Els infants dolents existeixen?
Qui no ha sentit mai una persona adulta fer referència a un infant descrivint-lo com a dolent/a? Nosaltres moltíssimes vegades.
L’etiqueta de dolent o dolenta acompanya a molts menors al llarg del seu desenvolupament. És més, molts nens i nenes s’identifiquen amb aquest adjectiu i argumenten amb claredat quines conductes de les quals realitzen els fan ser males persones.
Alguns i algunes ho tenen tant clar, que s’han cansat de lluitar per a poder ser considerats bons/es. Arriben a la conclusió que són així des que van néixer i que, per molt que ho intentin, això ja no canviarà.
Creieu que existeixen infants dolents de naixement?
Si bé és cert que existeixen alguns factors de predisposició genètica que ens poden fer més impulsius/ves, amb menor tolerància a la frustració, tenir una major o menor empatia, o percebre les emocions amb major intensitat; els mètodes de criança i les experiències del/de la menor al llarg del seu desenvolupament, seran claus a l’hora de prendre decisions i construir la seva identitat.
Parlar d’infants dolents i bons o fàcils i difícils, no és més que una manera de catalogar el seu comportament. En la majoria dels casos, quan utilitzem el terme “nen/a difícil o dolent/a”, simplement fem referència a algun dels següents aspectes:
- Desregulació de la ràbia, la frustració, la gelosia o altres emocions desagradables
- Agressions físiques o verbals
- Reivindicació o conductes en contra de l’autoritat
- Conductes desafiants
- Notes dolentes
Tot i així, aquesta classificació, en lloc d’ajudar-los/les a identificar les conductes que poden ser conceptualitzades com a problema, es converteix en una etiqueta carregada de connotacions positives o negatives, que ens acompanyarà al llarg de tot el seu desenvolupament.
Sabeu el que és la profecia autocomplerta o l’efecte Pigmalió?
Sí, ja us hem parlat d’elles en altres ocasions. Es tracta d’aquelles situacions en que, mitjançant les anticipacions d’allò que ens fa por, acabem col·laborant en què arribin a complir-se.
Això afecta directament en el desenvolupament d’aquests nens i nenes anomenats “dolents/es” o “difícils”, quan els nostres comentaris repercuteixen directament en la forma en què ells i elles es conceben, fent que se sentin menys compresos/es, més inestables emocionalment o que es rendeixin en el seu esforç per a millorar el seu comportament.
I què podem fer per a evitar que això passi?
En primer lloc, deixar d’utilitzar termes absoluts com a “dolent/a” o “difícil”. És important que, si veiem conductes que no ens agraden en els nostres infants, puguem parlar de comportaments concrets, del que ens fan sentir, i oferir-los alternatives per a poder millorar-los.
Esperem que aquest article us hagi resultat interessant aquest article. Fins a la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia.