EL NOSTRE BLOG, Gestión Emocional, Gestión Emocional

Clic. Desbloqueges el telèfon per enèsima vegada en els últims minuts. Entres en una xarxa social i et tires una estona mirant vídeos que no t’interessen especialment, però no saps per què, “et tenen enganxat/da”. A l’estona, t’avorreixes i et poses una sèrie. Mires el capítol mentre xafardeges històries d’instagram de persones que coneixes.
Et sona? Què tal et fa sentir això? I el millor… per què ho fem?
Totes aquestes activitats aparentment rutinàries, són maneres de segregar dopamina. La dopamina és un neurotransmissor relacionat amb el gaudi o el goig. Així doncs, quan jo miro una sèrie que m’agrada, segrego dopamina. Encara que, el que descrivíem anteriorment no semblava especialment de gaudi, no? Això és perquè també són mecanismes magnífics per a intentar evitar les emocions. Quan sento alguna cosa que no vull sentir, puc fer diverses coses: negar-ho, afrontar-ho o evitar-ho.
Quan parlem d’evitació emocional, normalment ens plantegem persones que usen l’alcohol o altres drogues per a no sentir, veritat? Però també podem parlar de qualsevol altra conducta portada a l’extrem: estar tot el dia amb el mòbil a la mà, fer moltíssim esport, anar de compres constantment, treballar jornades interminables, jugar a videojocs o a jocs d’atzar, no estar *solx ni un segon, no parar per casa en setmanes…
Aquestes conductes són evitacions (aparentment sofisticades, veritat?); maneres de mantenir-nos ocupats/des per a no connectar amb el que ens està succeint.
Òbviament això no és positiu per a nosaltres. D’una banda, perquè si no sé què estic sentint, no ho resoldré, de manera que es perpetuarà el problema. D’altra banda, somatitzaré; és a dir, les emocions trobaran maneres d’expressar-se a través del cos. I finalment, potser hauré de sustentar conseqüències negatives derivades de la meva conducta d’evitació (per exemple, problemes econòmics per culpa del joc).
Així doncs, et recomanem que intentis revisar-te, donar-te espais per a processar les teves emocions, connectar amb tu mateix/a, i ser conscient del que està succeint! D’aquesta manera, podràs donar una resposta a les teves necessitats!
Esperem que t’hagi resultat molt interessant! Fins a la setmana que ve!
L’equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Relaciones Sociales

Segur que alguna vegada has sentit gelosia, oi? Ja sigui en parella o amb una amistat o una persona de la família. Què difícil és de gestionar, no?
Primerament, ens agradaria que et plantegessis com definiries la gelosia, més enllà d’un sentiment desagradable. Complicat, no? La gelosia és un estat emotiu ansiós que pateix una persona, i que es caracteritza per la por a perdre la possibilitat del que, es percep, es poseeix.
Ja sabem que no posseïm a l’altra persona, però és inevitable que ens preocupi perdre la posició de privilegi que sentim que tenim amb algú. És a dir, quan tenim vincle amb una persona i sentim que som especials per algun motiu, no volem deixar de ser-ho. Són sans?Bé, no quan resulten un impediment o una problemàtica per la relació (és a dir, la majoria d’ocasions), però sí són normals, comuns i comprensibles. Venen sempre de la inseguretat, malgrat no tots els gelos són iguals.
Existeixen els gelos motivats i els immotivats. Els primers són quan hem viscut algunes situacions en parella, com una infidelitat no elaborada, la falta de compromís d’una de les dues persones de la parella o estar una relació de parella assimètrica. En aquest cas, podem entendre que la reacció lògica sigui sentir gelosia.
D’altra banda, els gelos immotivats venen per la manca de confiança d’un/a mateix/a, per experiències familiars o personals viscudes prèviament, o perquè existeix un trastorn psicològic de base. És a dir, l’altra persona realment hi té poc a veure, i estem projectant les nostres inseguretats i pors en la relació.
Llavors, com aconseguim gestionar-los adequadament?
Primer, com sempre, identifica com et sents. Entén que aquesta emoció és comprensible i apareix d’una inseguretat. Acte seguit, hem d’esbrinar d’on prové aquesta inseguretat: em sento insegur/a amb la relació, o em manca confiança en mi mateix/a?
En cas que em senti insegur/a amb la relació, haurem de veure de quines maneres podem potenciar la seguretat en la mateixa. Potser necessites que aquesta persona t’expressi afecte d’una manera diferent, o que busqueu més espais per tenir temps de qualitat. Segurament no t’ho mostri de la manera que tu desitges, però això no vol dir que no poguem trobar maneres diferents que et generin seguretat.
D’altra banda, si el que detectes és que la inseguretat és pròpia per experiències passades o per manca d’autoestima, t’animem a que intentis treballar-ho de manera autònoma o amb ajuda terapèutica.
Sigui com sigui, us animem a potenciar la comunicació i la comprensió per tal de que sigui més senzill entendre’ns totes i tots plegats!
Esperem que t’hagi resultat útil! Fins la setmana vinent!
L’equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Gestión Emocional

