Intel·ligència emocional: la necessitat de ser empàtics/ques

Intel·ligència emocional: la necessitat de ser empàtics/ques

A vegades no som conscients de com les nostres paraules poden incidir en la resta de la gent, i a vegades som sincers/es d’una manera que pot afectar a les persones. Cadascú rep la informació a través de les seves interpretacions i de la seva gestió emocional, i cadascú li dona una importància diferent. Per això és necessari que sapiguem que no tothom comparteix la mateixa manera de sentir i d’expressar les emocions; per ser empàtic/a a vegades és necessari obrir el nostre punt de vista i ampliar-lo, sabent que no tothom gestiona les paraules com un/a mateix/a ho fa. És per això que resulta tant important; per a poder ajudar als nostres i també per a tenir cura amb gent que no coneixem gaire, procurant utilitzar el filtre social per aconsellar, donar suport o dir les coses.  

Ser empàtic/a vol dir saber-se posar en la pell dels demés i intentar saber com actuar davant de situacions que a vegades són complexes. Ser empàtic/a vol dir tenir en consideració els sentiments dels demés i acceptar-los, sense jutjar-los. També és necessari mostrar empatia a un/a mateix/a. A vegades som molt empàtics/ques amb la resta i ens oblidem de nosaltres mateixos/es. Us posem un exemple: estàs passant per una situació difícil, és nadal i tothom està content, així que decideixes que explicar la teva mala notícia pot restar felicitat a una altre persona i tu com ets “molt valent/a” decideixes sostenir-ho tot tu i gestionar-ho sense demanar suport als teus o teves. Fent això, et responsabilitzes emocionalment i el no compartir o no desfogar-te o demanar ajuda està indicant que no estàs sent empàtic/a amb tu mateix/a. 
 
Com podem ser empàtics/ques: 

  1. Escoltar activament. 
  2. Intuir què busca amb la interacció social la persona que ens demana ajuda o que es desfoga. 
  3. Posar-nos a la seva pell pensant com és ell/a i com s’està sentint. 
  4. Validar la emoció que està tenint sense jutjar-la. 
  5. Donar consells, des del teu punt de vista sense obligar ni pressionar a la persona. 
  6. Oferir ajuda d’una manera oberta per donar-li espai a la persona a actuar o a demanar l’ajuda si ho vol fer. 

És essencial saber que de vegades, per la situació que tenim, ser empàtics/ques costa més o menys. Així doncs, com hem comentat en altres entrades de bloc, és important comunicar com ens sentim per a que l’altre persona pugui entendre’ns i no ho visquin com si no tinguéssim intencionalitat d’ajudar-la o d’oferir-li ajuda. En conclusió, ser empàtic o empàtica és una necessitat per a tenir relacions sanes i curoses, però hem de recordar que la gestió emocional per a cada persona és diferent. Finalment, recorda: mostrar empatia cap a tu mateix/a, també és una necessitat! 

Esperem que t’hagi resultat interessant! Fins dimecres vinent! 

L’Equip de Somni Psicologia 

A on van les emocions?

A on van les emocions?

En moltes ocasions, la gent pensa que, si ignora una emoció, la bloqueja o l’aparta, aquesta desapareix. S’esfuma, es dissol i es va. És així?  

 Per a començar, comprenguem que les emocions són reaccions automàtiques, és a dir, a partir d’un estímul de l’entorn, el nostre cervell motiva una sèrie de reaccions químiques i hormonals. Aquestes reaccions provoquen una activació de diferents parts del cos, com pot ser un augment del flux sanguini cap als músculs; segregar llàgrimes; aguditzar l’oïda…  

Totes aquestes reaccions són totalment involuntàries, la qual cosa implica que les reaccions succeiran, els fem cas o no.  

 Aleshores, per a què farem cas a alguna cosa que ens pot resultar desagradable? No ens enganyem: la ira, la por o la tristesa no resulten del nostre grat. Però òbviament, tenen una funció bàsica, normalment relacionada amb la nostra supervivència. I el fet d’ignorar les nostres emocions, efectivament, no les farà desaparèixer.  

 El que succeirà inicialment és que ens afectarà la nostra qualitat de vida. Pot ser que aparegui l’insomni, la falta de fam o la sobreingesta de menjar; anar molt al bany o tenir restrenyiment, dolors de contractures musculars en diferents llocs del cos, … És a dir, la nostra vida es veurà afectada per conseqüències de l’activació física que, en ignorar-la, no ha trobat cap sortida.  

  I si seguim sense fer cas? Diguem que el joc puja de nivell. Llavors, començarem a tenir malalties físiques, amb lesió física real, però amb origen emocional. Un exemple són les persones que desenvolupen úlceres per l’estrès. Com es passen molt temps en mode alerta, el qual descuida l’aparell digestiu per a focalitzar-se en els músculs i així fomentar la supervivència i una (possible) fugida, l’estómac deixa de fer la barrera protectora i els propis àcids foraden la paret d’aquest. Un altre exemple són les persones que desenvolupen vertígens pel fet de tenir unes contractures en les cervicals tan intenses que acaben clavant-se i/o pinçant nervis.  

 Cal comentar també que, en alguns casos, hi ha persones que desenvolupen el que es diu Trastorns Conversius. Aquests són paràlisis musculars, malalties vàries o fins i tot ceguesa que no tenen cap base física. És a dir, si s’analitza l’ull i nervis d’una persona amb una ceguesa conversiva, estan perfectes. No hauria d’haver-hi cap problema. Però la persona no veu.  

 Així que, com pots veure, gestionar les teves emocions només t’aportarà salut i qualitat de vida! I si notes que et costa, tingues present que podem acompanyar-te a nivell terapèutic, i que aquest juliol es farà una formació en la qual oferirem recursos de gestió emocional!  

 Esperem que t’hagi resultat súper interessant! Fins a la setmana que ve!  

 L’Equip de Somni Psicologia 

Hola, ¿ te puedo ayudar?