EL NOSTRE BLOG, Infantil, Parentalidad
No és cap secret que, avui dia, part del procés de criança recau, molt sovint, en els avis i les àvies.
Tot i que, en la majoria dels casos, això és degut a la dificultat en la conciliació familiar, suposa un gran avantatge per al desenvolupament dels nens i les nenes a nivell emocional, cognitiu i social. Tot i així, pot suposar també molts conflictes entre les figures de criança. És a dir, entre els progenitors i els avis o àvies.
Això tendeix a passar a causa de diverses raons, però les més rellevants són les següents:
- Els canvis quant als models de criança entre generacions poden suposar que els avis o àvies no entenguin moltes de les normes imposades pels pares o mares, suposant suggeriments, propostes o, fins i tot, imposicions sobre com fer les tasques de criança.
- La dificultat per a invertir els rols d’autoritat en quant a la criança. El rol d’autoritat és una cosa molt complexa i està molt interioritzat. Els avis i les àvies, com a pares/mares dels progenitors, han percebut sempre aquest rol d’autoritat sobre ells i elles, però, en el moment en què aquestes filles o fills es converteixen en mares/pares, adquireixen un rol d’autoritat que hauria de ser major al dels avis i àvies respecte els seus fills i filles, escalant en la piràmide d’autoritat per sobre d’ells/es. Aquesta inversió dels papers pot portar molts conflictes, ja sigui perquè els pares o mares no saben com posar uns certs límits als seus progenitors o perquè aquests no els acceptin venint dels seus propis fills/es.
Per a que aquest equip de criança funcioni i no posem límits incoherents als infants, la clau recau en la comunicació i el respecte entre pares/mares i avis/àvies.
Hem d’entendre que aquests dos canvis no només ens afecten a nosaltres i ens generen aquest malestar, sinó que és una cosa mútua i cal comunicar-nos de manera assertiva per a traslladar allò que és important per a nosaltres respectant el que ho és per a ells o elles.
I per a això, haurem de posar límits molt clars, però també treballar la nostra flexibilitat. Desgraciadament, la criança mai pot recaure únicament en unes mans perquè, malgrat que això satisfaria la nostra necessitat de control, no seria positiu ni per a la nostra pròpia gestió emocional, ni per al desenvolupament dels infants.
Esperem que us hagi semblat interessant l’article i que pugui ajudar-vos a gestionar la criança compartida amb els avis i les àvies. I si voleu tips o estratègies més concretes, no teniu més que demanar-ho en comentaris i us crearem contingut sobre aquest tema.
Fins a la setmana que ve!
L’equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Emociones, Infantil, Maternidad, NUESTRO BLOG, Parentalidad, Relaciones Sociales
Avui és el dia Internacional de l’Orgull LGBTIQ+ i volem aprofitar per a parlar de tres errors molt comuns que cometem en explicar què és una família als infants i que podrien ser la base dels seus constructes cognitius respecte les identitats sexuals, de gènere i/o les orientacions sexuals.
Sí, sembla mentida, però la forma com introduïm en la primera infància un concepte tan senzill com és la família, pot ser un estímul més que influeixi a la construcció de la seva forma de pensar.
Si ens basem en el model constructivista de l’aprenentatge, el coneixement s’adquireix a través d’un conjunt d’estímuls que anem percebent al llarg dels anys i que ens permet anar modulant una petita idea inicial, per a anar fent-la créixer i desenvolupar-se, fins a convertir-se en formes de pensar en l’adolescència i l’edat adulta.
Seguint aquest model psicològic, una idea creada en la primera infància que estableix que la família sempre consta d’un pare, una mare i uns fills o filles, estableix una base que podrà desenvolupar moltes altres idees associades.
Encara que, evidentment, per a que aquesta persona desenvolupi la seva identitat convertint-se en homòfoba, necessitarà molts altres estímuls que l’ajudin a anar construint aquestes idees i aquesta identitat. Però avui ens centrarem en aquest primer concepte: La descripció del concepte de família.
