Adolescencia, Afecció, Ansietat, Assertivitat, Auto-càstig, Autocura, Autoestima, Companyerisme, Comunicació, EL NOSTRE BLOG, Emocions, Empatía, Expectatives, Funcions executives, Gestió Emocional, Infantil, Intel·ligència, Lectoescriptura, Llenguatge, Maternitat, Organització, Parentalitat, Perfeccionisme, Prioritats, Reeducació, Reeducación, Reeducación, Responsabilitat afectiva
Quants pares i mares temen i pateixen l’arribada del moment de les notes? Aquest moment en què els nens i nenes arriben de l’escola amb un paper, que pretén reflectir el coneixement adquirit durant aquest trimestre. I és que a molts pares i mares els genera ansietat aquest moment, ja que els sembla determinant per als seus nens/es, i apareix la comuna por al fracàs: “I si ha suspès moltes?”, “I si no aconsegueix aprovar-les?”, “I si no li agrada estudiar?”, “Serà un fracassat/ada?”
I on va tota aquesta falta de confiança i por al fracàs? Òbviament als nens i nenes que, encara que creguem que no ens escolten o que no ens estan fent cas, són com una esponja que absorbeixen tot el que veuen i tot el que escolten.
I és que, com hem parlat en moltes ocasions, cada nen/a és un món, amb les seves habilitats i amb les seves dificultats, i a vegades un sistema acadèmic rígid i basat a aprendre conceptes i plasmar-los en un examen pot no ser beneficiós per a tots/es ells/es. Si només basem les habilitats dels nens i nenes i la seva vàlua en els assoliments acadèmics, no sols els pares i mares tindran i viuran aquesta por al fracàs dels seus fills/es, sinó que ells i elles també l’experimentaran.
Què pot generar això? Doncs segurament ens trobarem amb nens i nenes ansiosxs, nerviosxs, amb una baixa autoestima, i amb molta por de provar coses noves o a continuar intentant coses que no els surten, per la por a fracassar.
És important parlar i mostrar als nens i nenes el valor del fracàs, la importància d’intentar les coses, encara que no ens surtin, de provar coses noves, de continuar intentant-ho, i sobretot, és important que restem importància a aquestes notes i li donem un valor diferent, de celebrar i realçar aquelles àrees en les quals ha destacat, i les que no, no viure-les com un fracàs sinó com una manera de visualitzar en què coses tocarà esforçar-se una miqueta més.
I, a ser possible, generar un espai en el qual parlar que coses també ens costen a nosaltres com a adults i que continuem intentant, assegurant-nos que no tingui por de suspendre, a equivocar-se, a viure aquests errors com a part del procés d’aprendre, perquè en un futur no tinguin por de provar, intentar i equivocar-se.
Ens veiem la setmana que ve amb un nou article!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Infantil, Parentalidad
Sovint, venen famílies al nostre centre comentant-nos que els seus nens o nenes no volen assistir a l’escola. Parlen de tristesa a casa, moments de difícil gestió previs a anar al centre educatiu i malalties sospitoses que apareixen i desapareixen segons el context en què es trobin.
Normalment, aquest rebuig escolar es deu a l’ansietat que senten aquests nens i nenes respecte alguna cosa que passa a l’escola i que han sobregeneralitzat, de manera que actualment envolta tot el context educatiu.
Per tant, no és una pataleta sense més, hi ha una ansietat darrere que hem de valorar i tractar, a fi que el nen o la nena pugui assistir a l’escola sense patir com ho fa en aquest moment.
Llavors, si es tracta d’ansietat hem de cedir i deixar que no assisteixi a classe?
L’ansietat pot resultar totalment aclaparadora si ens estan fent aquesta demanda, però la resposta és un rotund no. El que hem de fer és mirar d’adaptar-nos a la seva situació, empatitzar i acompanyar-los/les en l’exposició a la situació ansiògena per a ajudar a obtenir recursos.
I com podem fer-ho?
En primer lloc, i més important, hem d’iniciar un procés de diàleg, si no en tenim ja, amb el centre educatiu. Hem d’intentar descobrir on està la base del problema i fer de guia per a que puguin parar especial atenció al seguiment del nen o la nena.
Un altre punt clau és la confiança amb el centre educatiu. Quan veiem patir a un fill o una filla és molt difícil tolerar la impotència de no ser present en les hores de classe, però hem de fer un treball de confiança cap al protocol del centre educatiu i els i les professionals que s’encarreguen de gestionar-lo/la. Tampoc serà fàcil per a ells o elles, però ho estaran intentant en la mesura que els sigui possible.
En segon lloc, és important treballar la comunicació i l’empatia a casa. Haurem de buscar la causa, la font d’aquesta ansietat, i hem de fer-ho a l’entorn de màxima confiança, perquè els nens i nenes no sempre podran mostrar-se totalment vulnerables en l’entorn que els genera ansietat. La intervenció a casa és clau!
