Com fomentar l’aprenentatge de la lectoescriptura

Com fomentar l’aprenentatge de la lectoescriptura

A la nostra societat un percentatge bastant elevat de la població avorreix la lectura i l’escriptura. 

Això és degut a que tendim a reduir aquestes habilitats al context acadèmic. Les considerem únicament una eina per a treure bones notes a l’escola, aconseguir estudis superiors o una posició laboral privilegiada, el que la converteix en una exigència més que pot suposar fracassar o no a nivell acadèmic. 

I a qui li agrada haver de gestionar la frustració de fracassar? 

La resposta és clara. A ningú. 

Però la realitat és que la utilitat d’aquestes habilitats va molt més enllà del món acadèmic, permetent-nos desenvolupar el nostre pensament, creativitat, autonomia, comunicació i, fins i tot, la interacció amb els altres i amb el medi. 

No obstant això, tot i tractar-se d’habilitats tan essencials, el seu aprenentatge no és gens senzill i trobem molts nens i nenes que presenten dificultats en el moment en que comencem a treballar-les, el que suposa traves importants a l’hora de motivar-los/les a desenvolupar dites habilitats. 

Segons el manual de diagnòstic DSM-5, “entre un 5 i un 17% de la població presenta trastorns específics de l’aprenentatge”, com serien la dislèxia, la disgrafia o la disortografia. I a aquests hauríem de sumar-hi tots aquells nens i nenes que no complirien dit diagnòstic, però que també presenten dificultats en l’adquisició d’aquestes habilitats. 

Així doncs, ens trobem davant d’un percentatge molt elevat de la nostra població que possiblement odiarà llegir i escriure en un futur, perdent la possibilitat de desenvolupar àrees molt importants del seu dia a dia. 

Què podem fer al respecte? 

En primer lloc, i més important, si el problema es troba en la concepció que tenim i transmetem de la lectoescriptura, hauríem de canviar dita concepció. I això és quelcom senzill: si no volem que els nostres nens i nenes comprenguin aquestes habilitats únicament des d’una perspectiva acadèmica, no ho convertim únicament en quelcom que es fa a l’escola. 

I, si no volem que es converteixi en una exigència, no exigim uns resultats ni castiguem no arribar a assolir-los. 

Comparem el nombre de nens i nenes que odien la lectura o l’escriptura amb el nombre que odien la televisió o els jocs. Només mirant al nostre voltat, sense necessitat de conèixer les xifres exactes, ja podem veure que parlem de nombres molt diferents, no? 

La diferència es troba en que la televisió o els jocs són espais de diversió sense exigències i, tot i que sembli mentida, existeixen diferents formes de convertir la lectoescriptura en espais d’aquest estil. 

A continuació, us deixem algunes idees: 

  • Jugar al “veo veo” amb la lletra inicial: Un joc tan clàssic i senzill com aquest els ajudarà a conèixer les lletres de l’abecedari sense relacionar-ho amb l’àmbit educatiu. 
  • Stop: Qui no ha jugat mai a aquest clàssic joc de velocitat? Dibuixem una taula, diem una lletra i hem d’omplir tots els ítems (nom, ciutat, aliment, programa de televisió…) amb paraules que comencin amb aquesta lletra abans de que acabi l’altre. 
  • Construcció amb daus de lletres: Aquests poden ser una gran eina per als nens i nenes que els encanten els jocs de construcció i ens permeten jugar a construir paraules, frases, o simplement, trobar algunes lletres. 
  • Mots encreuats o sopes de lletres adaptats als seus interessos, ja siguin dibuixos animats, pel·lícules, videojocs o qualsevol cosa que els agradi. 
  • Jugar a inventar històries junts/es: Podem escriure-les, dibuixar-les i fer una portada per guardar el nostre propi conte. 
  • Dir paraules amb les lletres de les matrícules dels cotxes: Heu jugat alguna vegada? És tot un clàssic! 
  • Jocs de pistes o de trobar el tresor: Són una oportunitat per a treballar la lectoescriptura adaptada a tots els nivells ja que ens permet jugar amb proves i pistes que vagin des de la identificació grafema-fonema, fins la lectura d’enigmes llargs o complexos. 

I no oblideu introduir la lectoescriptura en les tasques i en els nostres hàbits del dia a dia, demanant que ens ajudin a fer la llista de la compra, a escriure whatsapps als nostres familiars i amics/gues, llegint junts/es receptes per triar el sopar que volen… 

Esperem que l’article us hagi resultat interessant i si teniu qualsevol pregunta i/o comentari no dubteu en escriure’ns! 

L’Equip de Somni Psicologia 

Què és la dislèxia?

Què és la dislèxia?


Dislexia

Tot i que la lectura és una activitat d’oci imprescindible en la vida de molts, una part important de la nostra societat no gaudeix d’aquesta degut a que el seu procés d’aprenentatge i d’automatització no és gens fàcil.

En moltes ocasions, la pròpia dificultat per aprendre a dominar l’art de llegir i escriure pot suposar que molts nens i nenes rebutgin tot allò relacionat amb el llenguatge escrit, el que inclou, en la majoria d’ocasions, l’aprenentatge acadèmic i moltes sortides laborals.

Quan aquestes dificultats persisteixen al llarg del temps, de forma que les habilitats lectores es troben molt per sota de l’esperat en un individu del seu nivell maduratiu, és molt probable, que aquestes persones rebin un diagnòstic de Trastorn de l’Aprenentatge amb dificultats en la lectura, comunament conegut com “dislèxia”.

Però, què és la dislèxia?

Tots hem sentit a parlar sobre ella i probablement hem tingut companys i companyes a classe que havien comès errors d’omissió al llegir en veu alta (menjar-se alguna lletra o paraula del text), fragmentacions (separant les paraules per síl·labes) o rotacions (girant lletres).

La dislèxia és una condició psicològica que suposa un processament diferent de la informació escrita, el que ens pot portar fàcilment a cometre aquest tipus d’errors al llegir.

La teoria de la doble via de la lectura ens explica la dislèxia com una disfunció en una o les dues vies de processament de la informació lectora.

Segons aquesta teoria, existeixen dues vies de processament de dita informació. D’una banda, la via directa o lèxica, a través de la qual realitzem una lectura global, reconeixent les paraules sense necessitar reconèixer grafema a grafema. I d’altra banda, la via indirecta o via fonètica, a través de la qual relacionem l’estímul visual amb el so que representa, és a dir, relacionem el grafema amb el fonema y, posteriorment, reconeixem el significat.

Molts autors aprofiten aquesta teoria per classificar els tipus de dislèxia:

Dislèxia lèxica o superficial: És aquella en que es veu afectada la via directa de la lectura. Normalment trobem a persones que tendeixen a presentar dificultats per a llegir paraules atípiques o irregulars.
Dislèxia fonològica: És aquella en que es veu afectada la via indirecta i produeix dificultats per a la lectura de paraules desconegudes o pseudoparaules, doncs és quan necessitem fer una transcripció directa grafema-fonema.
Dislèxia profunda: És aquella en que ambdues vies del processament de la informació lectora es veuen afectades. En aquest cas, les persones poden presentar dificultats al llegir totes les paraules, ja siguin conegudes o desconegudes, regulars o atípiques.

En qualsevol cas, la majoria de les persones amb aquest diagnòstic, o sense ell però amb dificultats en l’àmbit de la lectoescriptura, fàcilment tenen repercussions, no solament a nivell acadèmic, sinó també a nivells socials i emocionals.

És per aquesta raó, que la intervenció, no únicament s’ha de basar en el propi aprenentatge acadèmic, sinó incloure tota la part motivacional, emocional i d’autoestima.

Esperem que aquest article us hagi resultat interessant! I com sempre, ens encantarà llegir les vostres opinions! Fins la setmana vinent!

L’Equip de Somni Psicologia

Hola, ¿ te puedo ayudar?