En moltes ocasions, la gent pensa que, si ignora una emoció, la bloqueja o l’aparta, aquesta desapareix. S’esfuma, es dissol i es va. És així?
Per a començar, comprenguem que les emocions són reaccions automàtiques, és a dir, a partir d’un estímul de l’entorn, el nostre cervell motiva una sèrie de reaccions químiques i hormonals. Aquestes reaccions provoquen una activació de diferents parts del cos, com pot ser un augment del flux sanguini cap als músculs; segregar llàgrimes; aguditzar l’oïda…
Totes aquestes reaccions són totalment involuntàries, la qual cosa implica que les reaccions succeiran, els fem cas o no.
Aleshores, per a què farem cas a alguna cosa que ens pot resultar desagradable? No ens enganyem: la ira, la por o la tristesa no resulten del nostre grat. Però òbviament, tenen una funció bàsica, normalment relacionada amb la nostra supervivència. I el fet d’ignorar les nostres emocions, efectivament, no les farà desaparèixer.
El que succeirà inicialment és que ens afectarà la nostra qualitat de vida. Pot ser que aparegui l’insomni, la falta de fam o la sobreingesta de menjar; anar molt al bany o tenir restrenyiment, dolors de contractures musculars en diferents llocs del cos, … És a dir, la nostra vida es veurà afectada per conseqüències de l’activació física que, en ignorar-la, no ha trobat cap sortida.
I si seguim sense fer cas? Diguem que el joc puja de nivell. Llavors, començarem a tenir malalties físiques, amb lesió física real, però amb origen emocional. Un exemple són les persones que desenvolupen úlceres per l’estrès. Com es passen molt temps en mode alerta, el qual descuida l’aparell digestiu per a focalitzar-se en els músculs i així fomentar la supervivència i una (possible) fugida, l’estómac deixa de fer la barrera protectora i els propis àcids foraden la paret d’aquest. Un altre exemple són les persones que desenvolupen vertígens pel fet de tenir unes contractures en les cervicals tan intenses que acaben clavant-se i/o pinçant nervis.
Cal comentar també que, en alguns casos, hi ha persones que desenvolupen el que es diu Trastorns Conversius. Aquests són paràlisis musculars, malalties vàries o fins i tot ceguesa que no tenen cap base física. És a dir, si s’analitza l’ull i nervis d’una persona amb una ceguesa conversiva, estan perfectes. No hauria d’haver-hi cap problema. Però la persona no veu.
Així que, com pots veure, gestionar les teves emocions només t’aportarà salut i qualitat de vida! I si notes que et costa, tingues present que podem acompanyar-te a nivell terapèutic, i que aquest juliol es farà una formació en la qual oferirem recursos de gestió emocional!
Esperem que t’hagi resultat súper interessant! Fins a la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Relaciones Sociales

