EL NOSTRE BLOG, Emociones, Infantil, Maternidad, NUESTRO BLOG, Parentalidad, Relaciones Sociales
Avui és el dia Internacional de l’Orgull LGBTIQ+ i volem aprofitar per a parlar de tres errors molt comuns que cometem en explicar què és una família als infants i que podrien ser la base dels seus constructes cognitius respecte les identitats sexuals, de gènere i/o les orientacions sexuals.
Sí, sembla mentida, però la forma com introduïm en la primera infància un concepte tan senzill com és la família, pot ser un estímul més que influeixi a la construcció de la seva forma de pensar.
Si ens basem en el model constructivista de l’aprenentatge, el coneixement s’adquireix a través d’un conjunt d’estímuls que anem percebent al llarg dels anys i que ens permet anar modulant una petita idea inicial, per a anar fent-la créixer i desenvolupar-se, fins a convertir-se en formes de pensar en l’adolescència i l’edat adulta.
Seguint aquest model psicològic, una idea creada en la primera infància que estableix que la família sempre consta d’un pare, una mare i uns fills o filles, estableix una base que podrà desenvolupar moltes altres idees associades.
Encara que, evidentment, per a que aquesta persona desenvolupi la seva identitat convertint-se en homòfoba, necessitarà molts altres estímuls que l’ajudin a anar construint aquestes idees i aquesta identitat. Però avui ens centrarem en aquest primer concepte: La descripció del concepte de família.
Són molt habituals tres errors:
- Descriure el concepte de família partint del gènere dels progenitors
- Basar-nos exclusivament en el procés genètic
- Excloure la descripció del vincle emocional de la família
Són errors perquè impliquen la necessitat d’unes identitats sexuals i de gènere molt específiques i una orientació sexual molt concreta per a poder tenir fills/es com a objectiu únic de la família. I això suposa unes pressions socials imposades des de la primera infància per a definir la identitat de gènere corresponent a la teva identitat sexual i una orientació sexual “adequada” per a poder tenir descendència.
Si no hi ha altres estímuls que reforcin aquestes idees, desapareixeran amb el temps. Però què passa si van rebent una vegada i una altra estímuls que dicten que aquests paràmetres són els “correctes”?
Probablement, mentre tot segueixi aquests principis, no hi haurà problema, però si no s’identifica a si mateix/a dins aquest constructe o veu a algú que no el compleix, apareixerà una distorsió cognitiva que li generarà malestar en major o en menor mesura.
Esperem que us hagi semblat interessant l’article i que pugui ser útil per a modelar la forma com descrivim la família als nens i nenes, reduint-los la pressió social amb la que nosaltres hem crescut.
Fins a la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Relaciones Sociales
Segur que alguna vegada has sentit gelosia, oi? Ja sigui en parella o amb una amistat o una persona de la família. Què difícil és de gestionar, no?
Primerament, ens agradaria que et plantegessis com definiries la gelosia, més enllà d’un sentiment desagradable. Complicat, no? La gelosia és un estat emotiu ansiós que pateix una persona, i que es caracteritza per la por a perdre la possibilitat del que, es percep, es poseeix.
Ja sabem que no posseïm a l’altra persona, però és inevitable que ens preocupi perdre la posició de privilegi que sentim que tenim amb algú. És a dir, quan tenim vincle amb una persona i sentim que som especials per algun motiu, no volem deixar de ser-ho. Són sans?Bé, no quan resulten un impediment o una problemàtica per la relació (és a dir, la majoria d’ocasions), però sí són normals, comuns i comprensibles. Venen sempre de la inseguretat, malgrat no tots els gelos són iguals.
Existeixen els gelos motivats i els immotivats. Els primers són quan hem viscut algunes situacions en parella, com una infidelitat no elaborada, la falta de compromís d’una de les dues persones de la parella o estar una relació de parella assimètrica. En aquest cas, podem entendre que la reacció lògica sigui sentir gelosia.
D’altra banda, els gelos immotivats venen per la manca de confiança d’un/a mateix/a, per experiències familiars o personals viscudes prèviament, o perquè existeix un trastorn psicològic de base. És a dir, l’altra persona realment hi té poc a veure, i estem projectant les nostres inseguretats i pors en la relació.
Llavors, com aconseguim gestionar-los adequadament?
Primer, com sempre, identifica com et sents. Entén que aquesta emoció és comprensible i apareix d’una inseguretat. Acte seguit, hem d’esbrinar d’on prové aquesta inseguretat: em sento insegur/a amb la relació, o em manca confiança en mi mateix/a?
En cas que em senti insegur/a amb la relació, haurem de veure de quines maneres podem potenciar la seguretat en la mateixa. Potser necessites que aquesta persona t’expressi afecte d’una manera diferent, o que busqueu més espais per tenir temps de qualitat. Segurament no t’ho mostri de la manera que tu desitges, però això no vol dir que no poguem trobar maneres diferents que et generin seguretat.
