Sovint, us parlem sobre la importància del joc per al desenvolupament infantil, donat que els ofereix als nens i nenes l’oportunitat per a poder posar en pràctica les habilitats cognitives, motores, socials o emocionals, que van aprenent.
Però, quin és el paper de la família en aquesta activitat?
Contínuament, arriben a nosaltres pares, mares o altres referents de nens i nenes que no troben el seu espai en el joc dels seus infants i que se senten realment malament per això.
Per a poder trobar-ho, sempre oferim la mateixa premissa: Observar el joc.
Si volem formar part d’aquest moment del nostre nen o nena, necessitem comprendre què és el que li està oferint aquesta activitat: Quin tipus de joc és? Què li agrada d’ell? Què busca que passi? Què està aprenent?
L’observació ens permet l’accés al joc; entrar al seu món i crear situacions que vagin generant aquests estímuls que busquen i aquests aprenentatges que estan practicant, alhora que gaudim junts.
Perquè no, el paper de la família en el joc no és entretenir al/a la menor. És trobar un espai de gaudi compartit, adaptant-nos al desenvolupament evolutiu del nen o la nena.
Si aconseguim arribar a aquest punt, entrant al seu joc i gaudint conjuntament, paral·lelament, estarem treballant tots aquests objectius familiars:
- Enfortir el vincle
- Transmetre els nostres valors
- Oferir oportunitats d’aprenentatge (cognitiu, social i emocional)
- Millorar l’empatia mútua
- Entrenar les habilitats socials i de resolució de conflictes en família
- Promoure el benestar familiar
Així de fàcil! O no?
Hi ha persones a les quals no els resulta gens gratificant aquest moment. No poden gaudir del joc amb els nens i nenes per molt que vulguin. En tal cas, és important, buscar els petits punts que ens ajudarien a passar-ho millor: reduir els conflictes durant el joc, canviar la història, afegir moviments nous, triar altres jocs, fer trampes… Tot val!
Que els jocs siguin una cosa infantil no vol dir que en el moment de joc familiar no puguem introduir alguns canvis. Només hem de buscar adaptacions que els infants puguin tolerar sense oblidar que hem de gaudir tots. No podem passar a l’altre extrem de gaudir només nosaltres!
Com podem fer-ho?
- Oferint alternatives (no imposant-les)
- Reforçant sempre i explicant el que sí que ens agrada del seu joc
- Expressant el que no ens agrada de manera assertiva
- Validant les seves emocions si expressa molèstia pels nostres canvis
- Negociant assertivament
- Donant exemple en flexibilitzar per a adaptar-nos a les seves decisions
- Reforçant molt els petits canvis d’opinió
- Demostrant en tot moment que gaudim del joc i d’aquesta presa de decisions compartida
- Deixant que el nen o la nena tingui espais de joc totalment lliure
Esperem que us hagi resultat interessant l’article i que hagi ajudat a gestionar la situació a casa. Però recordeu, si sentiu que una situació així se us va de les mans, no dubteu a acudir a un/a professional.
Fins a la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia