Tot i que la lectura és una activitat d’oci imprescindible en la vida de molts, una part important de la nostra societat no gaudeix d’aquesta degut a que el seu procés d’aprenentatge i d’automatització no és gens fàcil.
En moltes ocasions, la pròpia dificultat per aprendre a dominar l’art de llegir i escriure pot suposar que molts nens i nenes rebutgin tot allò relacionat amb el llenguatge escrit, el que inclou, en la majoria d’ocasions, l’aprenentatge acadèmic i moltes sortides laborals.
Quan aquestes dificultats persisteixen al llarg del temps, de forma que les habilitats lectores es troben molt per sota de l’esperat en un individu del seu nivell maduratiu, és molt probable, que aquestes persones rebin un diagnòstic de Trastorn de l’Aprenentatge amb dificultats en la lectura, comunament conegut com “dislèxia”.
Però, què és la dislèxia?
Tots hem sentit a parlar sobre ella i probablement hem tingut companys i companyes a classe que havien comès errors d’omissió al llegir en veu alta (menjar-se alguna lletra o paraula del text), fragmentacions (separant les paraules per síl·labes) o rotacions (girant lletres).
La dislèxia és una condició psicològica que suposa un processament diferent de la informació escrita, el que ens pot portar fàcilment a cometre aquest tipus d’errors al llegir.
La teoria de la doble via de la lectura ens explica la dislèxia com una disfunció en una o les dues vies de processament de la informació lectora.
Segons aquesta teoria, existeixen dues vies de processament de dita informació. D’una banda, la via directa o lèxica, a través de la qual realitzem una lectura global, reconeixent les paraules sense necessitar reconèixer grafema a grafema. I d’altra banda, la via indirecta o via fonètica, a través de la qual relacionem l’estímul visual amb el so que representa, és a dir, relacionem el grafema amb el fonema y, posteriorment, reconeixem el significat.
Molts autors aprofiten aquesta teoria per classificar els tipus de dislèxia:
Dislèxia lèxica o superficial: És aquella en que es veu afectada la via directa de la lectura. Normalment trobem a persones que tendeixen a presentar dificultats per a llegir paraules atípiques o irregulars.
Dislèxia fonològica: És aquella en que es veu afectada la via indirecta i produeix dificultats per a la lectura de paraules desconegudes o pseudoparaules, doncs és quan necessitem fer una transcripció directa grafema-fonema.
Dislèxia profunda: És aquella en que ambdues vies del processament de la informació lectora es veuen afectades. En aquest cas, les persones poden presentar dificultats al llegir totes les paraules, ja siguin conegudes o desconegudes, regulars o atípiques.
En qualsevol cas, la majoria de les persones amb aquest diagnòstic, o sense ell però amb dificultats en l’àmbit de la lectoescriptura, fàcilment tenen repercussions, no solament a nivell acadèmic, sinó també a nivells socials i emocionals.
És per aquesta raó, que la intervenció, no únicament s’ha de basar en el propi aprenentatge acadèmic, sinó incloure tota la part motivacional, emocional i d’autoestima.
Esperem que aquest article us hagi resultat interessant! I com sempre, ens encantarà llegir les vostres opinions! Fins la setmana vinent!
L’Equip de Somni Psicologia