Moltes vegades considerem que expressar de manera explícita les nostres necessitats és exigir-li o imposar-li a algú que les cobreixi, de manera que podem concebre’ns com estar sent egoistes. Per això, de vegades no volem expressar les nostres necessitats; per la possible interpretació que els altres poden fer. Moltes vegades la gent es justifica de la no expressió de les seves pròpies necessitats dient: “si m’estimés tant i li importo tant hagués fet X“. La pregunta que ens fem és: alguna vegada li has expressat aquesta necessitat de manera directa? La resposta més comú és que no cal expressar-ho, que és lògic i que la persona ho hauria de saber ja que es coneixen de fa temps.
La nostra cultura de vegades ens imposa ser “forts/es” i no mostrar-nos vulnerables davant situacions que ens generen malestar. Sabem que manifestar les necessitats en el present ens pot ajudar a l’anticipació de tenir sentiments negatius en el futur, però pel fet de exposar-nos davant els altres i que puguin criticar-nos o no compartir la necessitat pròpia, ens porta a evitar-ho.
Hi ha persones que diuen que no tenen necessitats o que mai s’han fet la pregunta, però un cop reflexionen, tenen necessitats! I, encara que no poden responsabilitzar ningú per a que les acompleixi, cal poder expressar-les i que l’altra persona les tingui en compte, des del respecte. Expressar les nostres necessitats no inclou exigir a ningú que les cobreixi, però si inclou que l’altra persona pugui exposar si pot o vol cobrir-les. És respectable que no les vulgui cobrir, però llavors aquí la persona que ha exposat les seves necessitats decidirà si li compensa compartir la relació (amistat o parella) o si les necessitats i valors són tan contraris que prefereix no prioritzar-la.
En ocasions, la gent quan aquesta trista o enfadada amb algú, sol incloure en el seu discurs, “jo ho faig tot perquè ell/ella estigui a gust”. La pregunta és: tu li has exposat les teves necessitats? Una forma d’autocura és expressant les necessitats de forma assertiva, directa i explícita, per poder saber què opina la persona que tens davant, si comparteixes pensaments o si penseu d’una manera molt diferent. Òbviament, el que per a unx és lògic per a l’altrx pot no ser-ho, per això és important compartir-ho.
De vegades reflexionar i fer la pràctica de pensar en les nostres necessitats ens porta a ser més conscients de quines coses ens poden molestar o doldre en les relacions socials o romàntiques. Recorda! Expressar les nostres necessitats és obrir-nos a que els i les altres ens coneguin. No es tracta de ser egoista o esperar que es compleixin, es tracta de comunicació i autocura.
Fins el proper dimecres!
L’Equip de Somni Psicologia