EL NOSTRE BLOG, Gestión Emocional
Ha arribat un any nou, i moltes persones comencen a plantejar-se quins objectius volen assolir aquest 2023. És una pràctica molt habitual i, en molts sentits, motivadora. Però, què passa si no sé què vull assolir?
Sovint, si ens sentim amb una emoció molt intensa (tristesa, ansietat, apatia, avorriment), ens pot costar molt delimitar uns objectius o saber cap a on volem mobilitzar-nos, ja que l’emoció ens desborda. I això, òbviament, ens pot fer sentir culpa: “per què sóc diferent a la resta?”, “per què no sé el que vull?” “estic perdut/da”.
És molt comprensible sentir-nos d’aquesta manera però, com t’estaràs imaginant, no ens ajuda a avançar, sinó que ens bloqueja més encara. Així doncs, abans de res, serà important gestionar l’emoció. Com sempre us diem, primer haurem d’identificar què sento, i acceptar-ho (donar-li un espai, validar-me, …); després trobar una manera d’expressar o gestionar l’emoció (parlant-ne, escrivint-ho, fent esport, …); i finalment desconnectar fent quelcom agradable que ens ajudi a tornar a estar amb calma.
Una vegada l’emoció la tenim més gestionada i no ens envaeix tant, és un bon moment per a plantejar-nos què és el que necessitem. Millor organització? Potenciar l’esport? Un canvi a nivell laboral? Deixar una relació de parella?
Per a poder-ho veure clar, és important que:
- Busquem un espai tranquil, sense distraccions ni pressions, i deixar-nos anar
- Identificar què sentim. Si ens costa, ens podem centrar en les sensacions corporals i/o els pensaments intrusius, i a partir d’aquí concloure l’emoció.
- Plantejar-nos idealment què necessitariem per a sentir-nos millor (més estables o amb més calma)
- Baixar aquest objectiu ideal a un realista segons les nostres possibilitats. Per exemple: idealment m’aniria genial fer esport cada dia una hora, però no m’és possible amb totes les meves obligacions i/o pel meu estat físic actual, per tant puc plantejar-me realistament fer 20 minuts, tres cops per setmana.
- Planificar passos per arribar al meu objectiu realista, és a dir, no puc esperar fer 3 cops a la setmana partint de 0, per tant, planificar inicialment un temps fent un dia a la setmana, i programar en quin moment aniré augmentant
- Pensar de quina manera puc recompensar-me pel meu esforç; petits premis, privilegis nous, paraules d’ànim, …
I, sobretot i més important, mostrar compassió cap a nosaltres mateixos/es. Acceptar les nostres limitacions i/o el nostre moment emocional, i oferir-nos espais de cura per tal de sentir-nos millor. Avançarem més ràpid si no ens matxaquem!
Esperem que t’hagi resultat útil aquest article! Fins dimecres vinent!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Infantil, Parentalidad
S’acaba l’any i amb ell deixem enrere 365 dies plens de moments i experiències viscudes.
Cap d’Any sol ser sempre un moment nostàlgic, de recordar el camí fet, de repassar tot allò viscut , de valorar i posar en una balança les decisions que hem pres i on ens han portat.
Però també és un moment d’oportunitat; d’oportunitat de treure aprenentatges d’aquelles coses que potser no han anat tan bé, o de valorar les nostres capacitats sobre com hem fet front a situacions o problemes que han aparegut.
I és que moltes vegades, tot el que anem vivint al llarg de l’any, passa desapercebut sota el ritme frenètic del nostre dia a dia, sense tenir un moment per parar i adonar-nos del que està passant.
Encara que ens sembli que no, moltes vegades els nens i nenes també viuen dins d’aquest ritme accelerat que portem els adults: escola, extraescolars, activitats el cap de setmana…
És per això que avui hem decidit portar-vos una dinàmica per acomiadar l’any d’una manera conscient i connectada amb les nostres emocions. I, tot i que aquesta dinàmica en aquest cas l’encarem cap als nens i nenes, us convidem també a realitzar-la amb ells i elles.
L’exercici que us volem proposar avui es tracta d’ajudar i acompanyar als nens i nenes a escriure una carta de comiat del 2021, dirigint la carta al mateix any que deixem enrere, com si fos una persona.
I què escriurem en aquesta carta? Doncs repassarem plegats o plegades tot el que hem viscut al llarg d’aquest any. Moments o anècdotes gracioses, records o experiències que hem creat i que ens han quedat en la memòria, gent que hem conegut, conflictes o problemes que han aparegut… tot el que puguem recordar o se’ns acudeixi!
Mentre escrivim la carta amb ells i elles, és important el nostre acompanyament, sobretot a escala emocional. A través de comentaris o preguntes, podem anar preguntant i extraient com es va sentir el nen o nena en aquell moment, o si hi va haver algun conflicte o problema, què es va fer per solucionar-lo… Per exemple: “Ostres, aquell dia et vas enfadar molt perquè se’t va trencar la joguina! Però al final, com que ens vam calmar, vam trobar una solució i la vam poder arreglar!“, o bé: “Què divertit va ser el teu aniversari! Van venir molts nens i nenes i vam fer moltes coses, te‘n recordes de com et vas sentir?“.
Mitjançant les nostres preguntes i comentaris, podem anar introduint tota aquesta part emocional a la dinàmica, per fer-la molt més enriquidora per ells i elles, i extreure’n sentiments, moments i aprenentatges que potser havien quedat oblidats.
Esperem que us hagi agradat la dinàmica i que la poseu en pràctica amb els vostres nens i nenes, o amb vosaltres mateixos!
Us desitgem un feliç any nou!
L’Equip de Somni Psicologia
