EL NOSTRE BLOG, Gestión Emocional
Arriba l’estiu, vestim amb roba més lleugera i el físic de les persones passen a un primer pla.
Podríem dir que “lamentablement succeeix això” (i ho pensem), però el que sí que sabem és que és una realitat. Ens fixem més en el nostre cos, la seva forma, el seu to de pell, les seves particularitats; que si un granet per aquí, un pèl per allà, una nova piga, cel·lulitis, estries i un sense fi de coses.
Durant la temporada d’estiu, la gent sol fer més coses socials que en el seu dia a dia habitual i això impulsa a que puguis comparar-te amb altres cossos. De vegades per reforçar-te o de vegades per castigar-te. Avui dia, el físic es té molt en compte: entre parelles, entre amics o amigues, entre familiars… i cada vegada hi ha més persones amb una autoestima més baixa per culpa de les comparacions irracionals que fem.
Com hem escoltat milers de vegades, entrar a comparar-vos amb altres persones no ajuda en res, així que us proposem que us accepteu amb les vostres particularitats, que si hi ha alguna cosa que està a les vostres mans per sentir-vos millor i es pot aconseguir mitjançant una constància sana, endavant. Però no t’has de valorar pel teu físic, sinó que és millor procurar valorar-te per la teva forma de ser, pels teus valors i principis fins i tot pel teu caràcter i personalitat. És important estar sa/na físicament i està bé cuidar-se i no deixar-se de banda, però no hem de obligar-nos a canviar i molt menys que la nostra motivació per a canviar sigui per culpa de comparar-nos amb altra gent. Ningú sap la situació personal de cada persona i no hem ni de tenir enveja, ni comparar-nos assíduament.
No diem que deixar de comparar-se sigui fàcil, però us animem a intentar centrar-vos en vosaltres mateixos/es i no donar-li voltes al cos d’una altra persona, ja que no ens beneficia en res. Accepta’t i, si aquest estiu hi ha algun plan en què et vagis a sentir incomòde pel teu físic, pensa, reflexiona i decideix. Si optes per no anar, estarà bé; i si decideixes anar, també. Però que consti que si vas, vas per gaudir, no per estar incòmode i en bucle!
Fins la setmana vinent!
L’equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Gestión Emocional
Quan pensem en autoestima, pensem sempre en la nostra imatge. Ens agrada el nostre cos? Ens agrada el nostre estil? Pensem que ens queda bé el tall de cabell que duem?
Òbviament, un dels factors que influencien en la nostra autoestima és com ens presentem a la resta. Oi tant que és rellevant! Tenint en compte que vivim en una societat on les aparences resulten tant importants, tendim a reduir-la únicament a la autoimatge física.
Així doncs, quines dimensions conformen la nostra autoestima general?
Una d’aquestes és l’anteriorment mencionada, l’autoestima física. Aquesta, la conforma la nostra aparença, però també el nostre nivell d’energia, els nostres hàbits d’autocura (alimentació, descans, exercici) i, en general, la nostra salut física. Importantíssim, és clar! Ja que el cos és el que ens permet moure’ns, fer, desfer, pensar… viure! Òbviament, xarxes socials com Instagram o Tiktok (i tots els filtres que tenen) ens influencien en aquesta dimensió.
Una altra dimensió està relacionada amb la nostra autoestima professional. Aquesta esta formada per el nostre desenvolupament professional, la satisfacció que tenim amb els nostres èxits, els reptes nous que assolim, el nivell de formació que tenim, la nostra capacitat de fer feina en equip i la orientació que tenim cap als resultats. Xarxes socials com Linkedin influencien molt en aquesta autoestima.
I la següent dimensió, molt unida a la professional, és la nostra autoestima econòmica. Ens agradi o no, vivim en una societat on la capacitat econòmica pot influir en les comoditats de cadascú, per tant haurem de ser conscients que hi ha alguns factors que ens poden influir. Per exemple, pot ser la meva capacitat de controlar les meves despeses, si considero que estalvio i gestiono adequadament el meu patrimoni, si planifico estratègies per augmentar els meus ingressos, i si, en general, em sento satisfet/a amb els ingressos que tinc actualment.
Posseïm una autoestima personal, formada per la percepció que tenim de nosaltres mateixos/es. Així, valorarem el fet de potenciar el nostre autoconeixement, els nostres punts a millorar, la capacitat de regular les nostres emocions, d’actuar independentment i de tenir clares les nostres metes. És a dir, tot allò que està relacionat amb el nostre desenvolupament personal.
Existeix també una autoestima familiar. En aquesta, ens basem en les nostres valoracions sobre la relació de parella que tenim, la relació amb els fills o filles, la relació amb els pares/mares, amb els germans/es, amb la família extensa i amb les mascotes. Val a destacar que influenciarà molt si tenim i/o volem tenir alguna d’aquestes relacions. Per exemple, qui no té fills/es i no en vol tenir, probablement no li suposi cap desgavell.
I a nivell d’amistats? Hi ha també una dimensió de l’autoestima social! Està formada per la empatia i recolzament que sento per part de les meves amistats, la capacitat que percebo que tinc quan pretenc influir en ells/es, el fet de gaudir de companyies que considero estimulants, si participo o no en associacions i/o faig aportacions a la comunitat. Fins i tot, la capacitat que visc posseïr a l’hora de generar sièrgies amb altres persones.
