Diagnòstic, EL NOSTRE BLOG, Emocions, Gestió Emocional, Gestión Emocional, Gestión Emocional, Salut Mental, Terapia
Què en sabem de les Altes Capacitats? Hi ha moltes persones que tenen un diagnòstic d’Altes Capacitats i, de vegades, és difícil pensar que les dificultats que presenta siguin compatibles amb el diagnòstic, simplement pel significat que li dona la societat al mateix.
Aquest diagnòstic afecta a l’entorn vital de la persona que el posseeix; ja sigui en l’àmbit personal, social, acadèmic o laboral. Així doncs, és important establir una diferenciació de cada diagnòstic amb la seva simptomatologia, sense deixar de veure el global de la unicitat de la persona. De vegades és difícil comprendre-ho, ja que en la nostra societat actual el diagnòstic d’Altes Capacitats té una connotació positiva, però no cal deixar de banda les peculiaritats o dificultats que determina.
Una persona amb Altes Capacitats, pot tenir interessos personals especials, pot mostrar-se rígid i vulnerable a la sensibilitat emocional, i pot presentar conductes socials que vistes des de fora poden cridar la nostra atenció. Moltes vegades caiem en el parany d’etiquetar a una persona pel seu diagnòstic i, en aquest cas, no donar-li valor a les dificultats que aparentment no es veuen. A més amb un diagnòstic d’Altes Capacitats podem caure en el mite de: ” Si és molt intel·ligent, com no ha d’entendre això” ” Com no ha de saber fer-ho” ” Cal posar-li reptes més complexos”.
A una persona amb Altes Capacitats, el fet que la gent de l’entorn pugui veure-la o concebre-la com algú superior en intel·ligència, pot minvar-li l’autoestima quan es troba davant d’un error o d’un fracàs, ja que té inculcat que ell o ella hauria de ser més que la resta. Per això, considerem molt important explicar-li a la persona que significa tenir Altes Capacitats i no quedar-nos només amb la lògica de les paraules del diagnòstic.
De vegades les famílies decideixen desenvolupar una avaluació diagnòstica en veure alguns aspectes peculiars en si mateixos/es, o en els seus fills. La demanda pot ser molt diversa:
- El meu fill/a es distreu molt a classe
- El meu fill/a molesta els seus companys
- El meu fill/a pregunta molt sobre un tema i fins que no té una solució a la seva curiositat no para
- El meu fill/a es preocupa molt per actes de tercers i pateix
- El meu fill/a és molt sensible i plora molt
- El meu fill/a té pensaments molt repetitius i costa que deixi de pensar
- El meu fill/a no contesta al seu nom
- El meu fill/a només parla d’un tema en concret
- El meu fill/a té un vocabulari molt diferent als companys/es de la seva edat
- El meu fill/a interpreta les situacions socials de manera errònia
- El meu fill/a és molt distret/a i poc organitzat/da
- Costa molt que faci els deures
- De vegades no vol fer cas a l’autoritat i es rebel·la
Amb aquest tipus de demandes, el/la professional de l’àmbit de la psicologia, pot tenir en ment diferents diagnòstics que siguin coherents amb aquestes característiques o conductes, des del Trastorn de l’Espectre de l’Autisme, fins a Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat, Dificultat Especifica de l’Aprenentatge, Trastorn de conducta, entre molts altres.
Un cop es fa una avaluació rigorosa, en cas d’orientar-se psicològicament a unes Altes Capacitats, la família o el pacient en concret que el rep, ho viu com una cosa positiva. De vegades, fins aporta una certa calma o sentiment de superioritat o felicitat.
Però el que venim a exposar avui, és que hem de conèixer les Altes Capacitats, no només per les seves potencialitats sinó també per les dificultats per les quals passa la persona con aquest diagnòstic: organització de pensament, funcions executives, incomprensió de situacions socials, alta preocupació i sensibilitat emocional, interessos diferents als dels seus iguals, incomprensió de bromes o frases sense funcionalitat, pensaments repetitius, entre d’altres. És important que divulguem la realitat d’aquest diagnòstic per no sotmetre a una possible pressió aquestes persones que el posseeixen, ja que moltes vegades els “obliguem” a ser més i que hagin de ressaltar en qualsevol àmbit o fins i tot a ser defensats davant de les seves actuacions, amb la justificació de: “és que és altes capacitats“.
Us recomanem poder llegir més sobre l’ampli ventall del diagnòstic d’Altes Capacitats i la seva comprensió amb tots els seus aspectes, no només els positius, per si en alguna ocasió us relacioneu amb algú amb aquest diagnòstic podeu tenir una idea del que viuen, i no només en la seva potencialitat, sinó també en la seva vulnerabilitat.
Esperem que us hagi resultat interessant! Fins la setmana vinent!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Emocions, Gestió Emocional, Infantil, Reeducació, Reeducación, Reeducación, Salut Mental, Trastorn Mental
Tot i el gran desenvolupament que ha fet el sistema educatiu per a anar encaminant-nos cap a la inclusió de tots els nens i nenes, continuem veient una vegada i una altra activitats per a menors amb un diagnòstic específic que generen un gran debat ètic per a professionals i famílies.
Es tracta d’una font més d’exclusió social o d’una forma d’inclusió en aquestes activitats?
Per a explicar-ho partim de la definició de la inclusió: un procés d’identificació i resposta a la diversitat de les necessitats dels nens i nenes, la qual cosa implica canvis i modificacions a nivell de contingut i a nivell metodològic per a adaptar-se a les característiques de tots els infants.
Aquesta definició tan genèrica, suposa que, per assolir una inclusió real, hem d’adaptar cadascuna de les activitats per a poder fer-les conjuntament malgrat les nostres diferències interpersonals.
Creieu que això és així actualment a les escoles i extraescolars?
Segons el nostre punt de vista, desgraciadament no ho és.
Si bé és cert que la nostra societat cada vegada és més inclusiva i intenta comprendre les diferències interpersonals com a virtuts o reptes a afrontar, l’educació formal i no formal continua basant-se en unes certes fites educatives o objectius únics i iguals per a tots i totes. No en objectius basats en les necessitats de cadascun/a d’ells/es.
A nivell d’educació formal, això implica l’existència de “nens i nenes amb Necessitats Educatives Especials (NEE)” enlloc d’una educació basada en la diversitat, amb totes les conseqüències a nivell social i emocional que poden derivar d’això.
I, a nivell d’educació informal, implica que molts d’aquests infants amb NEE, no tindran accés a algunes extraescolars o activitats que no puguin adaptar-se a aquestes necessitats. I no serà perquè qui les dirigeixen no volen, sinó per la falta de recursos per a adaptar-se a tots i totes.
Llavors és millor poder crear activitats específiques per a aquests infants?
Pot ser un recurs, sí. Ni millor ni pitjor, però en aquest cas, pot ser una oportunitat perquè tots els nens i nenes puguin realitzar aquest tipus d’activitats adaptades a les seves necessitats reals ja que tindran objectius creats per a ells i elles.
Què hem d’intentar aconseguir doncs?
Hem de continuar lluitant per arribar a una inclusió total, per adaptar els objectius a l’alumnat real i no crear uns objectius abstractes, forçant a que l’alumnat els adquireixi. I això s’aconsegueix a través d’objectius individuals i ràtios més petites de professionals en els centres d’educació formal i informal.
Però, ara per ara, podem aprofitar qualsevol activitat adaptada a les necessitats especials dels nostres infants, siguin o no considerades especials, perquè aquestes seran aquelles de les quals puguin arribar a obtenir major profit.
Esperem que us hagi resultat interessant l’article. Fins a la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, NUESTRO BLOG
Avui parlarem del Trastorn de l’Espectre de l’Autisme i de com els diferents manuals de diagnòstic defineixen les persones que han estat diagnosticades de TEA.
Destaquem que tot el nostre equip és especialista en TEA i parlarem en altres ocasions de temes interessants sobre el TEA, així com oferirem diferents pautes per entendre i interactuar amb el teu/va fill/a, amic/ga, familiar o conegut/da que tingui diagnòstic de TEA .
El Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-V) defineix el Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (DSM V) per la presència de dèficits persistents en la comunicació social i la interacció social en diversos contextos. El TEA és un trastorn que afecta la interacció, la comprensió i la comunicació social. També presenta dificultats a nivell d’identificació emocional i regulació. Les persones amb aquest diagnòstic poden tenir comportaments inusuals, restringits o repetitius abans dels tres anys.
Pel que fa a l’etiologia del TEA, es de tipus multifactorial. Els símptomes poden ocórrer de manera diferencial a partir de 18 mesos d’edat i tenir lloc als 36 mesos d’edat. Hi ha una diferència en el predomini i incidència dels homes amb TEA en comparació amb les dones amb TEA, ja que les dones tenen més habilitats d’interacció social i emocional i són més difícils de diagnosticar. Hi ha diferents graus de gravetat i símptomes. S’ha observat que hi ha una probabilitat que les persones amb TEA desenvolupin trastorns associats, com ara trastorns del son, comportament alimentari o trastorns de l’aprenentatge.
L’Associació Americana de Psiquiatria destaca que aquesta simptomatologia s’ha de presentar en les primeres etapes del desenvolupament infantil. Els símptomes han de causar un deteriorament clínicament significatiu en diferents àrees i aquestes variacions no han de causar discapacitat intel·lectual o retard general del desenvolupament.
Les persones amb TEA tenen dificultats en la comunicació i la socialització, deficiències en l’apropament social, en l’adaptació del comportament en diferents contextos, en la conversa, en la comunicació no verbal i el contacte visual, així com en les dificultats per comprendre i fer ús de la gesticulació i l’expressió facial. A més, tenen un ventall restringit d’activitats i interessos, que solen ser inusuals en la societat actual. Aquests interessos es caracteritzen per ser persistents i circumscrits, i poden crear una gran preocupació o ansietat a causa del vincle forjat que les persones amb TEA estableixen amb l’interès.
També presenten comportaments repetitius, per això els resulta molt difícil canviar les rutines. De vegades presenten la necessitat de seguir una sèrie de rituals per realitzar activitats diàries i poden exhibir llenguatge estereotipat o ecolàlic.
Aquesta es una explicació del TEA formal i merament descriptiva sobre el TEA, si vols saber més i de temes concrets, només ens has d’escriure i demanar-ho, estarem encantades d’escriure sobre temes d’interès!
Esperem que t’hagi resultat enriquidor! Ens veiem la setmana vinent!
L’equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, NUESTRO BLOG
Últimament s’està parlant molt de les Persones amb Alta Sensibilitat, però de què tracta aquest concepte?
La Persona amb Alta Sensibilitat (PAS) és algú que posseeix un sistema neuro-sensorial més desenvolupat que la majoria de persones, pel que experimenta una major sensibilitat emocional i una major reactivitat del seu sistema nerviós central, és a dir, rep molta més informació sensorial simultània que algú amb una sensibilitat mitjana. Es tracta d’un tret hereditari, el qual s’estima que afecta dos de cada deu persones, de manera igual en homes i dones.
En molts casos, aquesta hipersensibilitat pot derivar en saturació, estrès, bloqueig i fins i tot en malaltia, desenvolupant símptomes o trastorns depressius, ansiosos i altres relacionats amb el sistema immunitari. El desconeixement de l’alta sensibilitat i de les persones altament sensibles, pot fer que els altres les identifiquin com persones inestables emocionalment o altament susceptibles.
La doctora Elaine Aron explica en les seves investigacions que l’alta sensibilitat va lligada a la presència de quatre característiques principals, que han de ser presents en una persona altament sensible per a ser considerada PAS:
1. Profunditat de processament: Dóna voltes i analitza profundament la informació rebuda. Reflexiona i avalua els pensaments i accions repetidament.
2. Gran emocionalitat i empatia: Manifesta una gran intensitat emocional; s’emociona amb facilitat davant de situacions i sensacions. També presenta una gran capacitat empàtica, mostrant més activitat en les zones del cervell on s’ubiquen les neurones mirall.
