Per què ho acceptem si no ens fa bé?

Per què ho acceptem si no ens fa bé?

En moltes ocasions, ens succeeix que rebem tractes, paraules o exigències que no ens senten bé. Ens fan mal, ens posen tristxs o enfadats/des, o ens ofenen. I, així i tot, sense saber molt bé com, ho acceptem i aguantem. Per què?    

És recurrent que succeeixi això. En contextos laborals, en què se’ns exigeix de més o se’ns tracta malament; en contextos socials, de parella o familiars, en els quals no se’ns valora o se’ns menysprea; fins i tot en el nostre discurs intern. I, quan passa, pot ser que ens preguntem com és possible que ho acceptem. Potser fins i tot ens sentim culpables per fer-ho i ens matxaquem. “Si ho he acceptat, és que ho mereixia”. O pitjor encara, que ens jutgem: “sóc un/a covard per no canviar aquesta situació”. És això cert? Clar que no!  

 Llavors, per què ho acceptem?    

  • Per baixa autoestima: si no ens estimem a nosaltres mateixos/es, entenem que és normal rebre aquest tipus de tracte. Com serà d’una altra forma si “no valem res”?  
  • Per alta autoexigència o sobreresponsabilització: en cas de pensar que “hauríem de fer més” o “hauríem de ser més”, pensem que mereixem els càstigs que se’ns imposen al no assumir la gran càrrega que ens han assignat. “Clar, no he fet el que havia de fer!”  
  • Per creences arrelades: potser pensem que és que “ell/ella és així”, com una cosa inamovible. I ja està, ens toca aguantar, no?  
  • Per por (confós amb amor): “en realitat m’estima molt, no passa res”; o bé “m’importa molt aquest treball, toca passar per la pedra”. És cert? Normalment, tenim por a les possibles conseqüències que poden provocar el plantar-nos. Potser càstigs pitjors; potser pèrdues de privilegis o, fins i tot, de la relació mateixa.  
  • Per dinàmica i/o costum: potser pensem que és la forma adequada de relacionar-nos. Que no passa res, que “és normal”. Que és “com nosaltres ens parlem”. És lògic que ho normalitzem com un mecanisme de defensa per a poder seguir amb les nostres vides, ja que en cas contrari, suposaria un sacrifici molt gran canviar; o fins i tot hauríem d’assumir unes pèrdues que no ens sentim preparats/des per a viure.  

    

Així doncs… com podem detectar aquestes situacions i generar canvis per a estar millor? Aquí van alguns consells!    

  • Estima’t: i estima’t bé. I molt. Dedica’t un temps, cuida’t i reconeix tot el que mereixes. Tingues en compte, si ho necessites per a començar, quins són els drets humans bàsics. I a partir d’aqui, valora quines necessitats i emocions tens tu. Ofereix-te tot allò que el teu cos i el teu sentir et demana. I, si ho necessites, demana ajuda professional per a aconseguir-ho. 
  • Distingeix què és la teva responsabilitat i què no: Procura diferenciar què és el que està sota el teu control i et pertoca, i intenta assumir el que és legítim. Treballa, si fa falta, a no quedar-te (i culpar-te) amb tot allò que no pots gestionar, com podria ser les expectatives de les altres persones, resultats fora de la teva zona de control, les seves emocions o la seva falta d’habilitats de gestió (pràctiques i emocionals).  
  • Comprèn-ho tot, però accepta el que sigui adequat: òbviament cada persona és com és; té la seva personalitat, les seves característiques i els seus reptes. Comprèn quan algú no sap fer les coses d’una altra forma, però reivindica els teus límits perquè l’altra persona aprengui on parar. I, si no ho aprèn, valora anar-te. Tingues en compte el següent: tothom pot canviar, però ha de voler fer-ho.  
  • Accepta la por, i prioritza’t mentre la vius: tenir por a la pèrdua i/o al rebuig és normal. El teu cervell intentarà que no sentis dolor, i si ets rebutjat/da o perds una cosa important (una relació, un treball desitjat, un projecte de futur), s’activarà per a evitar que passi ja que faria molt mal. Però, que faci mal a curt termini, no significa que sigui dolent. A vegades, és millor passar per aquest dol, que seguir en una situació que va minant el teu benestar.  
  • Replanteja’t la teva manera de relacionar-te: t’has acostumat, sí, però no et fa bé. I si no et fa bé, procura canviar. A poc a poc, límit a límit i de conversa incòmoda a conversa incòmoda. Però intenta trobar la manera de relacionar-te millor. Si no ho aconsegueixes i anar-te no és una opció, t’animem que demanis ajuda terapèutica per a gestionar les expectatives i emocions que et genera aquesta situació.  

  

T’animes a fer un canvi? Esperem que t’hagi resultat molt interessant! El dimecres que ve, més!  

    

L’Equip de Somni Psicologia 

Com et parles?

Com et parles?

Sovint, quan ens plantegem donar la nostra opinió o parlem amb la gent del nostre voltant, anem amb molt de compte amb les paraules, l’entonació i la intencionalitat del nostre missatge.

Tenim molt clar que quan ens comuniquem, les nostres paraules tenen un efecte en l’altra persona. Sabem que si utilitzem un llenguatge (verbal o corporal) agressiu, provocarem malestar (tristesa, ira, decepció, rebuig) en l’altre. I, si som persistents en aquest estil comunicatiu, aquesta persona s’allunyarà.

La qüestió d’avui és: t’has parat a pensar com afecta el teu estil comunicatiu cap a tu mateix/a?

