EL NOSTRE BLOG, Emociones
Feliç dia de l’orgull friki! Sí, sí! Existeix!
Avui és el dia de l’orgull friki, i ens sembla una ocasió genial per a parlar de les aficions i dels frikismes.
Abans de res, què significa el terme “friki”? Per a totes aquelles persones que no estiguin familiaritzades amb aquest terme, de manera literal significaria “estrany” o “rar”; però s’usa normalment per a parlar d’algú que té una afició molt intensa, i potser no gaire típica. Per exemple, les persones que són aficionades a alguna saga o estil (Star Wars, Harry Potter, One Piece, música no-comercial, seguir un equip de futbol…) o a alguna activitat (un esport, manualitats, jugar a un videojoc, restauració de mobles…)
Fa uns anys, el concepte de “friki” era usat de manera pejorativa, és a dir, es deia com un menyspreu. Avui dia, afortunadament, tothom és conscient que li encanta alguna cosa, i ho viu amb orgull!
Així doncs, quins beneficis ens pot aportar tenir una afició? Doncs un munt!
- Millora de la teva vida social: Si ets friki d’alguna cosa… ets més interessant! Tens més tema de conversa, de manera que segur que pot ser súper divertit xerrar amb tu. A més, segurament trobes a altres persones que comparteixen la teva afició, i fas noves amistats!
- Fomenta l’empatia i la paciència: quan ens encanta un tema i podem xerrar d’aquest durant hores, ens adonem que a altres persones els pot flipar també una altra cosa! De manera que podem ser més amables i tolerants, i mostrar-nos més pacients quan algú entra en el seu discurs.
- Disminueix l’estrès: les nostres aficions són també un recurs on podem relaxar-nos i desconnectar del nostre dia a dia. A més, com ens encanta, el realitzem d’una forma continuada, de manera que afavorim al fet que els nostres nivells d’estrès disminueixin.
- Augmenta la nostra connexió amb el present: t’has adonat que, quan estàs immersa o immers en la teva afició, el temps passa volant? No estàs en les teves mil i una càbales vitals, sinó que connectes amb l’aquí i l’ara. És una forma informal de meditar!
- Prevé de certes malalties: Sabies que l’estrès està molt relacionat amb les malalties? Quan passem episodis llargs de molts nervis, el nostre sistema immunitari es veu compromès, i acaba afeblint-se. Si podem oferir-nos pauses per a relaxar-nos, li donem un espai on recuperar-se. Evitem caure malaltes o malalts!
- Promou el desenvolupament de la creativitat: amb els hobbies, inevitablement realitzem noves connexions neuronals, les quals ens ajudaran a fomentar el “pensar fora de la caixa”, és a dir, a trobar solucions més creatives referents a l’activitat que realitzem. I aquesta habilitat es pot estendre a qualsevol situació del teu dia a dia.
- Estimula el teu cervell: si tens una afició, aprens coses noves i t’estimules. Això és magnífic, perquè un cervell actiu té menys riscos a patir unes certes malalties, millora l’atenció i la memòria.
- Millora de l’estat d’ànim: les aficions ens agraden, és clar! Quan estàs realitzant o parlant d’un tema que et motiva, generes endorfines, de manera que estàs de millor humor!
- Augment de l’autoestima: estàs dedicant una estona per a tu mateixa/o, de manera que ja de per si mateix, és un tipus d’autocura. D’altra banda, mentre practiques el teu hobby, pot ser que aconsegueixis objectius o metes, la qual cosa senti fenomenal, i això sens dubte augmentarà la teva autoestima!
Així que t’animem que siguis friki, del que sigui! Gaudeix de la teva afició o frikisme, tot són avantatges!
Esperem que hagis gaudit d’aquest article, i t’esperem la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Parentalidad
El món emocional dels nens i nenes pot ser un autèntic misteri tant per a ells i elles, que no saben entendre el que els està passant, com per als i a les adultes que no som capaços/ces de desxifrar-ho.
I és que moltes vegades els i les nenes no saben identificar el que estan sentint, o bé no coneixen les paraules que fan referència a les emocions que senten. Fins i tot a vegades, sí coneixen aquestes emocions de manera bàsica, però no tenint en compte els diferents matisos o emocions més complexes com la vergonya, la frustració, la solitud… i això fa que no acabin de saber posar paraules a allò que els passa.
Allà on les paraules a vegades no arriben, és imprescindible disposar d’altres eines que ens ajudin a treballar la intel·ligència emocional amb els nens i nenes, i posar conceptes concrets a tot allò que els està passant.
Els contes són un dels recursos més valuosos que tenim i que ens brinden moltíssimes oportunitats per a treballar diferents aspectes amb els nens i nenes, no sols a nivell cognitiu, sinó també a nivell social i d’intel·ligència emocional.
Quan ens referim a intel·ligència emocional moltes vegades creiem que només parlem d’emocions, però res més lluny de la realitat. La intel·ligència emocional cerca tenir un òptim pensament i desenvolupament emocional.
I què és això? No posar tant l’enfocament en les emocions que ens fan sentir uns certs estímuls o situacions, sinó més en com nosaltres reaccionem a aquests estímuls o a aquestes situacions i quines eines tenim per a respondre de manera òptima a allò que ens està passant.
Llavors, quin paper i que beneficis tenen els contes en el desenvolupament de la intel·ligència emocional dels nens i nenes?
- És un recurs atractiu, això ens permet fer arribar un missatge o un aprenentatge a través d’alguna cosa que els agrada i els atrau.
- Ens permet treballar altres habilitats com la memòria, el desenvolupament del llenguatge, vocabulari… que també ajudarà a l’expressió de les seves emocions.
- Llegint contes aprenen matisos de les emocions i els permet obtenir major vocabulari emocional, la qual cosa proporcionarà tenir més opcions per a posar les paraules adequades a allò que els està passant o estan sentint.
- Aprendre sobre la seva pròpia personalitat a través dels personatges: ser capaç de conèixer-se a si mateix/a, descriure com és, com es sent, desenvolupar la seva autoestima, etc. En aquest punt recalquem la importància dels contes inclusius, que permetin a qualsevol nen/a sentir-se identificat/da amb algun dels personatges que apareixen.
- Desenvolupen la seva creativitat i imaginació, la qual cosa els permetrà que quan es trobin amb situacions socials o del dia a dia davant les quals no sàpiguen reaccionar, crear i imaginar solucions a aquestes situacions o problemes.
- En els contes moltes vegades el personatge es troba davant un conflicte, o diversos personatges tenen conflicte entre ells que han de resoldre. La pròpia història ens permet veure com sorgeix el conflicte, com reaccionen els diferents personatges, que emocions senten, poder entendre’ls i empatitzar amb cadascun d’ells, veure que a partir d’aquestes emocions el personatge pren una decisió o una altra, etc.
- El conte com a mirall en el qual veure reflectides no sols les seves pròpies emocions, les situacions que li passen i les reaccions que pugui tenir; sinó també per a connectar amb les que senten els altres i empatitzar amb els sentiments i emocions dels i de les altres, desenvolupant així la seva pròpia capacitat empàtica.
- Obrir una porta a la comunicació i complicitat de pares, mares i fills/es. I és que moltes vegades els petits i les petites no troben l’espai en el qual parlar sobre coses que els han passat o que els han fet sentir malament, i el moment del conte pot ser una manera d’ajudar-los a tenir aquest espai, a compartir-lo amb els seus progenitors i a tenir una eina que els faciliti explicar i conversar sobre aquestes situacions o emocions.
Esperem que l’article us hagi semblat interessant i que compartiu amb nosaltres les vostres opinions i fins i tot les vostres recomanacions literàries per a llegir amb els i les nenes de la casa!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Emociones, NUESTRO BLOG
“Com no havia pensat abans que la meva referent era la meva mare?… Ho he vist tan clar en la dinàmica que hem fet… Només havia de connectar amb aquestes emocions que ni m’havia plantejat.”
“I ara com plasmo jo tot això en una obra? Si almenys sabés dibuixar… Bf… Quina angoixa!”