Són molt habituals tres errors:
- Descriure el concepte de família partint del gènere dels progenitors
- Basar-nos exclusivament en el procés genètic
- Excloure la descripció del vincle emocional de la família
Són errors perquè impliquen la necessitat d’unes identitats sexuals i de gènere molt específiques i una orientació sexual molt concreta per a poder tenir fills/es com a objectiu únic de la família. I això suposa unes pressions socials imposades des de la primera infància per a definir la identitat de gènere corresponent a la teva identitat sexual i una orientació sexual “adequada” per a poder tenir descendència.
Si no hi ha altres estímuls que reforcin aquestes idees, desapareixeran amb el temps. Però què passa si van rebent una vegada i una altra estímuls que dicten que aquests paràmetres són els “correctes”?
Probablement, mentre tot segueixi aquests principis, no hi haurà problema, però si no s’identifica a si mateix/a dins aquest constructe o veu a algú que no el compleix, apareixerà una distorsió cognitiva que li generarà malestar en major o en menor mesura.
Esperem que us hagi semblat interessant l’article i que pugui ser útil per a modelar la forma com descrivim la família als nens i nenes, reduint-los la pressió social amb la que nosaltres hem crescut.
Fins a la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia
Assertivitat, Autocura, Companyerisme, Comunicació, EL NOSTRE BLOG, Emocions, Empatía, Expectatives, Expressió, Gestió Emocional, Infantil, Llenguatge, Maternitat, Parentalitat, Prioritats, Reeducació, Reeducación, Reeducación, Relacions Socials, Responsabilitat afectiva
Els canvis estacionals poden suposar canvis físics i emocionals degut a que les persones hem de fer un procés d’adaptació al canvi de llum i temperatura. Amb la primavera, a més, pot arribar la famosa astènia primaveral de la qual ja hem parlat anteriorment en aquest blog.
Però passa el mateix amb els nens i les nenes?
Per descomptat! L’arribada de la calor i l’augment de llum del dia també els afecta.
D’una banda, l’augment de les hores de llum i l’arribada de la calor tendeix a suposar un augment en les activitats a l’aire lliure per a nens, nenes i adolescents. I això suposa, directament, un munt d’efectes positius en el seu estat d’ànim, degut a que promouen una major socialització, experimentació, creativitat i aprenentatges de tota mena, generant moltes emocions agradables.
Però, d’altra banda, poden sentir major irritabilitat, cansament o falta d’energia, com la descrita en l’astènia primaveral per a les persones adultes. I això pot traduir-se directament amb episodis emocionals i/o una caiguda del rendiment escolar.
I com la calor o l’augment de llum solar poden produir aquestes conseqüències?
Aquests canvis ambientals poden influir-nos a nivell cerebral, generant petites modificacions fisiològiques i funcionals en el nostre cervell que poden suposar canvis a en els següents processos mentals:
- Regulació de l’estat d’ànim
- Regulació del rendiment cognitiu i les funcions executives
- Ritme circadiari de somni-vigília
Entre molts altres, atès que poden afectar la regulació de gran part de l’activitat cerebral.
Per a ajudar als i a les teves filles a gestionar aquests canvis i promoure el seu benestar emocional, et suggerim algunes propostes:
- Mantenir sempre una rutina estable, estructurada i saludable.
- Estimular el joc a l’aire lliure sempre que sigui possible, anticipant la possibilitat de pluja i buscant alternatives per a aquests casos.
- Promoure l’esport i l’exercici físic a través del joc, per a ajudar-los/les, no sols al seu desenvolupament físic i psicomotor, sinó per a també afavorir la seva regulació emocional.
- Validar emocionalment les emocions desagradables i acompanyar-les, explicant com aquests canvis poden afectar-nos si veiem un patró clar.
- Mantenir un espai de comunicació familiar estructurat per a poder conèixer el seu estat emocional i les seves vivències de l’ocorregut en el seu dia a dia.
Esperem que us hagi semblat interessant l’article i que pugui ser útil per a poder comprendre i ajudar a molts nens, nenes, adolescents i persones adultes que puguin sentir-se diferents aquests dies de primavera.
Fins a la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia
Adolescencia, Afecció, Assertivitat, Autocura, Autoestima, Companyerisme, Comunicació, EL NOSTRE BLOG, Emocions, Empatía, Expressió, Gènere, Gestió Emocional, Infantil, Maternitat, Parentalitat, Personalitat, Prioritats, Reeducació, Relaciones Sociales, Relaciones Sociales, Relacions Socials, Responsabilitat afectiva
Avui 17 de maig és el dia Internacional contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia, commemorant que el 17 de maig de 1990 l’Organització Mundial de la Salut va eliminar l’homosexualitat de la llista de trastorns mentals.
Malgrat haver passat 33 anys des d’aquesta decisió i que l’Article 1 de la Declaració Universal de Drets Humans recull l’afirmació: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets”, més d’un terç dels països continuen penalitzant les relacions entre persones del mateix sexe, sent criminalitzades en més de 69 països i podent ser condemnades a mort en 11.
La discriminació per motius d’identitat de gènere i orientació sexual continua sent una realitat per a les persones LGBTQIA+, enfrontant-se encara a moltíssimes desigualtats, prejudicis, estigmes i discriminació, arribant-se’ls a negar drets com a atenció sanitària o protecció jurídica, entre molts altres. A aquestes circumstàncies se li sumen altres més quotidianes i habituals, encara que no per això menys greus, com el rebuig social per part de companys i amistats, i fins i tot per part del nucli familiar, així com més dificultats a l’hora d’aconseguir o mantenir una feina.
Indiscutiblement s’ha avançat en la defensa de la igualtat de drets, inclusió i oportunitats de les persones LGBTQIA+, però és igual d’indiscutible afirmar que continua sent imprescindible reivindicar tot el que queda per aconseguir, per a avançar cap a una societat plena en llibertats i drets, especialment quan en aquests últims anys hem pogut observar un augment en les agressions i delictes d’odi que es cometen contra persones LGBTQIA+. I és que, segons un informe confeccionat per l’Oficina Nacional de Lluita Contra els Delictes d’Odi, els delictes d’odi per orientació sexual i identitat de gènere suposen la tercera causa total de delictes d’odi i han augmentat un 8,6% respecte a 2018.
Cal continuar parlant de diversitat? Sí. És imprescindible que tots i totes com a societat continuem parlant, reclamant i reivindicant uns drets que haurien de ser innegociables però que, desgraciadament, encara continuen sent una lluita per a moltes persones.
Esperem que us hagi agradat l’article d’avui, tornem la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Infantil, Reeducación
La inatenció fa referència a la reducció de la capacitat per a dirigir o focalitzar l’atenció en un estímul determinat. Això suposa una dificultat per a mantenir la concentració en tasques i pot suposar un elevat nombre de distraccions per a les persones que la pateixen.
Aquest repte pot aparèixer en qualsevol tipus de persona, independentment del gènere o l’edat, però, si bé és cert que és molt freqüent sentir parlar sobre el Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH), la inatenció pot anar molt més allà d’aquest diagnòstic.
De fet, l’atenció, com tota habilitat o procés cognitiu, pot observar-se en major o menor mesura en cadascuna de les seves diferents funcions, i és molt important comprendre-la en la seva globalitat abans de poder treure conclusions errònies que ens portin a un diagnòstic equívoc d’un menor.
L’atenció engloba diferents habilitats específiques, o tipologies, molt diferents entre si:
- Atenció sostinguda: Permet que ens centrem en un únic objecte al llarg del temps.
- Atenció selectiva: Ens permet centrar-nos en un estímul determinat i ignorar aquells estímuls distractors que poden dificultar la percepció de l’estímul triat.
- Atenció dividida: És l’habilitat d’atendre més d’un estímul al mateix temps, permetent-nos realitzar més d’una tasca a la vegada.
El control atencional ens permet gestionar aquests tipus d’atenció i, per tant, dur a terme tot tipus de tasques del dia a dia, ja que és l’encarregat de discriminar els estímuls i processar únicament aquella informació que realment és important per a la persona.
Així doncs, la inatenció pot tenir conseqüències greus en la vida quotidiana. Les persones que la pateixen poden mostrar dificultat per a completar tasques, retenir informació important o seguir instruccions. Això suposa un impacte en el rendiment escolar, laboral i en la vida personal.
