EL NOSTRE BLOG, Infantil, Lectoescritura, NUESTRO BLOG, Parentalidad, Reeducación
El Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA) presenta trets característics i molt diversos entre els diferents nens i nenes, fet que complica establir característiques comuns entre ells i elles i que determina que requereixin una ajuda personalitzada, basada en les seves necessitats concretes.
Tot i així, existeixen indicadors que els pares poden observar i que poden ajudar a sospitar que hi poden haver indicis de TEA, especialment en la primera infància dels nens i nenes. D’entre tots els trets que poden activar les alarmes, avui volem centrar-nos especialment en les dificultats de comunicació en aquests nens i nenes, concretament en la seva dificultat a l’hora de comunicar-se amb l’entorn per fer peticions i demandes.
I es que, tot i que la intenció dels pares, mares i/o cuidadors sempre és ajudar i buscar el millor per l’infant, moltes vegades, sense ni adonar-se’n, són ells i elles mateixes qui fomenten aquesta falta de comunicació verbal. Posem d’exemple un nen o una nena que arriba a casa i es queda de peu amb els braços oberts perquè algú li tregui la jaqueta. O un nen/a a qui donen una joguina que s’ha d’obrir i observen que es incapaç d’obrir-la. La reacció immediata de la majoria de pares i mares serà treure la jaqueta al nen o agafar la joguina de les mans del infant i obrir-la per ell/a, sense que hi hagi hagut cap tipus de petició d’ajuda ni cap demanda real.
Amb aquest tipus de reaccions, els nens i nenes aprenen que poden rebre l’ajuda o el seu objectiu sense la necessitat de fer un esforç per relacionar-se, comunicar-se i/o interaccionar. Per aquests infants, especialment aquells que presenten un retard amb l’adquisició del llenguatge, dur a terme una demanda i interaccionar amb el seu entorn representa un gran esforç que evitaran realitzar, més encara si veuen la seva necessitat coberta sense haver-ho de dur a terme.
I què poden fer els pares i mares enlloc de satisfer la seva necessitat de manera immediata? Per tal de poder començar a desenvolupar l’atenció conjunta i la comunicació del nen o nena envers la persona adulta, aquesta pot donar peu a situacions o crear escenaris en que el/la nen/a hagi d’iniciar aquesta interacció per tal d’aconseguir el seu objectiu.
En primer lloc, és important anar donant pautes al nen per tal de poder guiar-lo, i que poc a poc vagi interioritzant què ha de fer o dir per aconseguir el que vol o necessita. Una bona manera d’iniciar un escenari propici és posant objectes o joguines que li agraden, o li criden l’atenció, a una alçada a la que no arribi o en una caixa que no puguin obrir.
Quan l’infant intenti aconseguir l’objecte o joguina i no pugui, no intervindrem fins que veiem una mostra d’interacció per part d’ell/a: una mirada, un gest, qualsevol cosa que ens inclogui i que demostri que busca la nostra atenció. A partir d’aquí, els adults poden intervenir donant-li a l’infant les pautes necessàries per introduir la demanda: “Vols que t’ajudi? / Què vols?/ Si em dius “vull això”, jo t’ho dono”. Seguint aquestes consignes, busquem crear escenaris durant el dia per a que poc a poc, el nen o la nena aprengui que, al verbalitzar aquestes frases i buscar la interacció, obtindrà allò que vol, i per tant sigui capaç de fer-ho de manera espontània.
No existeixen solucions ni varetes màgiques. Estimular el llenguatge i les habilitats comunicatives en nens i nenes amb TEA requerirà de molta sistematització i repetició. Mantenir-se ferm/a en les demandes esperant la interacció, donar –li les pautes que pugui necessitar de manera clara i senzilla, no anticipar-se i utilitzar objectes i situacions del seu interès són alguns dels punts a tenir en compte per aconseguir fomentar la comunicació i evitar situacions en les que el nen o nena es pugui frustrar. Tinguem present que la falta de llenguatge, si no va acompanyada d’un guiatge i modelatge per poder saber què fer o què dir, pot generar situacions molt frustrants pels infants.
Esperem que aquesta entrada us hagi resultat interessant i útil!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Infantil, Lectoescriptura, Lectoescritura, Lectoescritura, Terapia
Durant els últims anys hi ha hagut un clar auge del culte al cos i la importància de cultivar-lo. Però, com cultivem la ment? Una de les activitats més completes per a això és la lectura. Aquesta habilitat ens acompanyarà al llarg de la vida, permetent-nos adquirir coneixements, entendre el món que ens envolta, desenvolupar les nostres emocions i àrees cognitives del cervell, fomentant la nostra capacitat de concentració i d’imaginació.
Actualment, en plena era de la digitalització, cada vegada és més freqüent veure als nens i nenes entretenir-se amb suports digitals com smartphones o tauletes, abans fins i tot d’aprendre a llegir o escriure. A vegades considerem que els nens i nenes són massa petits per la lectura, però és important fomentar aquest hàbit en edats primerenques, aprofitant la plasticitat del cervell infantil.
Quins són els beneficis de la lectura en la infància?
L’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària, sosté que l’hàbit de la lectura, no sols influeix en la capacitat lectora, sinó en el desenvolupament integral de l’infant.
Jerome Bruner i Anat Ninio, psicòlegs especialistes en aprenentatge, van establir l’any 1978 que a partir dels vuit mesos de vida els nens i nenes ja ha desenvolupat la seva capacitat d’atenció compartida, la qual cosa els permet interactuar amb els adults de referència per a comentar els elements del seu entorn. Abans fins i tot de tenir desenvolupada aquesta capacitat, durant els primers mesos, ja poden començar les primeres experiències lectores, mitjançant la lectura compartida amb els adults de contes amb molt poques paraules i grans imatges, i que s’aniran ampliant i complicant a mesura que el nen o nena creixi.
Aquest primer contacte amb els llibres, no sols permetrà que el nen comenci a conèixer el concepte ‘llibre’ i a veure’l com un objecte lúdic, sinó que serà el primer pas del desenvolupament de la lectura emergent, és a dir, el procés de desenvolupar les diferents estratègies, actituds i coneixements que faciliten l’aprenentatge de la lectura.
Coneixem i som conscients de la importància d’introduir la lectura en els més petits, però quins beneficis els aporta?
- Els nens i nenes que llegeixen solen ser més segurs i sociables, perquè tendeixen a tenir més facilitat per a expressar-se. A més, en tenir un ric vocabulari i un llenguatge més fluid, incideix positivament en les seves habilitats comunicatives.
- A través de les pàgines els nens i nenes coneixen personatges i realitats diferents, la qual cosa els permet estimular l’enginy, la creativitat i la imaginació, així com crear la seva pròpia personalitat.
- Enriquir la relació adult-nen a través dels moments de lectura compartits, reforçant el vincle entre pares i fills i creant un nou espai d’oci conjunt.
- Resulta una eina com a hàbit de dormir, permetent al nen o nena relaxar-se abans d’anar a dormir.
- Durant tots els nivells d’educació, la quantitat de temps consagrat a la lectura influeix de manera positiva en el rendiment escolar, millorant i fomentant habilitats com la memòria, la concentració i la comprensió lectora.
- Afavorir la seva autonomia mitjançant la cura i responsabilitat dels seus llibres.
- La lectura permet als nens i nenes posar-se en el lloc dels altres, a conèixer els sentiments i els punts de vista d’altres persones. Això fa que el nen o nena treballi l’empatia i aprengui a ser més flexible i tolerant.
Com podem fomentar la lectura en els nens i nenes?
Moltes vegades els nens i nenes, especialment aquells que descobreixen la lectura de manera tardana, veuen la lectura com una obligació. És important saber com endinsar-los en l’hàbit de la lectura de manera primerenca, transformant l’hàbit de llegir en un passatemps amb el qual gaudeixin.
- Crear interès pels llibres en el nen o nena, acudint amb ell a llibreries, biblioteques o espais de lectura.
- Donar exemple. Si els adults llegim i transmetem passió per la lectura, és més probable que el nen o nena relacioni la lectura amb una cosa positiva. Una molt bona manera és començar llegint amb ell i acabar invertint els papers quan sigui més major.
- Incloure els llibres com a regals de nadal i aniversari, perquè el nen o nena visqui la lectura com una experiència positiva i no com una obligació.
- Construir un racó de lectura, amb llibres a l’alçada i abast dels nens i nenes, mitjançant prestatgeries baixes o tauletes, i anar canviant els títols perquè puguin variar les seves lectures i generar nous interessos.
- Demanar consell i conèixer els llibres adequats per a la seva edat. Triar un llibre fora de l’edat recomanada pot ser perjudicial per al nen en fer-li sentir que és massa difícil o fàcil d’entendre o llegir per a ell.
- Quan són petits i els llegim les històries, intentar que el nen o nena participi en la lectura perquè tinguin un paper actiu i parin atenció. Per exemple, mitjançant preguntes sobre el que està passant, preguntar la seva opinió sobre alguna situació, etc.
- Descobrir amb ells que tipus de llibres els atreuen més. Deixar-los experimentar amb diferents gèneres de lectura, perquè coneguin que tipus de lectures els agraden.
- Plantejar-los opcions de lectura, però deixar que siguin ells els que prenguin la decisió final. Així se sentiran importants en el procés lector i se sentiran més implicats en el llibre.
- Estimular la lectura, però no imposar-la. Igual que els adults, hi ha dies que els nens i nenes poden estar enfadats o cansats, és important saber en quins moments no pressionar-los i deixar la lectura per a un altre moment.
Esperem que aquest article hagi estat del vostre interès. Si voleu més informació, no dubteu en preguntar-nos, estarem encantades de poder-vos ajudar. Fins la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia
