WhatsApp Image 2021-02-23 at 16.32.52

La paciència ens permet suportar llargues esperes, dificultats o contratemps per a aconseguir quelcom que necessitem o volem. Les persones adultes som capaces d’entendre que, més enllà de l’espera, arribarà el plaer, i obtindrem allò que volem, però què passa amb els infants?

És natural que els nens i nenes no tolerin l’espera, ja que no es tracta d’una habilitat innata, sinó d’un aprenentatge que s’ha de desenvolupar durant la seva infantesa. En aquesta etapa, encara no tenen noció del temps, i per això se’ls fa difícil entendre les consignes “en cinc minuts”, “després” o “demà”, ja que no són capaços de situar-les en el seu món imaginari. Moltes vegades aquesta no comprensió de la temporalitat, juntament amb la dificultat per entendre la seva frustració i la dificultat de comunicar-la, pot portar al nen o nena a un malestar emocional que exterioritzarà de manera conductual, com per exemple a través de crits, rebequeries o plors.

Sovint aquestes enrabiades són mal interpretades pels adults com una jugada del nen o nena per aconseguir el que vol, quan freqüentment només reflecteixen una mala autogestió emocional, ja que en aquell moment és l’única manera que té d’expressar allò que està sentint.

Aquesta falta de paciència s’ha maximitzat en els últims anys a causa del model de societat actual. El sobre ús de noves tecnologies, amb les que obtenen plaer a l’instant, sumat a la immediatesa en la que ens trobem com a societat, com enviar un missatge i que ens contestin al moment, fer una videotrucada quan i on ho necessitem o connectar-nos a internet des de qualsevol lloc de manera imminent, fomenten aquesta dificultat a tolerar i gestionar l’espera.

A continuació, us deixem algunes idees que podeu tenir en compte i posar en pràctica per treballar amb els nens i nenes, des de casa i en el dia a dia, l’espera i la paciència:

  1. Donar exemple: Els nens i nenes basen molts dels seus comportaments en la repetició, i per això si en situacions que ens resulten frustrants actuem de manera explosiva, aprendran que aquella és la resposta correcta. Podem aprofitar que volem donar-los exemple, per treballar la nostra pròpia paciència.
  2. Anticipar: Si anticipem a l’inici del dia, o uns dies abans, què farem al llarg d’aquest, serà més fàcil que el nen es situï temporalment i reduirem la seva ansietat. Podem ajudar-nos de suport visual i fer-lo/la partícip, per a que integri millor aquesta temporalitat.
  3. Diàleg: Acompanyar l’espera de la raó per la qual ha d’esperar, començant a introduir les normes socials i d’educació, i especificar de manera clara i concreta quan serà el seu torn. Per exemple, fent cua en una botiga, explicar-li que quan acabin d’atendre a la persona que hi ha davant nostre, serà el seu torn.
  4. Quantificar el temps: Si encara no entenen el concepte temps, podem utilitzar un rellotge, una cançó, una alarma o un cronòmetre per marcar el temps d’espera, d’aquesta manera tindrà un suport en el qual quantificar la seva espera.
  5. Establir normes conjuntes: Acordar normes de manera conjunta amb els nens i nenes, per tenir clar en quins moments han d’esperar i en quins moments poden interrompre. D’aquesta manera, si en alguna ocasió no ho tenen clar, puguin tenir el reforç visual i consultar-ho. Per exemple, establim un codi de colors a les portes mentre el pare o la mare treballen: si a la porta hi ha el color vermell, vol dir que no puc entrar. Si hi ha el color taronja, vol dir que primer he de picar a la porta i esperar que em diguin que puc passar, i si hi ha un color verd, puc passar sense cap pas previ.
  6. Fomentar jocs d’espera: Hi ha jocs com les endevinalles, trencaclosques, jocs en els quals cal respectar els torns, etc., que poden ajudar a treballar la paciència, l’espera i que, en el cas que aparegui la frustració, ens trobarem en un entorn controlat on poder gestionar-la.

Esperem que l’article us hagi semblat interessant i, si és així, us convidem a compartir-lo!

L’Equip de Somni Psicologia

Hola, ¿ te puedo ayudar?