La neurodiversitat és un nou paradigma que comprèn l’espècie humana com un grup amb diferències a nivell de desenvolupament neurològic. És a dir, cada cervell pot desenvolupar-se, no només a un ritme diferent, sinó també d’una manera diferent.  

Es tracta d’evitar caure en el reduccionisme de comprendre que una persona que pensa o sent d’una forma diferent a com ho fa la majoria, té quelcom “dolent”. I, per tant, trenca amb conceptes com a “persones normals” i “persones amb trastorns”.  

Dins d’aquest paradigma diferenciem 2 tipus de persones:  

  • Neurotípiques: Són aquelles que presenten el neurodesenvolupament més esperable o estadísticament més comú.  
  • Neurodivergents: Són aquelles que presenten un neurodesenvolupament que s’allunya de l’esperable. I aquí s’inclourien totes les persones que tenen diagnòstics com a Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA), Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH), dislèxia, síndrome de Down… entre moltíssimes altres que no sempre tindran un diagnòstic específic. 

Tot i així, sabem que cada cervell es desenvolupa gràcies a la conjunció entre la genètica i les experiències viscudes al llarg del nostre desenvolupament. I ningú coincideix exactament en tots dos aspectes, per tant, el nostre cervell és únic i sempre ho serà.  

Aquesta és la raó per la qual pensem i sentim de manera diferent a la persona que tenim davant. Però, llavors, on està el límit entre l’esperable i el no esperable? Pots assegurar que el teu cervell és 100% típic?  

La resposta és difícil, oi?  

La comunitat científica no s’arrisca. Se centra únicament en percentatges estadístics, estudiant fenòmens cognitius, emocionals i conductuals, comparant aquests trets entre grans mostres de població. Si formes part de la majoria, ets considerada una persona neurotípica.  

El problema d’aquesta classificació recau en el mateix lloc en què el fan la majoria de classificacions en salut mental. La societat concebrà a la persona neurodivergent igual que a la neurotípica o tornarem a percebre que estan malament?  

Malgrat que la comunitat social i científica lluiten per a la inclusió de les persones neurodivergents, aquestes segueixen en un alt risc d’exclusió, sobretot en l’àmbit laboral i social. Som la gent del carrer, els i les que hem de parar-nos a pensar en tots els avantatges que pot suposar un cervell que funciona de manera diferent al nostre.  

Esperem que us hagi resultat interessant l’article. Fins a la setmana que ve!  

L’Equip de Somni Psicologia 

Hola, ¿ te puedo ayudar?