
- Menjar saludable
- Fer esport
- Procurar fer activitats a l’exterior, connectant amb la natura
- Potenciar les trobades socials
- Tenir una bona higiene del son, llevant-nos i anant a dormir més o menys a la mateixa hora
- Prendre el sol o la llum solar tant com ens sigui possible
Si veieu que aquesta situació emocional es complica, us recomanem que ens demaneu hora per fer la primera visita gratuïta i procurar d’esbrinar si hi ha quelcom més que us està afectant.
Ens veiem el proper dimecres!
L’Equip de Somni Psicologia