“Bé, agafaré el color blau, per algun lloc hauré de començar… per a mi el blau significa pau i ha estat el primer que he sentit… Necessito una cosa suau, que flueixi.”
“Sí, comença a tenir una mica de forma… li afegiré blanc! Que flueixi més i sigui més suau… Encara que la meva relació amb la meva mare no sempre ha fluït tant… necessito una mica de foscor, moments difícils. Això també és part de la meva relació amb ella…”
“Jugaré a esquitxar amb el negre… les gotes poden ser aquests moments, tots diferents, foscos, molt negres!”
“Sí… cada vegada té més sentit per a mi… Què més he sentit al meditar?”
Aquest petit fragment que acabeu de llegir és una petita retallada del diàleg intern que vaig tenir la primera vegada que vaig fer una sessió d’artteràpia.
Intens, veritat? El fet de connectar una cosa real sobre els meus vincles i les meves persones de referència, la sorpresa de connectar amb una cosa de la qual no era conscient, la por de fer una cosa nova, la inseguretat d’agafar un pinzell per primera vegada, l’alegria de descobrir i experimentar amb les pintures, la satisfacció que alguna cosa comença a prendre sentit…
Fa uns mesos us vam escriure un article en el blog anomenat “descobrint l’artteràpia” (https://somnipsicologia.com/descobrint-lartterapia/), en què us explicàvem què és aquesta disciplina i els beneficis que pot aportar.
Avui volem anar una miqueta més enllà, i convidar-vos a conèixer com són unes sessions d’artteràpia i tot allò que poden arribar a implicar.
Com és una sessió d’artteràpia?
Una sessió d’artteràpia és un espai per a descobrir-se a un mateix o mateixa i a l’art, en qualsevol de les seves formes d’expressió (pintura, dibuix, música, escriptura, escultura…).
Normalment les realitzem en grups reduïts per a permetre un espai a tots els i les participants del grup, i cadascuna de les sessions es divideix en tres grans blocs:
El primer és un bloc destinat a prendre consciència de les nostres sensacions corporals, les nostres emocions i els nostres pensaments. Normalment impliquen una activitat guiada amb un objectiu concret però molt ampli. Per exemple, en la sessió de la qual parlàvem a l’inici de l’article, parlàvem sobre els vincles i les persones que han estat els nostres/as referents al llarg del nostre desenvolupament.
El segon bloc és un espai artístic que pot ser totalment lliure o una mica més guiat, però sempre sota una mateixa premissa, “l’objectiu no és aconseguir una obra d’art perfecta, sinó alliberar-se per a experimentar, descobrir i expressar”.
I finalment, el tercer bloc, és un espai per a compartir. És un espai lliure de judicis en què podem compartir el que ens han fet sentir els dos blocs anteriors i en el qual expressar tot el que hem descobert a través d’aquest procés.
Quines diferències hi ha amb un altre procés terapèutic?
Podríem dir que hi ha dues diferències principals:
Una d’elles és que no es necessita tenir un objectiu terapèutic concret. Què vol dir això? Justament, vol dir que totes i tots podem beneficiar-nos de l’artteràpia, no necessitem estar malament per una raó en concret. No necessitem sentir-nos malament per a fer-la, de fet.
I, malgrat no tenir un objectiu concret, treballem els mateixos aspectes que es treballen a través de la teràpia psicològica convencional (pensaments, emocions, relacions, conèixer-se a un mateix/a…), però partint d’una premissa diferent, enlloc de sanar, busquem conèixer-nos, expressar i compartir.
L’altra diferència principal és l’eina a través de la que treballem. En aquest cas, substituïm les paraules per l’art i tot el que això implica.
Qualsevol podria apuntar-se a artteràpia?
La resposta és clara. Sí.
Si estàs interessat/da en el tema, esperem que aquest article t’hagi resultat interessant. Com sabeu, estem promovent una nova activitat d’artteràpia per a adults i adultes en el nostre centre i ens encantarà explicar-te molt més sobre el tema.
Així que, si tens dubtes, ja saps, contacta amb nosaltres! T’ajudarem en tot el que puguem.
L’Equip de Somni Psicologia
