En moltes ocasions, ens succeeix que rebem tractes, paraules o exigències que no ens senten bé. Ens fan mal, ens posen tristxs o enfadats/des, o ens ofenen. I, així i tot, sense saber molt bé com, ho acceptem i aguantem. Per què?
És recurrent que succeeixi això. En contextos laborals, en què se’ns exigeix de més o se’ns tracta malament; en contextos socials, de parella o familiars, en els quals no se’ns valora o se’ns menysprea; fins i tot en el nostre discurs intern. I, quan passa, pot ser que ens preguntem com és possible que ho acceptem. Potser fins i tot ens sentim culpables per fer-ho i ens matxaquem. “Si ho he acceptat, és que ho mereixia”. O pitjor encara, que ens jutgem: “sóc un/a covard per no canviar aquesta situació”. És això cert? Clar que no!
Llavors, per què ho acceptem?
- Per baixa autoestima: si no ens estimem a nosaltres mateixos/es, entenem que és normal rebre aquest tipus de tracte. Com serà d’una altra forma si “no valem res”?
- Per alta autoexigència o sobreresponsabilització: en cas de pensar que “hauríem de fer més” o “hauríem de ser més”, pensem que mereixem els càstigs que se’ns imposen al no assumir la gran càrrega que ens han assignat. “Clar, no he fet el que havia de fer!”
- Per creences arrelades: potser pensem que és que “ell/ella és així”, com una cosa inamovible. I ja està, ens toca aguantar, no?
- Per por (confós amb amor): “en realitat m’estima molt, no passa res”; o bé “m’importa molt aquest treball, toca passar per la pedra”. És cert? Normalment, tenim por a les possibles conseqüències que poden provocar el plantar-nos. Potser càstigs pitjors; potser pèrdues de privilegis o, fins i tot, de la relació mateixa.
- Per dinàmica i/o costum: potser pensem que és la forma adequada de relacionar-nos. Que no passa res, que “és normal”. Que és “com nosaltres ens parlem”. És lògic que ho normalitzem com un mecanisme de defensa per a poder seguir amb les nostres vides, ja que en cas contrari, suposaria un sacrifici molt gran canviar; o fins i tot hauríem d’assumir unes pèrdues que no ens sentim preparats/des per a viure.
Així doncs… com podem detectar aquestes situacions i generar canvis per a estar millor? Aquí van alguns consells!
- Estima’t: i estima’t bé. I molt. Dedica’t un temps, cuida’t i reconeix tot el que mereixes. Tingues en compte, si ho necessites per a començar, quins són els drets humans bàsics. I a partir d’aqui, valora quines necessitats i emocions tens tu. Ofereix-te tot allò que el teu cos i el teu sentir et demana. I, si ho necessites, demana ajuda professional per a aconseguir-ho.
- Distingeix què és la teva responsabilitat i què no: Procura diferenciar què és el que està sota el teu control i et pertoca, i intenta assumir el que és legítim. Treballa, si fa falta, a no quedar-te (i culpar-te) amb tot allò que no pots gestionar, com podria ser les expectatives de les altres persones, resultats fora de la teva zona de control, les seves emocions o la seva falta d’habilitats de gestió (pràctiques i emocionals).
- Comprèn-ho tot, però accepta el que sigui adequat: òbviament cada persona és com és; té la seva personalitat, les seves característiques i els seus reptes. Comprèn quan algú no sap fer les coses d’una altra forma, però reivindica els teus límits perquè l’altra persona aprengui on parar. I, si no ho aprèn, valora anar-te. Tingues en compte el següent: tothom pot canviar, però ha de voler fer-ho.
- Accepta la por, i prioritza’t mentre la vius: tenir por a la pèrdua i/o al rebuig és normal. El teu cervell intentarà que no sentis dolor, i si ets rebutjat/da o perds una cosa important (una relació, un treball desitjat, un projecte de futur), s’activarà per a evitar que passi ja que faria molt mal. Però, que faci mal a curt termini, no significa que sigui dolent. A vegades, és millor passar per aquest dol, que seguir en una situació que va minant el teu benestar.
- Replanteja’t la teva manera de relacionar-te: t’has acostumat, sí, però no et fa bé. I si no et fa bé, procura canviar. A poc a poc, límit a límit i de conversa incòmoda a conversa incòmoda. Però intenta trobar la manera de relacionar-te millor. Si no ho aconsegueixes i anar-te no és una opció, t’animem que demanis ajuda terapèutica per a gestionar les expectatives i emocions que et genera aquesta situació.
T’animes a fer un canvi? Esperem que t’hagi resultat molt interessant! El dimecres que ve, més!
L’Equip de Somni Psicologia