És per totes i tots sabut que les persones més extravertides tendeixen a voler socialitzar, fer plans i activitats amb gent, i que justament això les ajuda a tenir un ritme de vida més actiu.
En molts estudis s’ha demostrat que el tret de l’extraversió és un factor protector per a certs trastorns psicològics com la depressió o l’ansietat. Però, què passa quan arriba una pandèmia i les persones extravertides deixen de socialitzar?
Segons Gubler i altres (2020), el tret de l’extraversió pot perdre el seu element protector cap a la soledat i cap al benestar general quan les oportunitats de contacte social són limitades. Això implica, que durant el confinament, les persones extravertides ja no podien comptar amb la regulació emocional i psicològica de la socialització. De fet, Gupta i Parimal (2020) mostren en el seu estudi amb estudiants universitaris, que els que tenen puntuacions altes en extraversió, neuroticisme i obertura a l’experiència tenien més risc a mostrar un pitjor benestar psicològic durant el confinament.
L’equip de Liua i altres (2021) va esbrinar que trets d’extraversió i de neuroticisme alts correlacionaven amb nivells d’estrès més alts durant la pandèmia que la resta, i nivells més elevats d’estrès en comparació amb la seva vida anterior al confinament. Aquests investigadors van veure però que l’estrès en aquestes persones no venia de la por a emmalaltir de COVID-19, de manera que s’hauria de buscar una explicació alternativa. Una de les que es proposava era, justament, el fet de no poder socialitzar.
Així doncs, sembla força clar que les persones més extravertides han hagut de fer importants esforços per tal de poder aprendre a adaptar-se a aquest estil de vida que difereix tant de la seva vida anterior, per tal de mantenir una bona salut mental.
Però no tot són males notícies! Altres estudis, demostren que, malgrat que en un principi els extravertits van viure una disminució substancial del seu contacte social, finalment, tant intravertits com extravertits, van trobar la manera d’adaptar-se i mantenir una bona sensació de connexió social (Folk i altres, 2020).
Així doncs, pensem que és important que entenguem que cada persona té les seves necessitats i els seus mecanismes de regulació emocional, de manera que procurem potenciar la nostra empatia i acceptació de les emocions de la resta. No implica que aquestes persones puguin saltar-se les restriccions, és clar! Però sí que potser necessitaran més ajuda, suport i/o paciència en alguns moments. Tant debò aviat puguem gaudir del grau de socialització que vulguem sense perills!
Esperem que us hagi resultat interessant, i que ens comenteu les vostres opinions, idees i suggerències! Si penseu que li pot interessar a algú, us animem a que el compartiu! Fins el proper dimecres!
L’Equip de Somni Psicologia
Bibliografia
- Folk, D., Okabe-Miyamoto, K., Dunn, E., & Lyubomirsky, S. (2020). Did Social Connection Decline During the First Wave of COVID-19?: The Role of Extraversion. Collabra: Psychology, 6(1), 37.
- Gubler, D.A., Makowski, L.M., Troche, S.J., Schlegel, K.. (2020). Loneliness and Well‑Being During the Covid‑19 Pandemic: Associations with Personality and Emotion Regulation. Journal of Happiness Studies,.
- Gupta, K., Parimal, B.S. (2020). Relationship between personality dimensions and psychological well-being among university students during pandemic lockdown. Journal of Global Resources, 6, 10-19.
- Langvik, E., Karlsen, H.R., Saksvik-Lehouillier, I., Sørengaard, T.A. (2021). Police employees working from home during COVID-19 lockdown: Those with higher score on extraversion miss their colleagues more and are more likely to socialize with colleagues outside work. Personality and individual Differences, 179, 1-6.
- Liua, S., Lithopoulosa, A., Zhanga, C-Q., Garcia-Barrerad, M.A., Rhodesa, R.E. (2021). Personality and perceived stress during COVID-19 pandemic: Testing the mediating role of perceived threat and efficacy. Personality and Individual Differences, 168, 1-6.