Per a parlar sobre això, recordeu la importància de la validació emocional. Possiblement el nostre nen o nena haurà pres decisions que no ens semblin del tot adequades, però hem de deixar el judici de costat, validar el seu estat emocional, acompanyar i crear un espai segur per a proposar alternatives.
En tercer lloc, la clau per a ajudar-los serà l’exposició. Els i les menors han d’assistir a l’escola i no podem denegar aquest dret malgrat l’ansietat que aquest suposi per a ells o elles. L’exposició serà dura i haurem de treballar la nostra empatia en tot moment, però els límits seran la clau.
- La tristesa el diumenge a la nit
- El plor quan demani no anar a escola
- Quan s’hagi de vestir al matí
- En pujar al cotxe o sortir de casa
- Els “no em pots obligar”
Tots seran moments durs però que els ajudaran a llarg termini per a poder gestionar-ho. La clau està a validar emocionalment, mantenir el límit i aguantar, per molt dur que sigui.
En quart lloc, és clau acompanyar l’emoció a la sortida de l’escola, obrir un espai de comunicació amb els nostres infants i consultar amb els referents del centre educatiu. Aquesta primera part serà clau per a poder mostrar empatia, per a recopilar informació i per a buscar estratègies conjuntament.
Però després, no oblidis la importància de buscar moments de felicitat cada dia. Aneu al parc, jugueu junts/es a alguna cosa que li agradi, penseu plans per al cap de setmana, qualsevol cosa val! El més important és poder ajudar-lo/la a desconnectar de l’ansietat i trencar amb el malestar una estoneta.
Esperem que us hagi resultat interessant l’article i que hagi ajudat a gestionar la situació a casa. Però recordeu, si sentiu que una situació així se us va de les mans, no dubteu a acudir a un/a professional.
Fins a la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Infantil, Reeducación
Les adaptacions són una de les principals estratègies de les ciències educatives per a aconseguir la inclusió a les aules.
Tot i així, molts nens, nenes, adolescents o famílies es posicionen completament en contra d’elles i no les accepten. Per què passa això?
La principal raó és que, malgrat que aquestes adaptacions estan creades per a disminuir les barreres d’aprenentatge, moltes persones consideren que la seva aplicació pot suposar conseqüències més greus de les que estan observant sense aplicar-les.
Entre altres, les principals pors que tendim a escoltar són els següents:
- Com podrà adaptar-se a altres etapes educatives o laborals si s’acostuma a tenir aquestes ajudes?
- Aquestes adaptacions poden dificultar-li l’accés a algun títol educatiu o a alguna posició en el món laboral?
- Com el/la veuran els i les companyes si està fent coses diferents? Serà estigmatitzat/ada?
- I què passarà amb la seva autoestima si veu que l’ajuden tant i als altres no?
Totes aquestes pors són completament naturals. És més, qui no coneix algun cas en què s’hagi donat alguna d’aquestes situacions?
No obstant això, el rebuig total d’aquestes adaptacions pot suposar conseqüències més greus per als i a les nostres peques:
- Baixada del rendiment escolar
- Desregulació emocional
- Baixada d’autoestima
- Interacció social
- Rebuig escolar
- Fracàs escolar
Sí, ho sabem, vist així sembla que només hi hagi conseqüències negatives fem el que fem. Això és perquè, tot i el treball que hi ha darrere de l’educació inclusiva i del progrés que hem anat observant en els últims anys, la societat continua comprenent l’educació com l’assoliment de fites educatives segons l’edat, la qual cosa deixa enrere a tots aquells nens, nenes i adolescents que puguin no aconseguir-les.
Tot i així, en l’actualitat, aquestes adaptacions són el millor recurs al que optem per a poder ajudar a totes aquestes personetes que no estan aconseguint aquests aprenentatges o fites educatives. I ben aplicades, poden ajudar-les molt en el seu camí com a estudiants.
Aquestes adaptacions es crearan de forma personalitzada per a qui les necessiti, incidint en major o menor grau i afectant la metodologia o al propi contingut del currículum acadèmic, per a complementar les habilitats del nen, nena o adolescent.
En la seva elaboració, diferents professionals especialitzats (tutors/as, mestres/as d’educació especial, referent de l’EAP…) elaboraran una proposta que la família podrà revisar, expressar les seves pors i comentar possibles alternatives.
Malgrat això, és un procés que pot suposar molta por i inseguretat, no només en el o la menor, sinó també en tot el sistema familiar a l’hora de prendre decisions tan importants.
En aquests casos, recomanem demanar ajuda. Sabem que la família no té per què ser experta en salut mental i educació inclusiva. En aquests moments, són claus les coordinacions entre el o la professional de la psicologia, el centre educatiu i la família.
Esperem que us hagi resultat interessant l’article i, si us trobeu en un procés com aquest, no dubteu a contactar-nos si necessiteu ajuda. Fins a la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Infantil, Reeducación
Falta molt poquet per a que arribin les notes de l’escola i això suposa un episodi important per a moltes famílies.
I és que aquestes qualificacions poden suposar un abans i un després sobre com els pares i les mares conceben les habilitats dels seus infants. I, conseqüentment, en com els nens i nenes conceben les seves pròpies habilitats.
És un moment molt delicat. I no només en el cas de les males notes! Hem de dedicar especial atenció a la forma com reaccionem i com ens comuniquem amb els nostres infants en el moment en què obrim aquest temut sobre.
Cal tenir en compte que, les notes, no només poden inquietar-nos a nosaltres, les persones adultes. Els i les nenes posen gran part dels seus desitjos i expectatives entorn als seus propis resultats acadèmics i, a partir de les qualificacions que obtinguin, valoraran molts aspectes del seu dia a dia: les seves pròpies habilitats, els coneixements obtinguts, la seva autoestima, l’esforç invertit, la constància…
Per tant, la nostra reacció davant aquestes, podrà suposar que aquesta autovaloració es negativitzi o es positivitzi.
I què hem de fer?
- El moment de veure les notes ha de ser un moment de tranquil·litat. Hem de gestionar nosaltres les emocions que ens despertin les qualificacions per a no influenciar als nostres fills/es, amb les mateixes. Per a això, podem intentar mantenir una comunicació oberta amb els i les mestres per a estar anticipats/des del que ens trobarem quan obrim el sobre. Així, ho tindrem ja digerit en el moment clau.
- Abans d’obrir el document, podem preguntar als nostres fills/es què senten respecte les seves notes. Estan contents/es? Se senten orgullosos/es del seu treball? Aquestes simples preguntes ens ajudaran a afrontar la situació validant les seves emocions i ajudar a gestionar emocionalment el moment de veure-les.
- És important que el moment de revisar les notes sigui una activitat conjunta. Podem deixar que ens les expliquin o anar llegint en veu alta. Sobretot, hem d’evitar el moment de lectura en veu baixa amb el o la menor davant. Aquest silenci llarg, pot augmentar els nervis dels nostres nens i nenes, dificultant la seva gestió emocional.
- Pot ajudar separar les notes per assignatures i deixar que parlin sobre cadascuna d’elles. Explicar el que recordi del que han fet, què li ha agradat més, quina cosa li costa, alguna experiència que vulgui comentar… Això l’ajudarà a integrar el per què d’aquestes qualificacions.
- Davant les assignatures amb pitjors qualificacions, podem parlar de punts forts i febles. És important normalitzar que tots i totes els tenim, i reforçar l’esforç i la constància. Necessiten saber que estem orgullosos/es d’ells/es i que confiem que continuaran esforçant-se per adquirir els aprenentatges.
- És molt important reforçar totes les petites millores, no únicament els grans èxits. Pensem que per a un nen o nena que sempre suspèn les matemàtiques, una nota que diu que s’està esforçant i, malgrat no haver aprovat, ha fet una millora, és una evolució que hem de reforçar perquè continuï esforçant-se.
- I, finalment, però no menys important, hem de validar totes les emocions que apareguin. No sols les que mostrin mentre mirem les notes, sinó també totes les que els poden haver acompanyat al llarg del trimestre. Poden ser moltes!
I què passa si les notes són realment desastroses?
És veritat que hi ha ocasions en què és molt difícil aplicar tot allò que us comentàvem fins ara. Parlem de casos de nens, nenes o adolescents que realment obtenen resultats molt per sota de l’esperat.
Hem de tenir en compte que cap menor suspèn per plaer. Darrere d’això pot haver-hi múltiples causes i totes elles mereixen especial atenció: falta d’hàbits d’estudi, d’eines, de motivació, dificultats acadèmiques, emocionals…
En aquests casos, hem d’aplicar encara amb més delicadesa cadascun dels consells anteriorment esmentats, centrant-nos especialment a reforçar cada petita millora i motivar per a esforçar-se en un futur.
Aquí serà encara més important, malgrat que sigui molt més difícil, mantenir en tot moment una comunicació assertiva i afectiva, evitant crits o càstigs, i validant totes les emocions que apareguin entorn aquesta situació.
Posteriorment, podrem crear un nou pla d’estudi conjuntament, analitzant què ha passat i què podem fer per a millorar aquesta situació de cara a pròxims cursos o trimestres.
Esperem que aquest article us hagi resultat interessant i que la setmana que ve pugueu aplicar tots aquests tips amb les notes de l’escola. Si necessiteu ajuda, no dubteu a escriure’ns.
Fins a la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia.
