En el món existeixen 7.8 bilions de persones, la qual cosa implica que hi ha 7.8 bilions de cervells diferents. Cada cervell funciona d’una forma diferent, de manera que hem de ser conscients que el que funciona per a una persona, pot ser diferent per a una altra.
Malgrat això, hi ha maneres d’“agrupar-nos” segons diferents característiques, com pot ser la forma en la qual el nostre cervell funciona, i com això ens influencia en la nostra personalitat i en el nostre dia a dia. Una de les teories més interessants en aquest aspecte, és la teoria d’Activació Cortical d’Hans Eysenck, que explica les diferències entre persones Introvertides i persones Extravertides.
Aquesta teoria es centra en el Sistema d’Activació Reticular Ascendent (SARA), un sistema neuronal encarregat d’estimular l’escorça cerebral i, al seu torn, el nivell d’activació cerebral en general. És a dir, és el que s’ocupa que el nostre cervell estigui actiu i funcionant.
Segons Eysenck, tenim diferents nivells d’activació (o “arousal”). Les persones introvertides tenen, de base, nivells més elevats que les persones extravertides. Curiós, veritat?
Per aquest motiu, es podria explicar que les persones extravertides tinguin tendència a buscar estimulació externa, a través de la socialització o els plans estimulants; mentre que les persones introvertides puguin arribar a nivells d’arousal adequats fent plans a soles, com la lectura o tocar un instrument musical.
És més! Al saber que les persones introvertides fàcilment arriben a nivells més alts, podríem entendre per què a aquestes els esgota mental i emocionalment el contacte perllongat amb altres persones, mentre que les persones extravertides s’“alimenten” enèrgicament d’elles. De la mateixa manera, podem albirar per què les persones extravertides tendeixen a viure amb tristesa o rebuig els moments de soledat, a diferència de la gent introvertida que pot gaudir-ho moltíssim.
Veient aquesta teoria, podem comprendre llavors per què sovint la gent més extravertida té més facilitat per a adormir-se (tenint el nivell de “desconnexió” molt més pròxim al seu nivell d’activació habitual) al contrari de la gent introvertida; i la dificultat de les persones extravertides d’arribar a concentrar-se amb una cosa poc estimulant, en contraposició de la facilitat del perfil introvertit.
Segurament, si heu arribat a aquest punt de l’article, us plantejareu: llavors, què és millor? Ser introvertit/a o ser extravertit/a? Doncs com sempre, tot té els seus avantatges i els seus inconvenients. Però es redueix a plantejar-nos: per què una cosa ha de ser millor que l’altra? Per què hem de lloar a un perfil de persona i castigar l’altre? No té cap sentit!
Així que acceptem les nostres peculiaritats i les diferències de la resta, i intentem justament potenciar tot allò que ens resulti beneficiós.
Esperem que us hagi resultat interessant! Ens veiem el dimecres que ve!
L’Equip de Somni Psicologia