Hi ha gent més introvertida que altra, però el que està determinat és que som éssers socials que necessitem compartir les nostres alegries i, més encara, les nostres preocupacions. Hi ha gent més reservada a explicar o compartir aspectes complicats o personals, per por a preocupar-se més o a preocupar els altres.
Ens relacionem amb altres persones per diverses causes: per informar, per interès, per desfogar-nos, per a que ens consolin, per sentir-nos validats/des, tant emocionalment com racionalment; per tenir més punts de vista, i fins i tot per obtenir nous coneixements o visions que ens poden fer canviar la nostra principal visió de les coses.
No relacionar-se o no compartir els nostres pensaments, interpretacions o accions pot dur una sèrie de conseqüències. Ens pot fer sentir sols/es, ens pot fer mostrar-nos rígids/es, amb idees i emocions molt monòtones i lineals, amb interpretacions absolutistes, i ens pot empènyer a marcar-nos una sèrie de normes.
De vegades la gent no comparteix per por a sentir-se rebutjat/ada, per por que la opinió de la resta no sigui com la que la persona té i li faci obrir-se a considerar altres opcions vàlides, i en conseqüència, a canviar algun comportament personal que els genera comoditat i els fa estar a la seva zona de confort. De vegades no interactuem perquè potser tenim por de no saber respondre a les demandes dels demés i poder caure en l’opció de ser rebutjats/des socialment.
A més, obrir-nos a explicar les nostres preocupacions pot generar que els del nostre voltant, que ens estimen i busquen el millor per a nosaltres, puguin molestar-nos o afegir-nos més pressió sobre el tema íntim o ansiós que els hi exposem. Això ens pot portar a actuar de manera evitativa i optar guardar la preocupació amb nosaltres mateixos/es, sense adonar-nos que ens pot repercutir de manera negativa.
Si tenim por d’alguna cosa, o no ens sentim bé amb alguna cosa, no és el mateix lidiar amb tota la responsabilitat i comptar només amb el nostre punt de vista (que gairebé sempre serà de càstig o de malestar), que compartir-ho amb algú de confiança, donant-li la oportunitat a que et pugui recolzar, aconsellar o fins i tot treure’t pes d’aquesta interpretació tan pessimista o castigadora que tu t’has generat.
És important comunicar-nos, deixar-nos ajudar i no jutjar-nos tant. Verbalitzar les nostres pors o preocupacions pot ajudar-nos a trobar solucions o a sentir-nos recolzats/des. Tendim a ser durs/es amb nosaltres mateixos/es, ja que ens permetem el luxe de posar-nos al límit, però mai tractaríem així als altres, de manera que cal reflexionar i adonar-nos què ens aporta el compartir les coses i com ens pot ajudar a millorar el nostre malestar, la nostra inseguretat, o la nostra preocupació respecte a qualsevol tema.
Esperem que us hagi resultat molt interessant, fins el proper dimecres!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Emociones

Quan arriba l’hivern, els dies es fan més curts. Entra el fred, és tot més fosc, i pot ser que entrem en un estat d’ànim més apagat. Ens sentim més cansades o cansats, tenim més gana de menjar alt en hidrats de carboni (o sigui, menjar que potser no és massa saludable), de manera que potser guanyem pes; estem més tristes i tristos, i tenim més necessitat de dormir. A més, és possible que ens aïllem socialment, que no tinguem ganes de veure’ns amb el nostre cercle habitual, i que a més perdem l’interès i el plaer per tot allò que abans ens agradava.
És normal que, quan hi ha un canvi d’estació, sobretot quan som a la tardor, ens sentim així. La característica principal d’aquests símptomes depressius és que, un cop acaba l’estació de l’any, remet.
Però, com pot ser que, si tinc una vida aparentment agradable i estable, em senti trist/a perquè sí?
Pel que sembla, alguns dels factors de risc és ser dona, ser adult/a jove, i tenir familiars amb algun tipus de depressió. A més, el fet de viure en un país on hi ha nivells de llum més baixos potencia aquest estat anímic.
Això es deu a que, al haver menys llum, sintetitzem menys vitamina D, afectant als nivells de serotonina i dopamina. Com ja havíem comentat en altres ocasions, la serotonina és el neurotransmissor que fa que ens sentim agust; i la dopamina és el que està associat amb el plaer (el fet de sentir que quelcom ens agrada i/o ens fa sentir contents/es).
Un altre factor a tenir en compte és l’alteració de ritme circadià de la persona, que és el cicle de son i vigilia. A mesura que hi ha menys llum, el nostre cervell pot confondre’s i generar més melatonina (la qual ens indueix al son) i menys serotonina.
En principi, no té per què esdevenir un diagnòstic greu, ni donar-nos problemes severs. Aquesta setmana justament vàrem crear un Reels amb alguns tips molt visuals, però us els resumim de nou:
- Menjar saludable
- Fer esport
- Procurar fer activitats a l’exterior, connectant amb la natura
- Potenciar les trobades socials
- Tenir una bona higiene del son, llevant-nos i anant a dormir més o menys a la mateixa hora
- Prendre el sol o la llum solar tant com ens sigui possible
Si veieu que aquesta situació emocional es complica, us recomanem que ens demaneu hora per fer la primera visita gratuïta i procurar d’esbrinar si hi ha quelcom més que us està afectant.
Ens veiem el proper dimecres!
L’Equip de Somni Psicologia