D’altra banda, si el que detectes és que la inseguretat és pròpia per experiències passades o per manca d’autoestima, t’animem a que intentis treballar-ho de manera autònoma o amb ajuda terapèutica.
Sigui com sigui, us animem a potenciar la comunicació i la comprensió per tal de que sigui més senzill entendre’ns totes i tots plegats!
Esperem que t’hagi resultat útil! Fins la setmana vinent!
L’equip de Somni Psicologia
Adolescencia, Àmbit laboral, Assertivitat, Companyerisme, Comunicació, Concentració, EL NOSTRE BLOG, Emocions, Expectatives, Funcions executives, Gestió Emocional, Intel·ligència, Organització, Relaciones Sociales, Relaciones Sociales, Relacions Socials
Has sentit a parlar alguna vegada dels escape room? És una forma d’entreteniment que s’ha donat molt a conèixer en els últims anys.
Els primers van ser duts a terme per enginyers de Silicon Valley, que van crear un joc de escape room basat en les novel·les de Agatha Christie l’any 2006, i a poc a poc van anar expandint-se i arribant a la resta del món, convertint-se en una de les formes d’entreteniment per excel·lència.
Es tracta d’un joc físic i mental en equip, que consisteix a aconseguir escapar d’una habitació, ambientada i amb una temàtica coneguda prèviament, resolent enigmes, endevinalles, misteris i superant tota classe de proves. L’estar tancat en una habitació pot no ser literal, perquè existeixen alguns que poden transportar-se d’un lloc a un altre i fins i tot que es fan en línia, i que requeriran molt més de la nostra imaginació per a l’ambientació.
Una de les claus d’un escape room, és que existeix un límit de temps per a aconseguir sortir de l’habitació, per la qual cosa la rapidesa i l’adrenalina es converteixen en dos factors clau en aquesta activitat.
A més d’un moment de diversió i d’oci, realitzar escape rooms ens aporta molts altres beneficis com:
1. Estimulació Cognitiva: En resoldre enigmes i tenir un temps determinat, augmentem la nostra concentració i focalitzem molt més la nostra atenció. A més, havent de retenir informació al llarg d’aquests exercitem la nostra memòria gairebé sense adonar-nos.
2. Desconnectar de la rutina: Concentrar-nos en allò que estem fent, i no tenir elements distractors com a telèfons mòbils, ens permet oblidar-nos per un temps de la realitat de fora, les nostres obligacions, preocupacions, i centrar-nos només en allò que estem fent.
3. Treballar sota pressió: Com hem dit anteriorment, l’adrenalina juga un paper clau en aquesta mena d’activitats, per la qual cosa haurem d’aprendre a controlar la pressió i els nervis, per a aconseguir organitzar-nos, resoldre les diferents proves i aconseguir mantenir la calma per a ser el més eficients possible malgrat la pressió.
4. Desenvolupar la resiliència: És d’esperar que no tot ens sortirà sempre a la primera, que cometrem errors i que haurem d’intentar diverses vegades una mateixa cosa fins a aconseguir-la. Perseverar en allò que intentem resoldre ens permetrà desenvolupar i fomentar la nostra capacitat de resiliència.
5. Millorar l’autoestima: Ser capaços i capaces de resoldre un enigma, superar una prova, ajudar a l’equip, etc. ens fa sentir millor amb nosaltres mateixos/es i valorar-nos molt més. A més, en els escape room podem sentir que les nostres habilitats són reconegudes i imprescindibles perquè tot l’equip aconsegueixi escapar.
6. Treballar l’atenció: En la majoria de escape room ens trobem amb molts estímuls alhora, per la qual cosa en ells treballarem la nostra atenció, intentat focalitzar-la en allò que ens interessa en aquest moment i evitant distreure’ns amb altres estímuls. A més, haurem de mantenir l’atenció durant un període llarg de temps, per la qual cosa alhora estarem estimulant la nostra atenció sostinguda.
7. Treballar en equip i cooperar: En un escape room el treball en equip és la clau de l’èxit, per la qual cosa haurem de comunicar-nos de manera assertiva, interactuar en tot moment amb una bona comunicació, organitzar-nos entre nosaltres, prendre decisions, defensar els nostres punts de vista, empatitzar amb els altres companys/es, etc. L’adrenalina a vegades ens pot jugar males passades i fer que la nostra comunicació no sigui l’adequada, per la qual cosa podem aprofitar per a intentar comunicar-nos de manera assertiva en tot moment, malgrat la pressió.
Esperem que l’article us hagi semblat interessant i us animem a explicar-nos les vostres experiències amb els escape room!