Però, si no és exclusiu de nens i nenes amb Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat, com podem diferenciar als menors amb inatenció d’aquells que podrien patir aquest diagnòstic?
La resposta és senzilla, acudint a un/a professional. La inatenció es pot treballar i observem una evolució molt positiva en aquest aspecte gràcies a l’entrenament de les funcions executives. Però aquest procés terapèutic distarà molt en funció de la causa de la inatenció.
Una bona exploració diagnòstica serà la clau per a veure si la inatenció deriva de la simptomatologia del TDAH, de la baixa motivació per la tasca, de l’estat emocional o de factors ambientals que puguem modificar.
En qualsevol dels casos, existeixen estratègies específiques a través de la teràpia cognitiu-conductual que podran ser de gran benefici per al nen o la nena, ajudant-nos a identificar i canviar patrons de pensament, emoció i conducta que estan contribuint a la inatenció. I, només en cas que fos necessari, sempre podrem derivar a psiquiatria per a que es valorés detingudament si la medicació pot ajudar en el seu cas.
Esperem que us hagi semblat interessant l’article i que pugui ser útil per a poder comprendre i ajudar a molts nens, nenes, adolescents i persones adultes que, sense necessitat de patir un diagnòstic concret, puguin mostrar inatenció en el seu dia a dia.
Fins a la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia
Adolescencia, Afecció, Ansietat, Assertivitat, Auto-càstig, Autocura, Autoestima, Companyerisme, Comunicació, EL NOSTRE BLOG, Emocions, Empatía, Expectatives, Funcions executives, Gestió Emocional, Infantil, Intel·ligència, Lectoescriptura, Llenguatge, Maternitat, Organització, Parentalitat, Perfeccionisme, Prioritats, Reeducació, Reeducación, Reeducación, Responsabilitat afectiva
Quants pares i mares temen i pateixen l’arribada del moment de les notes? Aquest moment en què els nens i nenes arriben de l’escola amb un paper, que pretén reflectir el coneixement adquirit durant aquest trimestre. I és que a molts pares i mares els genera ansietat aquest moment, ja que els sembla determinant per als seus nens/es, i apareix la comuna por al fracàs: “I si ha suspès moltes?”, “I si no aconsegueix aprovar-les?”, “I si no li agrada estudiar?”, “Serà un fracassat/ada?”
I on va tota aquesta falta de confiança i por al fracàs? Òbviament als nens i nenes que, encara que creguem que no ens escolten o que no ens estan fent cas, són com una esponja que absorbeixen tot el que veuen i tot el que escolten.
I és que, com hem parlat en moltes ocasions, cada nen/a és un món, amb les seves habilitats i amb les seves dificultats, i a vegades un sistema acadèmic rígid i basat a aprendre conceptes i plasmar-los en un examen pot no ser beneficiós per a tots/es ells/es. Si només basem les habilitats dels nens i nenes i la seva vàlua en els assoliments acadèmics, no sols els pares i mares tindran i viuran aquesta por al fracàs dels seus fills/es, sinó que ells i elles també l’experimentaran.
Què pot generar això? Doncs segurament ens trobarem amb nens i nenes ansiosxs, nerviosxs, amb una baixa autoestima, i amb molta por de provar coses noves o a continuar intentant coses que no els surten, per la por a fracassar.
És important parlar i mostrar als nens i nenes el valor del fracàs, la importància d’intentar les coses, encara que no ens surtin, de provar coses noves, de continuar intentant-ho, i sobretot, és important que restem importància a aquestes notes i li donem un valor diferent, de celebrar i realçar aquelles àrees en les quals ha destacat, i les que no, no viure-les com un fracàs sinó com una manera de visualitzar en què coses tocarà esforçar-se una miqueta més.
I, a ser possible, generar un espai en el qual parlar que coses també ens costen a nosaltres com a adults i que continuem intentant, assegurant-nos que no tingui por de suspendre, a equivocar-se, a viure aquests errors com a part del procés d’aprendre, perquè en un futur no tinguin por de provar, intentar i equivocar-se.
Ens veiem la setmana que ve amb un nou article!
L’Equip de Somni Psicologia
