EL NOSTRE BLOG, Gestión Emocional, Gestión Emocional
Clic. Desbloqueges el telèfon per enèsima vegada en els últims minuts. Entres en una xarxa social i et tires una estona mirant vídeos que no t’interessen especialment, però no saps per què, “et tenen enganxat/da”. A l’estona, t’avorreixes i et poses una sèrie. Mires el capítol mentre xafardeges històries d’instagram de persones que coneixes.
Et sona? Què tal et fa sentir això? I el millor… per què ho fem?
Totes aquestes activitats aparentment rutinàries, són maneres de segregar dopamina. La dopamina és un neurotransmissor relacionat amb el gaudi o el goig. Així doncs, quan jo miro una sèrie que m’agrada, segrego dopamina. Encara que, el que descrivíem anteriorment no semblava especialment de gaudi, no? Això és perquè també són mecanismes magnífics per a intentar evitar les emocions. Quan sento alguna cosa que no vull sentir, puc fer diverses coses: negar-ho, afrontar-ho o evitar-ho.
Quan parlem d’evitació emocional, normalment ens plantegem persones que usen l’alcohol o altres drogues per a no sentir, veritat? Però també podem parlar de qualsevol altra conducta portada a l’extrem: estar tot el dia amb el mòbil a la mà, fer moltíssim esport, anar de compres constantment, treballar jornades interminables, jugar a videojocs o a jocs d’atzar, no estar *solx ni un segon, no parar per casa en setmanes…
Aquestes conductes són evitacions (aparentment sofisticades, veritat?); maneres de mantenir-nos ocupats/des per a no connectar amb el que ens està succeint.
Òbviament això no és positiu per a nosaltres. D’una banda, perquè si no sé què estic sentint, no ho resoldré, de manera que es perpetuarà el problema. D’altra banda, somatitzaré; és a dir, les emocions trobaran maneres d’expressar-se a través del cos. I finalment, potser hauré de sustentar conseqüències negatives derivades de la meva conducta d’evitació (per exemple, problemes econòmics per culpa del joc).
Així doncs, et recomanem que intentis revisar-te, donar-te espais per a processar les teves emocions, connectar amb tu mateix/a, i ser conscient del que està succeint! D’aquesta manera, podràs donar una resposta a les teves necessitats!
Esperem que t’hagi resultat molt interessant! Fins a la setmana que ve!
L’equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Gestión Emocional, Infantil
La música i els sons han anat des de sempre lligats a l’ésser humà. Abans que existís el llenguatge, s’utilitzaven per a comunicar-se entre ells, o com a eina de supervivència per a avisar-se quan hi havia algun perill. I és que els sons musicals són la base del llenguatge, doncs el nostre to de veu, el ritme, la modulació, etc. posseeixen trets musicals.
Però la música no es troba només en l’origen del nostre llenguatge o de nosaltres com a espècie, sinó que també en el origen de cada persona. Des de que naixem, als pocs dies de vida, som capaços/ces de reaccionar a estímuls musicals: quan el bebè es queda adormit escoltant una cançó de bressol, o es queda relaxat en escoltar els batecs del cor de la seva mare.
Tota aquesta capacitat innata musical, juga un paper molt important en el nostre desenvolupament tant emocional, com social i cognitiu, especialment durant els primers mesos de vida.
Però, com arriba la música des de les nostres oïdes fins a generar-nos emocions?
La música arriba a les nostres orelles a través d’ones sonores, que en arribar a la nostra oïda es converteixen en estímuls mecànics, és a dir, en moviment, fins a arribar a l’òrgan de Corti. Aquest és l’encarregat de transformar aquests estímuls mecànics en estímuls elèctrics, que és l’únic llenguatge que el nostre cervell entén.
Tot i que són moltes les àrees del nostre cervell que s’estimulen o intervenen en aquest procés, a nivell emocional una de les més importants és el sistema límbic. Aquest sistema està relacionat amb les emocions i també amb els instints, i el que fa és activar certes àrees quan el nostre cervell reconeix una melodia.
Per exemple, aquest sistema activa la memòria i l’evocació de records, per això moltes vegades quan reconeixem una cançó no sols ens produeix una emoció, sinó que a més ens evoca algun record que tenim lligat a aquesta música.
A més, aquest sistema també gestiona les respostes fisiològiques del nostre organisme davant de certs estímuls. Quan escoltem o fem música, s’estimulen moltes connexions en moltes àrees cerebrals, no sols involucrades en les emocions sinó també en els sistemes de recompensa, les sensacions, el moviment, la cognició, etc. Per exemple, quan escoltem una cançó que ens agrada el nostre sistema dopaminèrgic genera dopamina, un neurotransmissor que ens fa sentir bé, i que atorga a la música el poder de canviar el nostre estat d’ànim.
