EL NOSTRE BLOG, Gestión Emocional, Infantil
Com adults/es som perfectament capaços i capaces d’entendre que una altra persona adulta pugui tenir un mal dia. Tenim la capacitat d’empatitzar amb com es pot estar sentint i comprendre que pugui tenir una gran enrabiada per una tonteria, que doni una mala contestació, que plori per alguna cosa que aparentment no ens sembla tan important… Tots i totes hem estat en aquesta situació i, per tant, som capaços/ces de posar-nos en el seu lloc i ser molt més benvolents amb les seves reaccions i conductes.
Però, què passa quan extrapolem aquesta mateixa situació en els nens i nenes? Poden tenir ells/elles un mal dia?
Moltes vegades, com adults/es, pares, mares, cuidadors/es, etc., esperem que les i els més petits tinguin un comportament exemplar, que mai es passin de la ratlla, que no tinguin una mala contestació, que no cridin, que no tinguin una rabieta, que controlin fins al més mínim detall dels seus comportaments, emocions i reaccions. Quan som nosaltres qui tenim un mal dia, ho verbalitzem, expressem i esperem que les persones del nostre entorn empatitzin amb nosaltres, ens comprenguin i fins i tot que “aguantin” el nostre mal humor.
Com ens sentiríem si enlloc d’això, ens tiressin en cara el nostre comportament, ens ho retraguessin i fins i tot ens renyessin? Exigint-nos un comportament exemplar malgrat les nostres emocions. Segurament ens sentiríem tristos/es, enfadats/des i totalment incompresos i incompreses.
Els nens i nenes moltes vegades no són capaços/ces de verbalitzar les seves emocions, i per tant no tenen la capacitat d’identificar i explicar-nos que han tingut un mal dia. A vegades serà una baralla al pati, una mala nota, que un amic no hagi volgut jugar amb ell o ella, i fins i tot que un imprevist hagi fet que no pugueu anar al parc aquesta tarda. Com adults/es ens poden semblar motius insignificants, però per a ells i elles no ho són, i el que senten i necessiten és exactament el mateix que nosaltres: acompanyament, empatia i, sobretot, molta comprensió.
Així que, la pròxima vegada que sentim que els nostres fills i filles ens estan portant al límit, que se’ns esgota la paciència i que no acceptem aquest comportament, respirem profund i pensem, com m’agrada que em tractin a mi quan tinc un mal dia?
Esperem que us hagi semblat útil i motiu de reflexió! Fins dimecres vinent!
L’equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, NUESTRO BLOG
A vegades no som conscients de com les nostres paraules poden incidir en la resta de la gent, i a vegades som sincers/es d’una manera que pot afectar a les persones. Cadascú rep la informació a través de les seves interpretacions i de la seva gestió emocional, i cadascú li dona una importància diferent. Per això és necessari que sapiguem que no tothom comparteix la mateixa manera de sentir i d’expressar les emocions; per ser empàtic/a a vegades és necessari obrir el nostre punt de vista i ampliar-lo, sabent que no tothom gestiona les paraules com un/a mateix/a ho fa. És per això que resulta tant important; per a poder ajudar als nostres i també per a tenir cura amb gent que no coneixem gaire, procurant utilitzar el filtre social per aconsellar, donar suport o dir les coses.
Ser empàtic/a vol dir saber-se posar en la pell dels demés i intentar saber com actuar davant de situacions que a vegades són complexes. Ser empàtic/a vol dir tenir en consideració els sentiments dels demés i acceptar-los, sense jutjar-los. També és necessari mostrar empatia a un/a mateix/a. A vegades som molt empàtics/ques amb la resta i ens oblidem de nosaltres mateixos/es. Us posem un exemple: estàs passant per una situació difícil, és nadal i tothom està content, així que decideixes que explicar la teva mala notícia pot restar felicitat a una altre persona i tu com ets “molt valent/a” decideixes sostenir-ho tot tu i gestionar-ho sense demanar suport als teus o teves. Fent això, et responsabilitzes emocionalment i el no compartir o no desfogar-te o demanar ajuda està indicant que no estàs sent empàtic/a amb tu mateix/a.
Com podem ser empàtics/ques:
- Escoltar activament.
- Intuir què busca amb la interacció social la persona que ens demana ajuda o que es desfoga.
- Posar-nos a la seva pell pensant com és ell/a i com s’està sentint.
- Validar la emoció que està tenint sense jutjar-la.
- Donar consells, des del teu punt de vista sense obligar ni pressionar a la persona.
- Oferir ajuda d’una manera oberta per donar-li espai a la persona a actuar o a demanar l’ajuda si ho vol fer.
És essencial saber que de vegades, per la situació que tenim, ser empàtics/ques costa més o menys. Així doncs, com hem comentat en altres entrades de bloc, és important comunicar com ens sentim per a que l’altre persona pugui entendre’ns i no ho visquin com si no tinguéssim intencionalitat d’ajudar-la o d’oferir-li ajuda. En conclusió, ser empàtic o empàtica és una necessitat per a tenir relacions sanes i curoses, però hem de recordar que la gestió emocional per a cada persona és diferent. Finalment, recorda: mostrar empatia cap a tu mateix/a, també és una necessitat!
Esperem que t’hagi resultat interessant! Fins dimecres vinent!
L’Equip de Somni Psicologia
