Per què ho tinc tot i em sento buit/da?
De vegades, o potser m’atreviria a dir gairebé sempre, estem pensant en metes. Objectius que hem d’assolir i que, quan hi arribem, potser no reben el valor que haurien de tenir, atès que durant el procés per assolir quelcom que volem, ens permetem el luxe de pressionar-nos o fins i tot castigar-nos sinó ens apropem a ell. Però quan ho aconseguim, és com si tot el nostre empeny o esforç quedés en res.
Vivim en una societat que ens demana molts requisits per ser feliços, fins i tot de vegades ens replanteja la nostra felicitat. Hem de reflexionar sobre la nostra felicitat i intentar que sigui una felicitat personal i no social.
Anem a intentar posar exemples: Com seria feliç? Tenint una feina estable, una economia estable, moments amb els meus amics, parella, tenint un projecte de futur com crear una família, independitzar-me, estar be amb mi mateix/a. De totes aquestes coses, quines pertanyen a la meva felicitat i quines pertanyen o ens han inculcat la societat?
Pensa-hi. Moltes vegades busquem una felicitat que no és la que nosaltres volem. És difícil de vegades separar la nostra de la imposada per la societat en la qual vivim, ja que molts dels requisits que ens demanen són essencials per cobrir la nostra felicitat personal, però no podem reduir-ho tot a aquests criteris. Anem més enllà i pensem més en les nostres decisions. I encara més! Revaloritzem el nostre esforç en les coses que fem per arribar a l’objectiu, intentem aprendre i treure suc del procés i no només de la fi.
Posem una altra situació: la meva felicitat es basa a formar una família, ser feliç amb ella, tenir una feina que m’agrada i gaudir del dia a dia. Aconsegueixo una feina que m’agrada, amb el qual estic satisfet/ada i em sento realitzat/a. Però ocupa molt de lloc en el meu dia a dia. Em llevo, em prenc un cafè i, com un “robot”, me’n vaig a treballar.
Avui dia no és habitual tenir un horari de treball extraordinari, de manera que segurament acabo de treballar a les 18 o 19 de la tarda i el meu dia es pot reduir a només allò laboral. Això és un error. És important tenir espais més enllà del laboral i econòmic. No es pot reduir la meva felicitat als caps de setmana, sinó procurar gaudir de tots els meus dies. Evidentment, em permeto estar cansat/a després d’una jornada laboral, però també he d’esforçar-me a cuidar el meu espai personal i d’oci.
Què fàcil és dir-ho i llegir-ho, oi? Com ho faig si el dia té 24 hores i les meves responsabilitats l’ocupen sencer? Acabo de treballar, arribo casa, rentadores, sopar, dinar per a demà; si tinc fills/es dutxes, parlar amb ells/es i donar-los temps de qualitat; si tinc parella parlar amb ella sobre el dia i prendre’ns un descans, entre moltes altres responsabilitats que tenim.
Doncs aquí ve el tema en qüestió: dediquem temps per organitzar les nostres prioritats sobre la felicitat individual, que sempre podem treure temps i més si és per dedicar-lo a nosaltres/es mateixos/es. Busca els teus interessos (potser encara no els coneixes!), no deixis de plantejar-te reptes, nous esports i nous hobbies; i si tens un mal dia, deixa’t sentir i deixa’t recolzar, que les coses bones les expliquem molt ràpid i amb molta eufòria, però les males ens les quedem, i ens és molt fàcil sentir-nos culpables sobre elles.
Us proposem alguns consells que potser siguin del vostre interès:
- Fes una llista d’agraïments al final del dia, amb petits moments que t’hagin fet feliç. No cal que siguin grans coses.
- Avalua què no t’ha agradat del teu dia i intenta canviar-ho, en la mesura que sigui possible.
- Prova noves coses que potser mai has pensat que poden influir en la teva felicitat personal.
- Valora les coses que has aconseguit en la teva vida i no menyspreïs l’esforç que has invertit.
- Fixa’t si tot el que fas és perquè t’agrada o si moltes coses les canviaries, i pren decisions sense por, sent sempre conseqüent.
- Deixa de banda els estereotips que ens marca la societat i intenta ser una mica més lliure.
- Accepta algunes responsabilitats que no et facin gaudir, però que no siguin la gran majoria de la teva vida.
- Organitza el teu temps donant èmfasi en les teves prioritats individuals.
- Surt de la teva zona de confort, tot i que faci una mica de vertigen.
- Pensa en com series més feliç sense dependre de la imatge que dones als del teu voltant.
Si ho tens tot, però et sents buit/a, pensa, reflexiona i busca a qui estàs intentant fer feliç. I, si no és a tu, canvia les teves rutines, les teves actituds o fins i tot planteja’t si la identitat que has adoptat és teva o té moltes característiques de la societat en la qual vius. És molt normal sentir-se buit/a si seguim sols allò reglat i, i per sort som a temps de canviar-ho!
Fins la setmana vinent!
L’Equip de Somni Psicologia