Activitats específiques per a nens/es amb un diagnòstic, inclusió o exclusió?
Tot i el gran desenvolupament que ha fet el sistema educatiu per a anar encaminant-nos cap a la inclusió de tots els nens i nenes, continuem veient una vegada i una altra activitats per a menors amb un diagnòstic específic que generen un gran debat ètic per a professionals i famílies.
Es tracta d’una font més d’exclusió social o d’una forma d’inclusió en aquestes activitats?
Per a explicar-ho partim de la definició de la inclusió: un procés d’identificació i resposta a la diversitat de les necessitats dels nens i nenes, la qual cosa implica canvis i modificacions a nivell de contingut i a nivell metodològic per a adaptar-se a les característiques de tots els infants.
Aquesta definició tan genèrica, suposa que, per assolir una inclusió real, hem d’adaptar cadascuna de les activitats per a poder fer-les conjuntament malgrat les nostres diferències interpersonals.
Creieu que això és així actualment a les escoles i extraescolars?
Segons el nostre punt de vista, desgraciadament no ho és.
Si bé és cert que la nostra societat cada vegada és més inclusiva i intenta comprendre les diferències interpersonals com a virtuts o reptes a afrontar, l’educació formal i no formal continua basant-se en unes certes fites educatives o objectius únics i iguals per a tots i totes. No en objectius basats en les necessitats de cadascun/a d’ells/es.
A nivell d’educació formal, això implica l’existència de “nens i nenes amb Necessitats Educatives Especials (NEE)” enlloc d’una educació basada en la diversitat, amb totes les conseqüències a nivell social i emocional que poden derivar d’això.
I, a nivell d’educació informal, implica que molts d’aquests infants amb NEE, no tindran accés a algunes extraescolars o activitats que no puguin adaptar-se a aquestes necessitats. I no serà perquè qui les dirigeixen no volen, sinó per la falta de recursos per a adaptar-se a tots i totes.
Llavors és millor poder crear activitats específiques per a aquests infants?
Pot ser un recurs, sí. Ni millor ni pitjor, però en aquest cas, pot ser una oportunitat perquè tots els nens i nenes puguin realitzar aquest tipus d’activitats adaptades a les seves necessitats reals ja que tindran objectius creats per a ells i elles.
Què hem d’intentar aconseguir doncs?
Hem de continuar lluitant per arribar a una inclusió total, per adaptar els objectius a l’alumnat real i no crear uns objectius abstractes, forçant a que l’alumnat els adquireixi. I això s’aconsegueix a través d’objectius individuals i ràtios més petites de professionals en els centres d’educació formal i informal.
Però, ara per ara, podem aprofitar qualsevol activitat adaptada a les necessitats especials dels nostres infants, siguin o no considerades especials, perquè aquestes seran aquelles de les quals puguin arribar a obtenir major profit.
Esperem que us hagi resultat interessant l’article. Fins a la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia