EL NOSTRE BLOG, Emociones, Infantil, Maternidad, NUESTRO BLOG, Parentalidad, Relaciones Sociales
Avui és el dia Internacional de l’Orgull LGBTIQ+ i volem aprofitar per a parlar de tres errors molt comuns que cometem en explicar què és una família als infants i que podrien ser la base dels seus constructes cognitius respecte les identitats sexuals, de gènere i/o les orientacions sexuals.
Sí, sembla mentida, però la forma com introduïm en la primera infància un concepte tan senzill com és la família, pot ser un estímul més que influeixi a la construcció de la seva forma de pensar.
Si ens basem en el model constructivista de l’aprenentatge, el coneixement s’adquireix a través d’un conjunt d’estímuls que anem percebent al llarg dels anys i que ens permet anar modulant una petita idea inicial, per a anar fent-la créixer i desenvolupar-se, fins a convertir-se en formes de pensar en l’adolescència i l’edat adulta.
Seguint aquest model psicològic, una idea creada en la primera infància que estableix que la família sempre consta d’un pare, una mare i uns fills o filles, estableix una base que podrà desenvolupar moltes altres idees associades.
Encara que, evidentment, per a que aquesta persona desenvolupi la seva identitat convertint-se en homòfoba, necessitarà molts altres estímuls que l’ajudin a anar construint aquestes idees i aquesta identitat. Però avui ens centrarem en aquest primer concepte: La descripció del concepte de família.
Són molt habituals tres errors:
- Descriure el concepte de família partint del gènere dels progenitors
- Basar-nos exclusivament en el procés genètic
- Excloure la descripció del vincle emocional de la família
Són errors perquè impliquen la necessitat d’unes identitats sexuals i de gènere molt específiques i una orientació sexual molt concreta per a poder tenir fills/es com a objectiu únic de la família. I això suposa unes pressions socials imposades des de la primera infància per a definir la identitat de gènere corresponent a la teva identitat sexual i una orientació sexual “adequada” per a poder tenir descendència.
Si no hi ha altres estímuls que reforcin aquestes idees, desapareixeran amb el temps. Però què passa si van rebent una vegada i una altra estímuls que dicten que aquests paràmetres són els “correctes”?
Probablement, mentre tot segueixi aquests principis, no hi haurà problema, però si no s’identifica a si mateix/a dins aquest constructe o veu a algú que no el compleix, apareixerà una distorsió cognitiva que li generarà malestar en major o en menor mesura.
Esperem que us hagi semblat interessant l’article i que pugui ser útil per a modelar la forma com descrivim la família als nens i nenes, reduint-los la pressió social amb la que nosaltres hem crescut.
Fins a la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Infantil, Parentalidad
Sovint, us parlem sobre la importància del joc per al desenvolupament infantil, donat que els ofereix als nens i nenes l’oportunitat per a poder posar en pràctica les habilitats cognitives, motores, socials o emocionals, que van aprenent.
Però, quin és el paper de la família en aquesta activitat?
Contínuament, arriben a nosaltres pares, mares o altres referents de nens i nenes que no troben el seu espai en el joc dels seus infants i que se senten realment malament per això.
Per a poder trobar-ho, sempre oferim la mateixa premissa: Observar el joc.
Si volem formar part d’aquest moment del nostre nen o nena, necessitem comprendre què és el que li està oferint aquesta activitat: Quin tipus de joc és? Què li agrada d’ell? Què busca que passi? Què està aprenent?
L’observació ens permet l’accés al joc; entrar al seu món i crear situacions que vagin generant aquests estímuls que busquen i aquests aprenentatges que estan practicant, alhora que gaudim junts.
Perquè no, el paper de la família en el joc no és entretenir al/a la menor. És trobar un espai de gaudi compartit, adaptant-nos al desenvolupament evolutiu del nen o la nena.
Si aconseguim arribar a aquest punt, entrant al seu joc i gaudint conjuntament, paral·lelament, estarem treballant tots aquests objectius familiars:
- Enfortir el vincle
- Transmetre els nostres valors
- Oferir oportunitats d’aprenentatge (cognitiu, social i emocional)
- Millorar l’empatia mútua
- Entrenar les habilitats socials i de resolució de conflictes en família
- Promoure el benestar familiar
Així de fàcil! O no?
Hi ha persones a les quals no els resulta gens gratificant aquest moment. No poden gaudir del joc amb els nens i nenes per molt que vulguin. En tal cas, és important, buscar els petits punts que ens ajudarien a passar-ho millor: reduir els conflictes durant el joc, canviar la història, afegir moviments nous, triar altres jocs, fer trampes… Tot val!
Que els jocs siguin una cosa infantil no vol dir que en el moment de joc familiar no puguem introduir alguns canvis. Només hem de buscar adaptacions que els infants puguin tolerar sense oblidar que hem de gaudir tots. No podem passar a l’altre extrem de gaudir només nosaltres!
Com podem fer-ho?
- Oferint alternatives (no imposant-les)
- Reforçant sempre i explicant el que sí que ens agrada del seu joc
- Expressant el que no ens agrada de manera assertiva
- Validant les seves emocions si expressa molèstia pels nostres canvis
- Negociant assertivament
- Donant exemple en flexibilitzar per a adaptar-nos a les seves decisions
- Reforçant molt els petits canvis d’opinió
- Demostrant en tot moment que gaudim del joc i d’aquesta presa de decisions compartida
- Deixant que el nen o la nena tingui espais de joc totalment lliure
Esperem que us hagi resultat interessant l’article i que hagi ajudat a gestionar la situació a casa. Però recordeu, si sentiu que una situació així se us va de les mans, no dubteu a acudir a un/a professional.
Fins a la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Infantil, NUESTRO BLOG
Moltes vegades ens sorprèn veure a nens i nenes extremadament autoexigents amb ells i elles mateixes. En una etapa vital en que se suposa que s’ha de viure de manera despreocupada i gaudir de les vivències i nous aprenentatges, ens trobem amb certs infants que es demanen a ells mateixos certs nivells d’exigència que no són capaços d’acomplir.
El paper de la societat en l’autoexigència.
Però, perquè ens sorprèn? Vivim en una societat cada cop més perfeccionista, en la que premiem l’excel·lència i l’autosuperació continuada, basada en que si la resta poden fer quelcom d’una manera, tu també hauries de poder-ho fer igual de bé.
Els nens i nenes, igual que la majoria d’adults, busquen sentir-se reconeguts/des i valorats/des pel seu entorn, ja que en això es basa gran part de l’autoestima de totes i tots. Si en el seu entorn, el l’infant observa que quan ell és el millor o quan fa coses avançades a la seva edat, la resposta del seu entorn és positiva i rep grans dosis d’atenció, instaurarà aquestes conductes d’autoexigència, quedant en ell o ella la premissa de que “per a ser valorat/da, he de ser el/la millor”.
Com detectar a un/a nen/a autoexigent?
– Nens/es hiper sensibles a les crítiques o correccions dels altres.
– Tenen reaccions desproporcionades al perdre, encara que sigui un joc completament nou.
– S’enfaden i/o es frustren quan els adults donen per vàlides altres respostes a part de la seva.
– No accepten les bromes amb ells/es com a protagonistes.
– Per tal d’evitar el fracàs o equivocar-se, eviten tasques que no se’ls hi donen bé o no saben fer.
– Desvaloritzen els èxits d’altres nens i nenes, i en ressalten els errors.
– Mostren rebuig a provar coses noves perquè poden equivocar-se o fallar al intentar-les.
– Alta sensibilitat a qualsevol tipus de fracàs, independentment de si la tasca va acord o no a la seva edat.
– Busquen constantment el reconeixement i aprovació dels adults del seu entorn, per sobre de gaudir de l’activitat o tasca que estan fent.
Com podem ajudar a un nen/a autoexigent?
Tot i que l’autoexigència va bastant lligada al propi caràcter del nen o nena, els pares, mares i cuidadors poden tenir en compte una sèrie d’actituds i conductes, per tal d’ajudar a treballar en aquestes dificultats del dia a dia i que puguin superar aquesta necessitat de control, que molts cops no els deixa gaudir de la seva infància i ser feliços/ces.
Primer de tot, cal tenir clar que l’exigència serà un tret que segurament acompanyarà al/a la nostre/a fill/a al llarg de la seva vida. Una de les coses que podem treballar amb ell o ella és la persistència. Si es posa unes metes altes però no té la capacitat de persistir per aconseguir-les i es rendeix al primer fracàs, viurà en un constant estat de frustració. Ajudar-lo/la i donar-li eines per persistir i esforçar-se en el que vol l’ajudarà a no viure l’error com un fracàs, sinó com un intent d’arribar al seu objectiu.
En segon lloc, no és cap novetat que els nens i nenes basen gran part del seu aprenentatge en la imitació i que la nostra resposta davant de situacions en les que fracassem o ens frustrem, serà molts cops la resposta que adquiriran els nostres fills i filles. Treballar en nosaltres mateixos/es i en com gestionem aquests fracassos, riure’ns de nosaltres mateixos/es quan cometem un error, parlar-ho amb ells/elles i que vegin que els seus referents també s’equivoquen però que ho continuen intentant; tot això pot ser una manera de brindar noves actituds davant els errors i ajudar a perdre la por al ridícul.
Per últim, vigilar amb centrar els afalacs només en els resultats. Moltes vegades, de manera inconscient, els pares i mares tendeixen a utilitzar expressions reforçadores com “molt bé” de manera continuada. Això pot generar als nens i nenes el pensament de què l’objectiu de fer les coses és fer-les “molt bé” i quan això no es compleix, ja sigui perquè és una tasca nova o perquè aquell dia no ha sortit bé, apareixen les angoixes i les frustracions. D’una banda, podem treballar els nostres reforçadors i centrar-los en coses concretes que ha fet el nen o nena i que ens han agradat i, d’altra banda, treballar en gaudir del procés sense buscar el resultat. Equivocar-nos amb ells i elles, fer coses absurdes i que ens vegin riure i gaudir pot ser un molt bon aprenentatge per, poc a poc, deixar de banda els resultats i ser feliços amb el que estan fent en el moment.
Esperem que l’article t’hagi resultat interessant i si tens qualsevol pregunta i/o comentari no dubtis en escriure’ns!
L’Equip de Somni Psicologia
