EL NOSTRE BLOG, Gestión Emocional, Gestión Emocional
Clic. Desbloqueges el telèfon per enèsima vegada en els últims minuts. Entres en una xarxa social i et tires una estona mirant vídeos que no t’interessen especialment, però no saps per què, “et tenen enganxat/da”. A l’estona, t’avorreixes i et poses una sèrie. Mires el capítol mentre xafardeges històries d’instagram de persones que coneixes.
Et sona? Què tal et fa sentir això? I el millor… per què ho fem?
Totes aquestes activitats aparentment rutinàries, són maneres de segregar dopamina. La dopamina és un neurotransmissor relacionat amb el gaudi o el goig. Així doncs, quan jo miro una sèrie que m’agrada, segrego dopamina. Encara que, el que descrivíem anteriorment no semblava especialment de gaudi, no? Això és perquè també són mecanismes magnífics per a intentar evitar les emocions. Quan sento alguna cosa que no vull sentir, puc fer diverses coses: negar-ho, afrontar-ho o evitar-ho.
Quan parlem d’evitació emocional, normalment ens plantegem persones que usen l’alcohol o altres drogues per a no sentir, veritat? Però també podem parlar de qualsevol altra conducta portada a l’extrem: estar tot el dia amb el mòbil a la mà, fer moltíssim esport, anar de compres constantment, treballar jornades interminables, jugar a videojocs o a jocs d’atzar, no estar *solx ni un segon, no parar per casa en setmanes…
Aquestes conductes són evitacions (aparentment sofisticades, veritat?); maneres de mantenir-nos ocupats/des per a no connectar amb el que ens està succeint.
Òbviament això no és positiu per a nosaltres. D’una banda, perquè si no sé què estic sentint, no ho resoldré, de manera que es perpetuarà el problema. D’altra banda, somatitzaré; és a dir, les emocions trobaran maneres d’expressar-se a través del cos. I finalment, potser hauré de sustentar conseqüències negatives derivades de la meva conducta d’evitació (per exemple, problemes econòmics per culpa del joc).
Així doncs, et recomanem que intentis revisar-te, donar-te espais per a processar les teves emocions, connectar amb tu mateix/a, i ser conscient del que està succeint! D’aquesta manera, podràs donar una resposta a les teves necessitats!
Esperem que t’hagi resultat molt interessant! Fins a la setmana que ve!
L’equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Gestión Emocional
Arriba l’estiu, vestim amb roba més lleugera i el físic de les persones passen a un primer pla.
Podríem dir que “lamentablement succeeix això” (i ho pensem), però el que sí que sabem és que és una realitat. Ens fixem més en el nostre cos, la seva forma, el seu to de pell, les seves particularitats; que si un granet per aquí, un pèl per allà, una nova piga, cel·lulitis, estries i un sense fi de coses.
Durant la temporada d’estiu, la gent sol fer més coses socials que en el seu dia a dia habitual i això impulsa a que puguis comparar-te amb altres cossos. De vegades per reforçar-te o de vegades per castigar-te. Avui dia, el físic es té molt en compte: entre parelles, entre amics o amigues, entre familiars… i cada vegada hi ha més persones amb una autoestima més baixa per culpa de les comparacions irracionals que fem.
Com hem escoltat milers de vegades, entrar a comparar-vos amb altres persones no ajuda en res, així que us proposem que us accepteu amb les vostres particularitats, que si hi ha alguna cosa que està a les vostres mans per sentir-vos millor i es pot aconseguir mitjançant una constància sana, endavant. Però no t’has de valorar pel teu físic, sinó que és millor procurar valorar-te per la teva forma de ser, pels teus valors i principis fins i tot pel teu caràcter i personalitat. És important estar sa/na físicament i està bé cuidar-se i no deixar-se de banda, però no hem de obligar-nos a canviar i molt menys que la nostra motivació per a canviar sigui per culpa de comparar-nos amb altra gent. Ningú sap la situació personal de cada persona i no hem ni de tenir enveja, ni comparar-nos assíduament.
No diem que deixar de comparar-se sigui fàcil, però us animem a intentar centrar-vos en vosaltres mateixos/es i no donar-li voltes al cos d’una altra persona, ja que no ens beneficia en res. Accepta’t i, si aquest estiu hi ha algun plan en què et vagis a sentir incomòde pel teu físic, pensa, reflexiona i decideix. Si optes per no anar, estarà bé; i si decideixes anar, també. Però que consti que si vas, vas per gaudir, no per estar incòmode i en bucle!
Fins la setmana vinent!
L’equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Gestión Emocional
Quantes vegades has sentit que havies de ser perfecte? Que havies de ser el/la millor amic/ga, millor fill/a, millor germà/na, millor parella, millor treballador/a… millor tot? I ho has aconseguit?
Quan mirem les xarxes socials, sembla que tothom té una vida perfecta. Que s’estima molt amb la seva parella, que està molt guapx i feliç; que la família l’adora, la feina li va estupenda, i fins i tot les seves mascotes són més mones que les teves. I tu? Doncs agafes, i comences amb un discurs intern del que “hauries” de fer, amb càstigs associats com “tu no vals” o “no ho estàs fent suficientment bé”. Potser, fins i tot, et preguntes com nassos s’ho fan.
I arribes al punt en el que tot es fa bola, perquè no pots ser sempre el/la millor en tot, ni despuntar en tots els àmbits. Disculpa’ns per fer-te aquesta revelació, però és cert. Perquè, saps què passa? Que no s’ho fan. Que òbviament tenen alts i baixos; que a vegades no arriben a la feina o tenen discussions amb la seva millor amiga. Perquè no podem ser perfectes.
Per què volem ser-ho? Cada persona tindrà la seva motivació, però una de les més comuns és ser acceptat/da. Si sóc perfecte, em valoraran i m’estimaran: els meus pares, les meves amistats, la parella, a la feina, a les activitats d’oci. Ser admirat/da segur que ens durà a ser acceptat/da.
Però la contraposició a tot això és el plantejament de que, si fallo, penso que ja no m’estimen. Que ja no em volen. I per tant, no em puc permetre fallar. I em pressiono, m’obligo, em sobre-exigeixo, fins a nivells de potser caure malalt/a. Hi ha qui, fins i tot, es maltracta per haver emmalaltit. Què frustrant ha de ser, no? I quina ansietat més intensa al intentar controlar-ho tot, quan no és viable.
Així doncs, avui reivindiquem el nostre dret a ser imperfectes! A fer quelcom no tant bé, o a mitges, o que potser ens costi. A equivocar-nos com a base del nostre aprenentatge. A millorar en diferents aspectes de la nostra vida al ritme que podem sostenir. I, sobretot, a no arribar a tot.
Si fem això, us assegurem que tindrem una vida igual d’imperfecte, però molt més amable, tranquil·la i justa cap a nosaltres mateixes i mateixos. I amb menys ansietats!
Esperem que sigueu molt imperfectes i que tingueu un molt bon dia! Fins dimecres vinent!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Gestión Emocional, Infantil
Com adults/es som perfectament capaços i capaces d’entendre que una altra persona adulta pugui tenir un mal dia. Tenim la capacitat d’empatitzar amb com es pot estar sentint i comprendre que pugui tenir una gran enrabiada per una tonteria, que doni una mala contestació, que plori per alguna cosa que aparentment no ens sembla tan important… Tots i totes hem estat en aquesta situació i, per tant, som capaços/ces de posar-nos en el seu lloc i ser molt més benvolents amb les seves reaccions i conductes.
Però, què passa quan extrapolem aquesta mateixa situació en els nens i nenes? Poden tenir ells/elles un mal dia?
Moltes vegades, com adults/es, pares, mares, cuidadors/es, etc., esperem que les i els més petits tinguin un comportament exemplar, que mai es passin de la ratlla, que no tinguin una mala contestació, que no cridin, que no tinguin una rabieta, que controlin fins al més mínim detall dels seus comportaments, emocions i reaccions. Quan som nosaltres qui tenim un mal dia, ho verbalitzem, expressem i esperem que les persones del nostre entorn empatitzin amb nosaltres, ens comprenguin i fins i tot que “aguantin” el nostre mal humor.
Com ens sentiríem si enlloc d’això, ens tiressin en cara el nostre comportament, ens ho retraguessin i fins i tot ens renyessin? Exigint-nos un comportament exemplar malgrat les nostres emocions. Segurament ens sentiríem tristos/es, enfadats/des i totalment incompresos i incompreses.
Els nens i nenes moltes vegades no són capaços/ces de verbalitzar les seves emocions, i per tant no tenen la capacitat d’identificar i explicar-nos que han tingut un mal dia. A vegades serà una baralla al pati, una mala nota, que un amic no hagi volgut jugar amb ell o ella, i fins i tot que un imprevist hagi fet que no pugueu anar al parc aquesta tarda. Com adults/es ens poden semblar motius insignificants, però per a ells i elles no ho són, i el que senten i necessiten és exactament el mateix que nosaltres: acompanyament, empatia i, sobretot, molta comprensió.
Així que, la pròxima vegada que sentim que els nostres fills i filles ens estan portant al límit, que se’ns esgota la paciència i que no acceptem aquest comportament, respirem profund i pensem, com m’agrada que em tractin a mi quan tinc un mal dia?
Esperem que us hagi semblat útil i motiu de reflexió! Fins dimecres vinent!
L’equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Gestión Emocional
Ha arribat un any nou, i moltes persones comencen a plantejar-se quins objectius volen assolir aquest 2023. És una pràctica molt habitual i, en molts sentits, motivadora. Però, què passa si no sé què vull assolir?
Sovint, si ens sentim amb una emoció molt intensa (tristesa, ansietat, apatia, avorriment), ens pot costar molt delimitar uns objectius o saber cap a on volem mobilitzar-nos, ja que l’emoció ens desborda. I això, òbviament, ens pot fer sentir culpa: “per què sóc diferent a la resta?”, “per què no sé el que vull?” “estic perdut/da”.
És molt comprensible sentir-nos d’aquesta manera però, com t’estaràs imaginant, no ens ajuda a avançar, sinó que ens bloqueja més encara. Així doncs, abans de res, serà important gestionar l’emoció. Com sempre us diem, primer haurem d’identificar què sento, i acceptar-ho (donar-li un espai, validar-me, …); després trobar una manera d’expressar o gestionar l’emoció (parlant-ne, escrivint-ho, fent esport, …); i finalment desconnectar fent quelcom agradable que ens ajudi a tornar a estar amb calma.
Una vegada l’emoció la tenim més gestionada i no ens envaeix tant, és un bon moment per a plantejar-nos què és el que necessitem. Millor organització? Potenciar l’esport? Un canvi a nivell laboral? Deixar una relació de parella?
Per a poder-ho veure clar, és important que:
- Busquem un espai tranquil, sense distraccions ni pressions, i deixar-nos anar
- Identificar què sentim. Si ens costa, ens podem centrar en les sensacions corporals i/o els pensaments intrusius, i a partir d’aquí concloure l’emoció.
- Plantejar-nos idealment què necessitariem per a sentir-nos millor (més estables o amb més calma)
- Baixar aquest objectiu ideal a un realista segons les nostres possibilitats. Per exemple: idealment m’aniria genial fer esport cada dia una hora, però no m’és possible amb totes les meves obligacions i/o pel meu estat físic actual, per tant puc plantejar-me realistament fer 20 minuts, tres cops per setmana.
- Planificar passos per arribar al meu objectiu realista, és a dir, no puc esperar fer 3 cops a la setmana partint de 0, per tant, planificar inicialment un temps fent un dia a la setmana, i programar en quin moment aniré augmentant
- Pensar de quina manera puc recompensar-me pel meu esforç; petits premis, privilegis nous, paraules d’ànim, …
I, sobretot i més important, mostrar compassió cap a nosaltres mateixos/es. Acceptar les nostres limitacions i/o el nostre moment emocional, i oferir-nos espais de cura per tal de sentir-nos millor. Avançarem més ràpid si no ens matxaquem!
Esperem que t’hagi resultat útil aquest article! Fins dimecres vinent!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Gestión Emocional
Socialment, hem atribuït a la intel·ligència un valor inigualable, convertint-la en un dels temes relacionats amb la psicologia que més interès generen. Això és normal, tenint en compte que li hem associat a aquest constructe l’augment de qualitat de vida, de comunicar-nos millor, d’optar a millors treballs, prendre millors decisions o, fins i tot, tenir un estil de vida més saludable.
Sent així, qui no voldria saber el seu quocient intel·lectual?
Existeixen molts test d’intel·ligència que tenen per objectiu mesurar la intel·ligència de l’individu obtenint com a resultat un valor numèric. N’hi ha en formats completament diferents: individuals, grupals, de coneixement adquirit, d’intel·ligència lògica, d’intel·ligència verbal…
El seu valor no ha parat de créixer, donada l’oportunitat que ofereixen d’aconseguir un valor objectiu, permetent-nos conèixer el nivell dels alumnes, en entrevistes de treball per a comprovar els coneixements i aptituds de les o dels candidats, o fer avaluacions diagnòstiques més precises.
Tot i així, cada vegada obtenen més crítiques:
- Què considera cada test que és la intel·ligència?
- Existeix una única intel·ligència? O hi ha més?
- Com són administrats aquests test?
- Quin és el seu ús adequat?
- Quins d’ells són vàlids i fiables?
- Aquests instruments tenen en compte l’Efecte Flynn?
- Quines conseqüències tindrà el resultat per a la persona avaluada?
- És real el valor que li atribuïm a la intel·ligència?
Nosaltres ho tenim clar. L’ús descontrolat dels test d’intel·ligència no té el valor que tradicionalment la societat li ha atribuït. I cal vigilar molt l’ús que li donem a cadascun d’ells, controlant, sempre, el context en què s’administra.
En el món clínic, existeixen test d’intel·ligència que han superat moltes proves de fiabilitat i validesa, que ens ajuden enormement en l’avaluació diagnòstica i la intervenció terapèutica. No obstant això, han de ser administrats sempre per un/a professional i en un context detalladament especificat per a que compleixi la seva funció de la deguda manera.
En canvi, en el context acadèmic, l’avaluació de la intel·ligència a través d’aquests instruments, sovint, deixa de costat altres tipus d’intel·ligència que també poden ser molt importants per al desenvolupament de l’alumnat.
Esperem que us hagi resultat interessant l’article.
Fins a la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia
