Com podem afrontar les notes de l’escola?

Com podem afrontar les notes de l’escola?

Falta molt poquet per a que arribin les notes de l’escola i això suposa un episodi important per a moltes famílies.  

I és que aquestes qualificacions poden suposar un abans i un després sobre com els pares i les mares conceben les habilitats dels seus infants. I, conseqüentment, en com els nens i nenes conceben les seves pròpies habilitats.  

És un moment molt delicat. I no només en el cas de les males notes! Hem de dedicar especial atenció a la forma com reaccionem i com ens comuniquem amb els nostres infants en el moment en què obrim aquest temut sobre.  

Cal tenir en compte que, les notes, no només poden inquietar-nos a nosaltres, les persones adultes. Els i les nenes posen gran part dels seus desitjos i expectatives entorn als seus propis resultats acadèmics i, a partir de les qualificacions que obtinguin, valoraran molts aspectes del seu dia a dia: les seves pròpies habilitats, els coneixements obtinguts, la seva autoestima, l’esforç invertit, la constància…  

Per tant, la nostra reacció davant aquestes, podrà suposar que aquesta autovaloració es negativitzi o es positivitzi.  

 I què hem de fer?  

  • El moment de veure les notes ha de ser un moment de tranquil·litat. Hem de gestionar nosaltres les emocions que ens despertin les qualificacions per a no influenciar als nostres fills/es, amb les mateixes. Per a això, podem intentar mantenir una comunicació oberta amb els i les mestres per a estar anticipats/des del que ens trobarem quan obrim el sobre. Així, ho tindrem ja digerit en el moment clau.  
  • Abans d’obrir el document, podem preguntar als nostres fills/es què senten respecte les seves notes. Estan contents/es? Se senten orgullosos/es del seu treball? Aquestes simples preguntes ens ajudaran a afrontar la situació validant les seves emocions i ajudar a gestionar emocionalment el moment de veure-les.  
  • És important que el moment de revisar les notes sigui una activitat conjunta. Podem deixar que ens les expliquin o anar llegint en veu alta. Sobretot, hem d’evitar el moment de lectura en veu baixa amb el o la menor davant. Aquest silenci llarg, pot augmentar els nervis dels nostres nens i nenes, dificultant la seva gestió emocional.  
  • Pot ajudar separar les notes per assignatures i deixar que parlin sobre cadascuna d’elles. Explicar el que recordi del que han fet, què li ha agradat més, quina cosa li costa, alguna experiència que vulgui comentar… Això l’ajudarà a integrar el per què d’aquestes qualificacions.  
  • Davant les assignatures amb pitjors qualificacions, podem parlar de punts forts i febles. És important normalitzar que tots i totes els tenim, i reforçar l’esforç i la constància. Necessiten saber que estem orgullosos/es d’ells/es i que confiem que continuaran esforçant-se per adquirir els aprenentatges.  
  • És molt important reforçar totes les petites millores, no únicament els grans èxits. Pensem que per a un nen o nena que sempre suspèn les matemàtiques, una nota que diu que s’està esforçant i, malgrat no haver aprovat, ha fet una millora, és una evolució que hem de reforçar perquè continuï esforçant-se.  
  • I, finalment, però no menys important, hem de validar totes les emocions que apareguin. No sols les que mostrin mentre mirem les notes, sinó també totes les que els poden haver acompanyat al llarg del trimestre. Poden ser moltes!   

I què passa si les notes són realment desastroses?  

És veritat que hi ha ocasions en què és molt difícil aplicar tot allò que us comentàvem fins ara. Parlem de casos de nens, nenes o adolescents que realment obtenen resultats molt per sota de l’esperat.  

Hem de tenir en compte que cap menor suspèn per plaer. Darrere d’això pot haver-hi múltiples causes i totes elles mereixen especial atenció: falta d’hàbits d’estudi, d’eines, de motivació, dificultats acadèmiques, emocionals…  

En aquests casos, hem d’aplicar encara amb més delicadesa cadascun dels consells anteriorment esmentats, centrant-nos especialment a reforçar cada petita millora i motivar per a esforçar-se en un futur.  

Aquí serà encara més important, malgrat que sigui molt més difícil, mantenir en tot moment una comunicació assertiva i afectiva, evitant crits o càstigs, i validant totes les emocions que apareguin entorn aquesta situació.  

Posteriorment, podrem crear un nou pla d’estudi conjuntament, analitzant què ha passat i què podem fer per a millorar aquesta situació de cara a pròxims cursos o trimestres.  

   

Esperem que aquest article us hagi resultat interessant i que la setmana que ve pugueu aplicar tots aquests tips amb les notes de l’escola. Si necessiteu ajuda, no dubteu a escriure’ns.  

Fins a la setmana que ve!  

L’Equip de Somni Psicologia. 

Autoexigència infantil

Autoexigència infantil

Moltes vegades ens sorprèn veure a nens i nenes extremadament autoexigents amb ells i elles mateixes. En una etapa vital en que se suposa que s’ha de viure de manera despreocupada i gaudir de les vivències i nous aprenentatges, ens trobem amb certs infants que es demanen a ells mateixos certs nivells d’exigència que no són capaços d’acomplir.   

El paper de la societat en l’autoexigència.  

Però, perquè ens sorprèn? Vivim en una societat cada cop més perfeccionista, en la que premiem l’excel·lència i l’autosuperació continuada, basada en que si la resta poden fer quelcom d’una manera, tu també hauries de poder-ho fer igual de bé.  

Els nens i nenes, igual que la majoria d’adults, busquen sentir-se reconeguts/des i valorats/des pel seu entorn, ja que en això es basa gran part de l’autoestima de totes i tots. Si en el seu entorn, el l’infant observa que quan ell és el millor o quan fa coses avançades a la seva edat, la resposta del seu entorn és positiva i rep grans dosis d’atenció, instaurarà aquestes conductes d’autoexigència, quedant en ell o ella la premissa de que “per ser valorat/da, he de ser el/la millor”.  

Com detectar a un/a nen/a autoexigent? 

– Nens/es hiper sensibles a les crítiques o correccions dels altres. 
– Tenen reaccions desproporcionades al perdre, encara que sigui un joc completament nou.  
– S’enfaden i/o es frustren quan els adults donen per vàlides altres respostes a part de la seva.  
– No accepten les bromes amb ells/es com a protagonistes. 
– Per tal d’evitar el fracàs o equivocar-se, eviten tasques que no se’ls hi donen bé o no saben fer. 
– Desvaloritzen els èxits d’altres nens i nenes, i en ressalten els errors.  
– Mostren rebuig a provar coses noves perquè poden equivocar-se o fallar al intentar-les.  
– Alta sensibilitat a qualsevol tipus de fracàs, independentment de si la tasca va acord o no a la seva edat.  
– Busquen constantment el reconeixement i aprovació dels adults del seu entorn, per sobre de gaudir de l’activitat o tasca que estan fent.  

Com podem ajudar a un nen/a autoexigent? 

Tot i que l’autoexigència va bastant lligada al propi caràcter del nen o nena, els pares, mares i cuidadors poden tenir en compte una sèrie d’actituds i conductes, per tal d’ajudar a treballar en aquestes dificultats del dia a dia i que puguin superar aquesta necessitat de control, que molts cops no els deixa gaudir de la seva infància i ser feliços/ces.  

Primer de tot, cal tenir clar que l’exigència serà un tret que segurament acompanyarà al/a la nostre/a fill/a al llarg de la seva vida. Una de les coses que podem treballar amb ell o ella és la persistència. Si es posa unes metes altes però no té la capacitat de persistir per aconseguir-les i es rendeix al primer fracàs, viurà en un constant estat de frustració. Ajudar-lo/la i donar-li eines per persistir i esforçar-se en el que vol l’ajudarà a no viure l’error com un fracàs, sinó com un intent d’arribar al seu objectiu.  

En segon lloc, no és cap novetat que els nens i nenes basen gran part del seu aprenentatge en la imitació i que la nostra resposta davant de situacions en les que fracassem o ens frustrem, serà molts cops la resposta que adquiriran els nostres fills i filles. Treballar en nosaltres mateixos/es i en com gestionem aquests fracassos, riure’ns de nosaltres mateixos/es quan cometem un error, parlar-ho amb ells/elles i que vegin que els seus referents també s’equivoquen però que ho continuen intentant; tot això pot ser una manera de brindar noves actituds davant els errors i ajudar a perdre la por al ridícul.  

Per últim, vigilar amb centrar els afalacs només en els resultats. Moltes vegades, de manera inconscient, els pares i mares tendeixen a utilitzar expressions reforçadores com “molt bé” de manera continuada. Això pot generar als nens i nenes el pensament de què l’objectiu de fer les coses és fer-les “molt bé” i quan això no es compleix, ja sigui perquè és una tasca nova o perquè aquell dia no ha sortit bé, apareixen les angoixes i les frustracions. D’una banda, podem treballar els nostres reforçadors i centrar-los en coses concretes que ha fet el nen o nena i que ens han agradat i, d’altra banda, treballar en gaudir del procés sense buscar el resultat. Equivocar-nos amb ells i elles, fer coses absurdes i que ens vegin riure i gaudir pot ser un molt bon aprenentatge per, poc a poc, deixar de banda els resultats i ser feliços amb el que estan fent en el moment.  

Esperem que l’article t’hagi resultat interessant i si tens qualsevol pregunta i/o comentari no dubtis en escriure’ns! 

 L’Equip de Somni Psicologia 

Hola, ¿ te puedo ayudar?