Emocionalment em sento inestable, no sé molt bé com comunicar-me amb els meus companys de feina, no m’acabo d’entendre amb la meva família, fàcilment m’enfado, de vegades no sé com actuar, tinc pànic a certes situacions, estic molt trist/a per la mort de la meva àvia, no sé com sortir d’això, la meva desorganització m’interfereix en el meu dia a dia…
De vegades creiem que iniciar un procés terapèutic només és necessari si hi ha un diagnòstic marcat o si estem en una situació molt limitant de les nostres vides. Però això no és cert. Per anar al psicòleg/a no cal tenir una demanda molt greu. Molta gent diu, “compto amb els meus amics per parlar i demanar consell sobre coses que vull canviar en la meva vida, no cal anar al psicòleg/a”. Potser tinguis la sort de comptar amb una bona xarxa de recolzament, però tingues en compte que la diferència entre amics i psicòlegs/gues, a part de la formació que aquests i aquestes posseeixen, és fet de ser una persona externa a la teva vida personal. És el fet de no ser jutjat/da per les teves accions, el saber que darrere del que expliques hi ha una confidencialitat i que l’únic objectiu que té el o la professional és ajudar-te amb el teu procés i guiar-te sense judicis, ni beneficis propis.
Hem de deixar de banda els mites i no sentir-nos més vulnerables per anar a teràpia, al contrari!, anar a teràpia t’ofereix un espai només per a tu, per a sentir-te còmode i no avergonyir-te de cap de les teves emocions o comportaments. Anar a teràpia és tenir el coratge d’adonar-te que de vegades necessites ajuda per sentir-te millor amb tu mateix/a, per adonar-te que hi ha alguna cosa sobre tu que t’agradaria que fos diferent o simplement més funcional i que et fes sentir millor. Anar a teràpia pretén que puguis anar més tranquil/a en el teu dia a dia, sentir-te segur/a i actuar amb poder de decisió.
No és fàcil, oi? Apareixen moltes preguntes abans d’iniciar un procés terapèutic: Com serà? Què em preguntarà? Em sentiré còmode? I si després de la primera sessió no vull tornar? Les preguntes que fas són molt naturals. Tot procés comença a partir de pors, preocupacions, dubtes i idees canviants. Encarar-nos a les coses que duem temps bloquejant no és senzill, sinó potser ja ho hauríem fet abans!
Has de saber que ets tu qui decideixes tot en aquest procés, quan començar i quan acabar. Ets qui mana, tot i poder escoltar sempre les propostes dels i de les professionals. Tingues en compte que ets lliure de dir si et sents o no et sents a gust amb el o la professional i quina metodologia vols emprar durant les sessions. Ets llibre d’exposar quines estratègies et van bé i quines no funcionen, si el procés està sent beneficiós o no notes el canvi. Al final el o la professional no se sentirà malament si li proposes canvis en el teu procés o si li dius que no està funcionant, al contrari, gràcies a les teves crítiques, opinions i aportacions podrà adaptar-se a la teva situació, i oferir-te eines més eficaces per al teu cas.
Per iniciar un procés terapèutic no cal equivocar-se ni estar malament, sinó voler ser millor o treballar característiques o emocions pròpies que no saps com gestionar o modificar. També és un espai per desfogar-te i conèixer un punt de vista extern o fins i tot simplement per a cuidar-te. Anar a teràpia ofereix espais lliures de tabús, on l’únic objectiu és millorar les nostres pujades i baixades, on tenir el control de les nostres emocions i comportaments, on promoure la nostra identificació i gestió emocional, on tenir un espai només per a tu, i frenar el pensament al mil; on pots allunyar-te de l’estrès de la societat en la que vivim i deixar de banda les nostres autoexigències. L’espai terapèutic es tracta de conèixer-te i començar a tenir el control de les teves decisions, emocions i comportaments.
Esperem haver resolt els vostres dubtes, i si encara us queden més, pregunteu-nos! Estarem encantades de resoldre’ls.
L’equip de Somni Psicologia