Una altra de les àrees que hem comentat anteriorment és el moviment. I és que moltes vegades en sentir o recordar una cançó, seguim el ritme movent el cap, el peu, la cama… I aquest propi moviment també moltes vegades és capaç d’activar-nos, activant també la nostra respiració, les nostres pulsacions, i això pot ajudar a canviar el nostre estat anímic.
Hi ha molts autors que defensen que la música és una de les activitats més complexes de la ment humana, tant d’entendre com d’explicar, i que de totes les arts que hi ha, és la que té més poder de canviar la consciència humana, convertint-la en una poderosa eina per a gestionar les emocions.
I si hem parlat de la importància que té la música, especialment quan som petits, i de la gran capacitat que té per a ajudar-nos al desenvolupament social, cognitiu i també emocional, per què no utilitzar-la més com a eina per a treballar amb els nens i nenes totes aquestes àrees de desenvolupament?
La música permet que aflorin les nostres emocions, sent una bona manera de millorar l’autoconeixement dels nens i nenes, permetent identificar les seves emocions i aprendre a gestionar-les i/o regular-les. També ens permet veure que una mateixa música o situació pot generar sentiments o emocions diferents en ells i elles mateixes que en uns altres, donant lloc a l’escolta activa i a l’empatia per a entendre les emocions de l’altre.
A més, el poder de la música per a canviar el nostre estat d’ànim permet ajudar als nens/es a canviar el seu. Per exemple, en situacions en les quals necessiten estar relaxats/des o en calma, i que encara no són capaces d’arribar a aquest estat per elles o ells mateixos, podem ajudar-nos de la música com a eina per a arribar a sentir-se d’aquesta manera. En altres casos, com per exemple si volem ajudar-los a treure ràbia o frustració, la música ens pot ajudar a alliberar adrenalina, incitant-los a moure’s i expressar-se.
El poder de la música d’evocar records, també pot ajudar els nens i nenes a connectar a través de diferents melodies que relacionin amb diferents emocions, amb aquests records o situacions en les quals s’han pogut sentir així, per a facilitar la identificació i gestió d’aquestes emocions.
Com veieu, la música pot ser una poderosa eina per al món emocional dels nens i nenes, i són infinites les maneres en les quals podem utilitzar-la per al seu benefici.
Esperem que l’article us hagi resultat interessant, ens veiem la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Gestión Emocional
Posem-nos en situació: tenim un conflicte. És un conflicte important, que ens genera moltes emocions, totes elles complexes i desagradables. I, com no sabem molt bé què fer, decidim parar i pensar en aquest problema.
I comencem a donar-li voltes.
I a mirar-ho des de mil angles diferents.
I no hi ha manera de trobar la opció que resulti vàlida, i que es visqui com una “alternativa satisfactòria”. Res és del tot… perfecte?
En aquest punt, ens quedem encallades i encallats, ja que no sabem com procedir. És més, cada vegada sentim més bloqueig en aquest conflicte.
Tinguem en compte doncs que, com mes pensem en el problema, més gros esdevé. Magnifiquem les seves conseqüències, i les emocions que ens generen són cada vegada més sufocants. D’aquesta manera, ens resultarà molt complicat avançar, i és possible que es cronifiqui la situació. Quan això passa, el conflicte s’encalla, resultant esgotador per nosaltres, però també per a totes les persones implicades, i fins i tot les del voltant.
Llavors, què podem fer?
- Frenar i relaxar-nos: primerament és important poder parar i gestionar les emocions que tenim. Mentre aquestes segueixin presents, res ens semblarà adequat
- Definir el problema de manera clara: frenar les càbales del que “hauria pogut ser” o de “com hauria pogut anar” i centrar-nos en el que ha sigut, de manera objectiva i real. Delimitar el problema amb claredat i per punts.
- Pensar alternatives objectives: Tot i que podem pensar en maneres de resoldre el problema més creatives, realment no ens duran massa enllà. Potser ens surt més a compte dedicar la nostra energia i atenció a pensar en opcions concretes que puguin ser viables, i dividir-les per petits passos. Així, podrem aconseguir resoldre-ho més fàcilment.
Esperem que aquests consells us ajudin a no donar tantíssimes voltes als problemes, i trobar solucions que, malgrat no ser perfectes, ens apropin a la resolució dia a dia.
Fins la setmana vinent!
L’Equip de Somni Psicologia