Molt lligada a l’anterior, tenim la dimensió de l’autoestima d’oci. Aquesta depèn del temps que dedico a les meves aficions, a consumir i produir cultura, a l’esport, a gaudir del meu temps d’oci, ja sigui a casa o fora, i a la meva habilitat (i capacitat a nivell temporal) de tenir temps per desconnectar de la meva feina.
I, finalment, tenim una autoestima espiritual, la qual està basada en el fet de sentir que som congruents amb els nostres valors, que assumim responsabilitats i treballem en els nostres punts a millorar; que cuidem el medi ambient i connectem amb la natura, i que dediquem temps per a reflexionar i meditar les coses.
Quan esdevé doncs un conflicte? Quan detectem que hi ha una diferència molt gran entre el nivell actual que tenim de cada dimensió, i el que ens agradaria tenir. Per exemple, si penso que hauria de dedicar més temps al oci del que estic dedicant, sentiré malestar.
En canvi, si sento que el nivell actual d’una dimensió (per més alt o baix que sigui) és semblant al que vull tenir… no hi haurà problemes! Si, per exemple, considero que no dedico temps a formar-me, però tampoc vull fer-ho… estarà bé!
Així doncs, què tal si comencem a practicar l’autocompassió? Escoltar-nos, permetre’ns i no jutjar-nos pot ser una eina de canvi molt més potent que el judici i el càstig al que tendim a entrar. Reforçant cada pas cap on volem anar, ens motivarà i ens ajudara molt més, que no pas entrar en una espiral d’autojudici i autocàstig. Amb calma, podem anar treballant els diversos factors per tal de sentir-nos millor.
Però, recordem! Cadascú fa el que pot amb el que té. És a dir, que si no t’està sent possible, per exemple, cuidar-te tant com t’agradaria… no passa res! És la realitat en la que estàs vivint. Procurarem, poc a poc, millorar-ho. Amb les pauses que calguin. I si necessites ajuda, contacta’ns i mirarem d’acompanyar-te en el teu procés!
Esperem que us hagi resultat molt interessant! Ens encantarà llegir les vostres opinions! Fins dimecres vinent!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Infantil, NUESTRO BLOG
Tot i que la lectura és una activitat d’oci imprescindible en la vida de molts, una part important de la nostra societat no gaudeix d’aquesta degut a que el seu procés d’aprenentatge i d’automatització no és gens fàcil.
En moltes ocasions, la pròpia dificultat per aprendre a dominar l’art de llegir i escriure pot suposar que molts nens i nenes rebutgin tot allò relacionat amb el llenguatge escrit, el que inclou, en la majoria d’ocasions, l’aprenentatge acadèmic i moltes sortides laborals.
Quan aquestes dificultats persisteixen al llarg del temps, de forma que les habilitats lectores es troben molt per sota de l’esperat en un individu del seu nivell maduratiu, és molt probable, que aquestes persones rebin un diagnòstic de Trastorn de l’Aprenentatge amb dificultats en la lectura, comunament conegut com “dislèxia”.
Però, què és la dislèxia?
Tots hem sentit a parlar sobre ella i probablement hem tingut companys i companyes a classe que havien comès errors d’omissió al llegir en veu alta (menjar-se alguna lletra o paraula del text), fragmentacions (separant les paraules per síl·labes) o rotacions (girant lletres).
La dislèxia és una condició psicològica que suposa un processament diferent de la informació escrita, el que ens pot portar fàcilment a cometre aquest tipus d’errors al llegir.
La teoria de la doble via de la lectura ens explica la dislèxia com una disfunció en una o les dues vies de processament de la informació lectora.
Segons aquesta teoria, existeixen dues vies de processament de dita informació. D’una banda, la via directa o lèxica, a través de la qual realitzem una lectura global, reconeixent les paraules sense necessitar reconèixer grafema a grafema. I d’altra banda, la via indirecta o via fonètica, a través de la qual relacionem l’estímul visual amb el so que representa, és a dir, relacionem el grafema amb el fonema y, posteriorment, reconeixem el significat.
Molts autors aprofiten aquesta teoria per classificar els tipus de dislèxia:
Dislèxia lèxica o superficial: És aquella en que es veu afectada la via directa de la lectura. Normalment trobem a persones que tendeixen a presentar dificultats per a llegir paraules atípiques o irregulars.
Dislèxia fonològica: És aquella en que es veu afectada la via indirecta i produeix dificultats per a la lectura de paraules desconegudes o pseudoparaules, doncs és quan necessitem fer una transcripció directa grafema-fonema.
Dislèxia profunda: És aquella en que ambdues vies del processament de la informació lectora es veuen afectades. En aquest cas, les persones poden presentar dificultats al llegir totes les paraules, ja siguin conegudes o desconegudes, regulars o atípiques.
En qualsevol cas, la majoria de les persones amb aquest diagnòstic, o sense ell però amb dificultats en l’àmbit de la lectoescriptura, fàcilment tenen repercussions, no solament a nivell acadèmic, sinó també a nivells socials i emocionals.
És per aquesta raó, que la intervenció, no únicament s’ha de basar en el propi aprenentatge acadèmic, sinó incloure tota la part motivacional, emocional i d’autoestima.
Esperem que aquest article us hagi resultat interessant! I com sempre, ens encantarà llegir les vostres opinions! Fins la setmana vinent!
L’Equip de Somni Psicologia