3. Sensibilitat cap a les subtileses: A causa del seu sistema neurosensorial més fi, té la capacitat de percebre subtileses mitjançant els sentits com sabors, textures, olors, etc. Mostra una elevada sensibilitat sensorial, adonant-se de petits detalls no percebuts per la resta de persones.
4. Sobreestimulació o saturació: El conjunt de les característiques descrites anteriorment, poden portar a la persona altament sensible a saturar-se o sentir-se aclaparat per l’excés d’informació rebuda i el processament d’aquesta.
A més d’aquestes quatre característiques principals, les persones altament sensibles solen presentar alguns dels següents trets:
- Mostren estrès físic i emocional a través de la pell.
- Solen sentir-se afectades per sorolls, olors fortes o llums brillants.
- Entenen la vida de manera col·laborativa i no competitiva.
- Se senten atretes per les arts i la creativitat.
- Solen sentir-se insegures d’elles mateixes.
- Se senten aclaparades per l’excés de feina o les grans multituds.
Considerem que les persones altament sensibles necessiten aprendre a conviure amb aquests trets, pel que es recomana aprendre sobre aquest, acceptar-lo i obtenir tècniques i estratègies per a canalitzar les sensacions i emocions tant pròpies com provocades pel món exterior, aconseguint un major equilibri emocional i amb aquest, una major qualitat de vida.
Esperem que aquesta informació us hagi permès conèixer l’alta sensibilitat o ampliar els coneixements sobre aquesta i sobre les PAS, per a conscienciar sobre aquest tret i ajudar a difondre’l.
Si us ha agradat el contingut, us animem a compartir-lo i a comentar les vostres opinions!
L’Equip de Somni Psicologia.
EL NOSTRE BLOG, NUESTRO BLOG
Es consideren persones amb altes capacitats aquelles que tenen un coeficient intel·lectual superior a 120. És important conèixer les característiques d’una persona amb aquest diagnòstic, ja que moltes vegades passen per diagnòstics erronis o per desapercebuts. Per això és important que, si observem algunes de les característiques que us exposarem a continuació, puguem fer una avaluació de la mà d’un professional per poder ajudar a la persona.
Les persones amb altes capacitats solen ser molt observadores i curioses. Gairebé sempre desenvolupen interessos intensos, als quals dediquen molt de temps. Pel que fa a capacitats, reflecteixen una gran memòria i capacitat d’atenció i a l’hora de raonar mostren grans habilitats argumentatives. També posseeixen una gran capacitat d’abstracció, conceptualització i capacitat de resumir de manera òptima. El seu pensament normalment és fluid i flexible, i utilitzen un vocabulari ric i peculiar. Quan se’ls presenta una situació difícil són resolutius/ves i pràctics/ques.
Pel que fa a l’aprenentatge, mostren una velocitat més ràpida en comparació al seu grup d’iguals. Moltes vegades en l’àmbit escolar presenten desmotivació i passivitat pel contingut o per aprendre, poden mostrar-se inquiets/es i fins i tot avorrits/des i absorts/tes en el món de les seves idees.
Pel que fa a temes socials i emocionals, tenen una alta sensibilitat emocional i física, de vegades presenten hipersensibilitats. Són persones molt justes i que presenten preocupació per l’equitat. El seu humor els/les caracteritza, doncs els agrada molt fer broma de manera complexa. Busquen relacions socials amb gent gran que ells/es amb els que poden tenir converses més complexes i menys banals. Es frustren molt davant de velocitats lentes pel que fa a accions, repetitives i monòtones.
Cal tenir en compte la unicitat de cada persona i no diagnosticar sense fer una bona i complexa avaluació amb un o una professional especialitzada en l’àmbit. Tot i així us recomanem tenir en compte algunes de les característiques plantejades, sobretot aquelles persones que treballen amb nens i nenes cada dia per poder reconèixer peculiaritats que poden arribar a ser coherents amb un diagnòstic d’altes capacitats.
Us animem a compartir el contingut si us ha semblat interessant i a seguir les nostres publicacions!
L’Equip de Somni Psicologia