L’Equip de Somni Psicologia
Afecció, Assertivitat, Auto-càstig, Autocura, Autoestima, Comunicació, EL NOSTRE BLOG, Emocions, Empatía, Expressió, Mecanisme de defensa, Mentides, Perfeccionisme, Relació de parella, Relaciones Sociales, Relaciones Sociales, Responsabilitat afectiva
No ens enganyem: a totes i tots ens fa mal quan l’altra persona decideix acabar una relació. Ens han deixat, i entrem en un estat d’ànim complex en que hi ha moltíssima tristesa i dolor. Així doncs, sabies que després d’una ruptura, pots fer un creixement personal immens? Si et preguntes com, segueix llegint.
Quan ens deixen, patim. Però aquest patiment pot ser productiu o no. S’entén per patiment productiu aquells moments en que, pel fet d’estar patint d’aquesta manera, deixes de fer-ho perquè aprens del que pateixes. És a dir, escoltes i extreus un aprenentatge d’aquest patiment.
De què depèn que aprengui o no d’aquesta experiència? Hi ha varis factors:
- Acceptació superadora del patiment o negació del mateix: si dono espai a l’emoció, la visc i entenc que he de passar per aquest procés (per exemple, plorant quan ho necessito; o reconeixent-me que és un pal gegant que m’hagin deixat), l’accepto i puc avançar. Del contrari, es cronifica.
- Fer autocrítica o culpabilitzar a l’altre/a: no és el mateix plantejar-me què he fet jo, per què m’han deixat i de quina manera ho puc rectificar, que culpar a l’altra persona. Potser el creixement que realitzi en aquest moment no serveixi per tornar a tenir la relació que he perdut, però sí que és un aprenentatge per mi. I si no té res a veure amb mi (és a dir, no he fet res mal fet), ho assumeixo i segueixo endavant.
- Recuperar aficions o recluir-me en mi mateix/a: és normal que, amb l’emoció, ens encallem una mica amb pensaments com “me’n recordaré tota la vida d’aquesta persona”, però és cert que no ens fa bé. Així, si recupero aficions, socialitzo, tinc una motivació d’aquest estil, probablement millori el meu to vital.
- Iniciar nous projectes o obsessionar-me amb el passat: òbviament, no ens resulta útil pensar que “no trobaré a una altra persona igual”. De nou, sabem que ens apareixen aquests pensaments i és comprensible, però és més interessant buscar nous projectes motivadors (que no vol dir iniciar noves relacions, compte!) per tal de seguir creixent.
- Evitar conductes destructives o refugiar-se en hàbits tòxics: si quan et deixen, el primer que fas és prendre una copa, probablement et quedis encallat/da en aquest malestar perquè l’estàs defugint. El cliché de “sexe, drogues i rock’n’roll” sona molt xulo, però no et fa bé. En canvi, recórrer a amistats sanes o a teràpia pot ajudar-te a assimilar tot el que t’està passant.
- Buscar recolzaments i ajudar-te a tu mateix/a o exigir-los i no ajudar-te: el concepte en sí és fàcil: ajuda’t i t’ajudaran. Si les persones del teu voltant t’ajuden, però veuen que tu no t’estàs cuidant ni t’estàs ajudant, deixaran de fer-ho. En canvi, quan busques aquests espais d’autocura, aniràs millorant i també potenciaràs el recolzament extern.
Sabem que aquests moments són molt difícils. Pren-t’ho amb calma, cuida’t i dona’t espai. Et recomanem que ho facis des d’aquest punt de vista d’autocura i autoacceptació. I si necessites més ajuda, saps on trobar-nos!
Fins dimecres vinent!
El Equip de Somni Psicologia
Adolescencia, Afecció, Assertivitat, Autocura, Autoestima, Companyerisme, Comunicació, EL NOSTRE BLOG, Emocions, Empatía, Expressió, Gènere, Gestió Emocional, Infantil, Maternitat, Parentalitat, Personalitat, Prioritats, Reeducació, Relaciones Sociales, Relaciones Sociales, Relacions Socials, Responsabilitat afectiva
Avui 17 de maig és el dia Internacional contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia, commemorant que el 17 de maig de 1990 l’Organització Mundial de la Salut va eliminar l’homosexualitat de la llista de trastorns mentals.
Malgrat haver passat 33 anys des d’aquesta decisió i que l’Article 1 de la Declaració Universal de Drets Humans recull l’afirmació: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets”, més d’un terç dels països continuen penalitzant les relacions entre persones del mateix sexe, sent criminalitzades en més de 69 països i podent ser condemnades a mort en 11.
La discriminació per motius d’identitat de gènere i orientació sexual continua sent una realitat per a les persones LGBTQIA+, enfrontant-se encara a moltíssimes desigualtats, prejudicis, estigmes i discriminació, arribant-se’ls a negar drets com a atenció sanitària o protecció jurídica, entre molts altres. A aquestes circumstàncies se li sumen altres més quotidianes i habituals, encara que no per això menys greus, com el rebuig social per part de companys i amistats, i fins i tot per part del nucli familiar, així com més dificultats a l’hora d’aconseguir o mantenir una feina.
Indiscutiblement s’ha avançat en la defensa de la igualtat de drets, inclusió i oportunitats de les persones LGBTQIA+, però és igual d’indiscutible afirmar que continua sent imprescindible reivindicar tot el que queda per aconseguir, per a avançar cap a una societat plena en llibertats i drets, especialment quan en aquests últims anys hem pogut observar un augment en les agressions i delictes d’odi que es cometen contra persones LGBTQIA+. I és que, segons un informe confeccionat per l’Oficina Nacional de Lluita Contra els Delictes d’Odi, els delictes d’odi per orientació sexual i identitat de gènere suposen la tercera causa total de delictes d’odi i han augmentat un 8,6% respecte a 2018.
Cal continuar parlant de diversitat? Sí. És imprescindible que tots i totes com a societat continuem parlant, reclamant i reivindicant uns drets que haurien de ser innegociables però que, desgraciadament, encara continuen sent una lluita per a moltes persones.
Esperem que us hagi agradat l’article d’avui, tornem la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Relaciones Sociales
Quina família no té conflictes, punts de vista diferents o simplement un estil de comunicació passiu o agressiu en algunes situacions?
Avui volem explicar-vos que, justament amb el nostre cercle de confiança, és amb qui ens prenem la llibertat d’expressar-nos sense filtre social i que, de vegades, se’ns escapa de les mans. En ocasions, no processem el nostre estil de comunicació amb aquells/es que més estimem. Sembla que, com sabem que mai els perdrem i sempre estaran al nostre costat, no ens contenim a l’hora de verbalitzar qualsevol cosa. En contraposició, sabem que un cop hem actuat malament, el dolor i la sensació del culpa també són intensos.
Parlem doncs dels/de les adolescents i, no tant adolescents…. Cada vegada més, els fills i filles triguen més temps a independitzant-se, tal com està l’economia, el treball, els lloguers, entre d’altres. Així doncs, les filles i fills volen ser independents, encara que continuïn estant a casa dels seus pares. Sembla fàcil, però resulta difícil, ja que si vius a casa dels teus pares saps que ells són l’autoritat i que tu has de seguir les seves normes i no oposar-te als seus límits, però la teva maduresa, la teva personalitat i la teva forma de ser pot ser dispar al que els teus referents creuen, pensen o actuen.
La majoria de vegades els pares i mares només volen facilitar-nos les coses, ensenyar-nos, donar-nos lliçons de vida, atès que han passat per situacions semblants a les nostres i parlen des de l’experiència. Els/les adolescents poden viure-ho de manera molt agressiva perquè sembla que la saviesa de els pares o mares sigui l’única veritat absoluta, quan ells/es no se senten descrits/tes pels arguments dels o les referents.
La vida, la societat, la manera de pensar, de fer, canvia i varia amb el temps i és important, tant per a mares i pares, com per a fills i filles escoltar les versions de cadascú, sense anul·lar la de l’altre. Cal tenir en compte que l’adolescència no és una bona època, més ben dit, és una bona època però gens estable i tranquil·la. I també cal validar que de vegades la parentalitat en l’adolescència pot carregar els teus fills o filles . Moltes preguntes, moltes normes, molts punts de vista, moltes preocupacions, molt control: “Com ha anat el dia?”, “Amb qui has estat?”, “Quan tornes?”, “Què has fet a l’institut?”, “No tens deures?”, “A les 21h a casa”, “em dona igual les notes dels teus companys”, “estàs creant un drama del no res”, “si tu sabessis pel que vaig passar jo…”. Molt angoixant, oi?
I la reacció habitual dels/de les adolescents cap als pares i a les mares: “deixa’m en pau”, “no em preguntis”, “soc l’únic que no pot anar a la festa”, “els pares de Maria són molt millors”, “estic farta de viure amb vosaltres”, “deixeu de controlar-me”, “merda de família”, “no em facis tantes preguntes”, “vindré a l’hora que vulgui”, “tu no pots manar sobre mi, soc major d’edat”, “si soc així és pel que tu m’has ensenyat…” . Entenem que, escoltar això, també ha de ser complicat.
Amb aquesta entrada de blog, volem que sàpiguen tant pares i mares, com fills i filles que no és fàcil cap de les dues parts. Que el millor és negociar, dir que coses ens molesten els uns dels altres, sense alterar-nos i sense ser repetitius, consensuar i tenir un ambient el més tranquil possible.
Esperem que t’hagi semblat interessant!
T’expliquem més coses el dimecres vinent.
L’Equip de Somni Psicologia