En tot moment (però sobretot quan arriba l’estiu i ens bombardegen amb mil missatges sobre com hauria de ser el nostre cos o la nostra vida), apareixen molts missatges mentals de judici cap a un/a mateix/a. Molt sovint aquests són d’un estil agressiu: “què ridícula!”, “com se t’acudeix sortir així al carrer?”, “sóc idiota”, “quin pringat”, “és normal que no t’estimi ningú”.

Què dur, oi? Quan ens diem aquestes coses, el que estem fent és destrossar la nostra autoimatge i la nostra autoestima, provocant així una reacció de despreci cap a un/a mateixa. A més, aquests missatges disminuiran la nostra seguretat, fent-nos més propensos i propenses a patir trastorns com la depressió i l’ansietat, i fent-nos més vulnerables a les manipulacions externes.

Així doncs, des d’aqui us recomanem que us plantegeu si diríeu aquest tipus de missatges a una persona que estimeu molt, com la vostra parella, el vostre germà petit o la vostra mare. I en cas que no, intenteu modificar-los en el vostre cap. Per a fer-ho, us proposem:

  • Fixa’t en el teu llenguatge: el primer pas és identificar com et parles i quan ho fas de manera agressiva.
  • Centra’t en les conductes: si hi ha quelcom que fas que no t’agrada, enlloc de fer un judici de qui “ets”, planteja’t què t’agradaria fer. Enlloc de dir “sóc un mandrós”, digues “m’agradaria ser més actiu”.
  • Centra’t en allò que t’agrada: no només pensis en tot allò de tu que no t’agrada, també valora i ocupa espai mental amb les coses que sí que t’agraden.
  • Practica l’autocompassió: accepta que de vegades hi haurà coses que no faràs bé, que t’equivocaràs o que no t’agradaran. No passa res, és important escoltar-te, acceptar-te i no pressionar-te en excés.
  • Imagina que ho diu una altra persona: si algú altre es digués a sí mateix/a aquests missatges, com respondries? Pots provar llavors de donar-te aquestes respostes a tu mateix/a!

Esperem que aquest article us hagi resultat interessant! I si teniu qualsevol dubte, pregunta o necessiteu ajuda, estem a la vostra disposició!

L’equip de Somni Psicologia 

La importància de l’autocura

La importància de l’autocura


autocura

Sovint ens neguem els nostres moments d’autocura, ja que vivim aquests moments com si fossin una manera de descuidar a la resta, com un acte d’‘egoisme’. Aquest pensament ens genera culpabilitat i fa que ens sentim incòmodes en aquestes estones que dediquem a la nostra salut física, psicològica i/o emocional.

Planteja’t el següent: Imagina’t que ets una nevera. Estàs repleta de menjar, magnífic! Ve la teva parella, obre la nevera, i s’emporta alguna cosa. Ve el teu amic, ve la teva cosina, ve el teu company de treball, i el teu pare, i el veí del 4t. Tothom obre la nevera i s’emporta alguna cosa. A qualsevol hora, en qualsevol moment. Com els negaràs que es nodreixin de tu!

Què pot succeir si no para de sortir contingut i no l’emplenem? Com segurament veuràs obvi, la nevera es buidarà, i no hi haurà res per a ella ni per al seu voltant. Mancarà del seu objectiu, no?

El mateix succeeix amb les persones. Si no invertim temps, energia i cures a nosaltres mateixos i mateixes, el que succeirà és que no podrem seguir el nostre propi ritme, i a més això repercutirà en totes les nostres àrees vitals, com ara la nostra àrea familiar, laboral, social i romàntica.

Per això, avui volem reivindicar el posar límits a totes les ‘obligacions’, de les diferents esferes, per a així trobar moments d’autocura. Aquests moments poden ser:

– Cura del cos: ja sigui a través d’exercici físic, o a través d’altres cures com ara cremes, massatges o pintar-se les ungles.

– Cura de la ment: pot ser a través d’activitats artístiques (pintar, dibuixar, fer música); a través de gaudir de la cultura (veure pel·lícules, sèries, llegir, escoltar música), a través d’algun hobbie (muntar vaixells en miniatura, fer puzles o ganxet) o bé a través de la meditació.

– Cura del nostre espai: ho podem fer prioritzant moments en la naturalesa, ja sigui la mar, la muntanya o el nostre propi jardí. A més, podem procurar tenir el nostre voltant ordenat; això ens donarà pau!

– Cura del nostre ritme: marcant-nos horaris on es respectin els temps de descans, de son, i s’equilibrin les diferents esferes (família, amistats, treball). En aquest punt també haurem de tenir en compte ritmes cíclics més llargs, com en les persones menstruants pot ser el seu cicle menstrual.

– Cura de les relacions: podem buscar moments de qualitat amb les persones que considerem importants per a la nostra vida. En aquest cas, pot ser la nostra família, la nostra parella o les nostres amistats. L’objectiu serà reconnectar amb la persona, sobretot a nivell emocional.

– Cura de les nostres emocions: per a això, ens donarem un moment per a viure-les i gestionar-les; ens cuidarem a nivell cognitiu (compte amb els pensaments repetitius!) i físic (movent-nos i menjant sa).

– Respecte cap als nostres límits: saber respectar les nostres necessitats escoltant-nos, dient ‘no’ en els moments necessaris i expressant-nos assertivament.

I si en algun punt notes que et costa… no passa res! Sempre pots demanar ajuda a professionals, ens encantarà donar-te un cop de mà!

Esperem que t’hagi resultat interessant, i que et cuidis moltíssim! Fins a la setmana que ve!

L’equip de Somni Psicologia 

Hola, ¿ te puedo ayudar?