La notícia de l’arribada d’un nen o una nena a les nostres vides porta al seu torn una motxilla enorme d’emocions i sensacions que ens acompanyaran al llarg de tota la maternitat/paternitat: alegria, cansament, por, felicitat, preocupació, calma, frustració…
I amb tota aquesta muntanya russa emocional, també és inevitable que apareguin les expectatives: com serà la seva personalitat, quines habilitats tindrà, quines coses li agradaran, etc.
I és que les expectatives no són més que les creences que s’originen de manera conscient o no, sobre les capacitats i destreses que, en aquest cas, té o tindrà el/la nostre/a fill/a.
Com dèiem, és impossible no generar aquestes expectatives com a pares o mares, ja que provenen de la nostra creença de què és bo o què és dolent, o de les nostres pròpies experiències durant la nostra infància, de com ens hagués agradat ser a nosaltres, etc. Però poden tenir algun efecte aquestes en els/les nostres fills/es?
Si aquestes expectatives de com han de ser els nostres fills i filles, o com ens agradaria que fossin difereixen de la realitat, la qual cosa sol passar en la majoria dels casos, poden arribar a generar-nos conflictes, tant a ells i elles com a nosaltres.
I és que l’autoestima dels nens i nenes es forma, en part, per les opinions que perceben i escolten en el seu entorn, especialment per aquelles persones que són importants per a ells i elles. És inevitable que com adults i adultes, encara que sigui de manera inconscient, transmetem amb els nostres gestos, accions i paraules aquestes expectatives que tenim en ells/es i, quan aquestes no es compleixen, ens sentim frustrats i frustrades i els nens i nenes, per part seva, descoratjats/des.
La majoria de les vegades ens centrem tant en aquestes expectatives que nosaltres hem creat, i en si es compleixen o no, que no som capaços/ces de veure realment qui és el nostre fill o la nostra filla, com és, i quines són les seves fortaleses i habilitats. És a dir, ens estem perdent realment el poder conèixer i descobrir qui és ell o ella realment, i ajudar-lo/la a complir les seves pròpies metes, les seves pròpies expectatives i la seva pròpia personalitat.
D’altra banda, el nen o nena que viu completament envoltat d’expectatives, li serà molt complicat desenvolupar la seva pròpia personalitat, i li costarà marcar-se les seves pròpies metes i objectius, ja que intentarà en la majoria dels casos, complir amb això que s’espera constantment d’ell o ella.
I en què pot derivar això? Doncs en nens i nenes desalentats i amb una molt baixa autoestima, ja que acabaran percebent que el que es busca no és que siguin com realment són, sinó com s’espera que siguin. Com és impossible complir amb totes les expectatives, probablement sentiran que, facin el que facin, mai serà suficient.
Així que us animem a intentar desprendre-us de totes aquestes expectatives i descobrir qui és i com és aquesta personeta que teniu davant, per a ajudar a potenciar les seves habilitats, les seves fortaleses i complir els seus propis somnis i metes.
Esperem que us hagi agradat l’article, fins a la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia