Estem vivint temps difícils. Moltes persones estan contraient una malaltia que no acabem d’entendre, tenim moltes llibertats limitades i no veiem a gent que ens estimem des de fa molt de temps. Tot això es tradueix en una incertesa constant, que ens provoca un malestar psicològic generalitzat i persistent.
En un context així, és lògic que tinguem angoixa i por. Aquestes emocions no deixen d’expressar-nos internament el caos extern que estem experimentant. A això, es suma la falta d’opcions per a desfogar-nos i relaxar-nos, que tantes altres vegades hem emprat: ja sigui socialitzar amb les nostres persones properes, canviar d’aires explorant nous indrets o simplement passant la tarda a una cafeteria.
Què passa amb aquesta por? A vegades, una emoció tant intensa es tradueix amb simptomatologia física, procés anomenat somatització. És a dir, el nostre cervell, inundat d’hormones i neurotransmissors, pot voler donar significat a tot això amb símptomes físics que, tot i nosaltres notar-los com a reals, poden no tenir una base fisiològica. O el que és el mateix, notem que estem malaltes i malalts sense estar-ho.
A dia d’avui, totes i tots coneixem quins són els símptomes físics més habituals en el COVID-19, i en algun moment podem notar que tenim fatiga, mal de cap, picor al coll o fins i tot febre. I ens posem el termòmetre. I aleshores, quan el termòmetre ens diu que tot va bé, se’ns passen tots els mals.
Vol dir que, de sobte, som hipocondríacs/ques? És clar que no! És una reacció lògica i normal a l’ansietat i la preocupació que podem sentir aquests dies.
I doncs… què faig si noto que tinc aquests símptomes? Des d’aquí, us recomanem:
- Evita mirar les notícies i/o buscar símptomes per Google: sovint, al voler estar informades i informats, estem buscant informació de manera constant. En aquest cas, pot resultar perjudicial ja que augmentarà les emocions anteriorment esmentades, accentuant les molèsties físiques.
- Fes una activitat que et relaxi i t’ajudi a desconnectar: és important que puguem baixar el nivell d’ansietat. Si quan ens sentim més relaxades/relaxats ens notem bé, clarament era un símptoma generat per la por.
- Escolta’t: ningú et coneix millor que tu mateix/a. Fixa’t si els símptomes que notes són semblants a quelcom previ, i si són persistents en el temps fins i tot quan no penses en aquest tema. Avalua si et notes més tens/a últimament i si això pot estar provocant aquest malestar, o si pel contrari, les sensacions són noves i prevalents.
- Analitza el context: racionalitzar pot ser també força útil en aquests casos. Pregunta’t: has pogut entrar en contacte amb alguna persona que estigui malalta? Has sigut un contacte estret? Si és poc probable, llavors segurament sigui un símptoma somatitzat.
- Dona’t temps: l’ansietat i la preocupació estan tant presents que no podem esperar gestionar-les en qüestió de minuts. Dona’t un marge de temps per poder-te calmar i veure com evoluciones.
- Demana ajuda al centre de salut: Finalment, si notem que la simptomatologia persisteix malgrat haver dut a terme alguna de les pautes anteriors, és important trucar al 061 i/o demanar ajuda a un centre de salut per tal de descartar l’existència de la malaltia. Seria irresponsable per part nostre no seguir el protocol d’actuació! A més, si finalment surt negatiu, molt probablement deixem de sentir el malestar físic.
Recordeu que, si després de fer les proves, seguim notant-nos neguitosos/es, podem demanar ajuda a professionals per tal d’obtenir les eines necessàries de gestió emocional.
Esperem que us hagi resultat molt útil, ens veiem la propera setmana!
L’equip de Somni Psicologia.