De ben segur que alguna vegada us ha passat que heu intentat ajudar a algú, a la vostra manera, i aquesta persona no s’ha sentit ajudada. Oi que se us ha fet estrany?
Doncs molt probablement sigui perquè vosaltres teniu tendència a resoldre els problemes des d’un punt de vista principalment, i l’altra persona tendeix a funcionar amb un altre.
Què volem dir? Doncs que, per a encarar-nos a un problema, sempre l’hem d’abordar des de dos punts de vista diferents: el pràctic i l’emocional. I normalment tendim a ser més adeptes d’un estil o de l’altre.
Per a que ens entenguem, us expliquem els dos enfocaments:
La part pràctica d’un problema resideix en la cerca de solucions. Quines coses podem fer per a resoldre’l? A qui podem demanar ajuda? De quina manera es pot solucionar?
Quan encarem la part pràctica, disminuïm l’impacte de les conseqüències del problema de manera pràctica, ja que realitzem tot de conductes per tal de resoldre la situació. Per exemple, si perdo la feina i necessito una nova, l’abordament pràctic serà buscar ofertes, actualitzar i enviar curriculums i fer entrevistes. D’aquesta manera, m’aproximaré a la solució del problema: tenir una nova feina on torno a tenir uns ingressos econòmics.
La part emocional es centra en què ens fa sentir aquest problema, i en com ho gestionem. Les emocions que ens neixin poden ser molt invalidants, i per tant, necessiten ser tractades. En l’exemple anterior, potser puc sentir por i inseguretat, pel fet de no trobar feina o perquè temo no ensortir-me’n econòmicament; puc sentir que la meva autoestima està afectada o sentiments de fracàs; puc sentir angoixa perquè potser tinc algú al meu càrrec (com filles o fills) i no vull que els falti de res.
Aquesta faceta dels problemes tendeix a ser ignorada, però tinguem present que la gestió adequada d’aquestes emocions serà crucial per tal que el problema es resolgui també de manera exitosa. Perquè potser sí que trobo feina, però no em trec de sobre la sensació de fracàs, o l’angoixa. En aquest cas, com us hem explicat vàries vegades, farem les tres fases: (1) Identificació i acceptació, (2) Expressió, i (3) Relaxació.
Puntualitzar-vos també que no sempre es podrà fer ambdós facetes a un problema. Hi ha problemes que només podrem gestionar-los de manera emocional, com pot ser el dol per la pèrdua d’un ésser estimat o la por pel benestar d’algú altre. En aquests casos en que la solució pràctica no està en el nostre abast, haurem d’enfocar-nos exclusivament a la part emocional.
Així doncs, la propera vegada que algú us demani ajuda, fixeu-vos si realment busca una solució pràctica o una emocional, i procureu oferir-li el que necessita. O potser ambdues si cal! Però tinguem present que, quan busquem ajudar a una persona, ens hem d’adaptar a la mateixa!
Esperem que us hagi resultat molt interessant i útil! Fins la setmana vinent!
L’Equip de Somni Psicologia