Test d’intel·ligència: a favor o en contra?

Test d’intel·ligència: a favor o en contra?

Socialment, hem atribuït a la intel·ligència un valor inigualable, convertint-la en un dels temes relacionats amb la psicologia que més interès generen. Això és normal, tenint en compte que li hem associat a aquest constructe l’augment de qualitat de vida, de comunicar-nos millor, d’optar a millors treballs, prendre millors decisions o, fins i tot, tenir un estil de vida més saludable.  

Sent així, qui no voldria saber el seu quocient intel·lectual?  

Existeixen molts test d’intel·ligència que tenen per objectiu mesurar la intel·ligència de l’individu obtenint com a resultat un valor numèric. N’hi ha en formats completament diferents: individuals, grupals, de coneixement adquirit, d’intel·ligència lògica, d’intel·ligència verbal…  

El seu valor no ha parat de créixer, donada l’oportunitat que ofereixen d’aconseguir un valor objectiu, permetent-nos conèixer el nivell dels alumnes, en entrevistes de treball per a comprovar els coneixements i aptituds de les o dels candidats, o fer avaluacions diagnòstiques més precises.  

Tot i així, cada vegada obtenen més crítiques:  

  • Què considera cada test que és la intel·ligència?  
  • Existeix una única intel·ligència? O hi ha més?  
  • Com són administrats aquests test?   
  • Quin és el seu ús adequat?  
  • Quins d’ells són vàlids i fiables?  
  • Aquests instruments tenen en compte l’Efecte Flynn?  
  • Quines conseqüències tindrà el resultat per a la persona avaluada?  
  • És real el valor que li atribuïm a la intel·ligència?  

Nosaltres ho tenim clar. L’ús descontrolat dels test d’intel·ligència no té el valor que tradicionalment la societat li ha atribuït. I cal vigilar molt l’ús que li donem a cadascun d’ells, controlant, sempre, el context en què s’administra.  

En el món clínic, existeixen test d’intel·ligència que han superat moltes proves de fiabilitat i validesa, que ens ajuden enormement en l’avaluació diagnòstica i la intervenció terapèutica. No obstant això, han de ser administrats sempre per un/a professional i en un context detalladament especificat per a que compleixi la seva funció de la deguda manera.  

En canvi, en el context acadèmic, l’avaluació de la intel·ligència a través d’aquests instruments, sovint, deixa de costat altres tipus d’intel·ligència que també poden ser molt importants per al desenvolupament de l’alumnat.  

Esperem que us hagi resultat interessant l’article.  

Fins a la setmana que ve!  

L’Equip de Somni Psicologia 

La teoria de les intel·ligències múltiples

La teoria de les intel·ligències múltiples


inteligencias

Avui ens acomiadem del nostre blog per a donar entrada a les vacances d’estiu, i volíem fer-ho parlant de la intel·ligència.

La intel·ligència és un concepte de gran interès per a tothom. Per a molts i moltes és una espècie de poder que es desitja adquirir, manipular i comprendre. Pot arribar a convertir-se en objecte d’enveja d’algunes persones i d’orgull per a moltes altres. Pot afectar a la nostra autoestima, al nostre autoconcepte, i fins i tot, a la forma en què ens relacionem amb els altres.

Tot i així, la interpretació que actualment fa la nostra societat d’aquest concepte, dista molt de tot allò que pot arribar a incloure. I ho redueix als coneixements adquirits, la capacitat lògica i la capacitat verbal, que és el que mesuren la majoria de test.

Però, tal com exposa el psicòleg Howard Gardner, “La intel·ligència, el que considerem accions intel·ligents, es modifica al llarg de la història. La intel·ligència no és una substància al cap com és l’oli en un tanc. És una col·lecció de potencialitats que es completen”.

D’aquí neix la Teoria de les Intel·ligències Múltiples, que proposa aquest autor. Es tracta d’una contraproposta a la concepció del paradigma d’una intel·ligència única, definint 8 tipus d’intel·ligència, que se centren en les diferents potencialitats o talents de cada individu.

Aquests són els tipus d’intel·ligència que proposen:

  • Intel·ligència lingüística: És l’habilitat de dominar el llenguatge i la comunicació, tant a nivell oral com a nivell escrit.
  • Intel·ligència lògica-matemàtica: És l’habilitat que s’ha considerat durant molts anys la intel·ligència en brut. Es tracta de l’habilitat per a raonar de manera lògica i la capacitat de resoldre problemes matemàtics.
  • Intel·ligència espacial: És l’habilitat per a observar el món i els objectes des de diferents perspectives, permetent-nos manipular les imatges mentals i crear-les per a solucionar problemes.
  • Intel·ligència musical: És l’habilitat per a elaborar, compondre o interpretar peces musicals.
  • Intel·ligència corporal i cinestèsia: És l’habilitat per a moure el propi cos i coordinar els moviments, la qual cosa pot incloure l’ús d’eines, l’esport, l’expressió emocional a través del cos…
  • Intel·ligència intrapersonal: És l’habilitat de conèixer i gestionar les nostres pròpies emocions i pensaments. Controlant el nostre focus atencional, permetent-nos reflexionar sobre aquests elements i donant lloc a la introspecció.
  • Intel·ligència interpersonal: És l’habilitat per a relacionar-se amb els altres. Ens permet detectar i comprendre les circumstàncies i problemes de les persones del nostre voltant.
  • Intel·ligència naturalista: És l’habilitat que ens permet detectar, diferenciar i categoritzar els aspectes vinculats a l’entorn, com per exemple les espècies animals i vegetals o fenòmens relacionats amb el clima, la geografia o els fenòmens de la naturalesa.

Segons aquesta teoria de Gardner, totes les persones presentem totes i cadascuna d’aquestes vuit classes d’intel·ligència, però cada individu destaca més en algunes d’elles i pot presentar major dificultat per a unes altres.

Cal tenir en compte que, malgrat que l’educació a les aules s’ha centrat més a oferir continguts i estratègies acadèmiques per a fomentar principalment els dos primers tipus d’intel·ligència (lingüística i lògica-matemàtica), segons Gardner, cap d’aquestes intel·ligències té major importància que les altres.

És per aquesta raó que us convidem a aprofitar les vacances d’estiu per a fomentar el desenvolupament de les habilitats que no podem practicar tant en la rutina del nostre dia a dia. I no només per a nens i nenes! Com a persones adultes continuem podent fomentar aquestes habilitats i no hem de perdre l’oportunitat de fer-ho.

Esperem que aquesta entrada us hagi resultat interessant i útil. Us esperem amb molt més contingut a partir de la primera setmana de setembre.

Us desitgem unes bones vacances!

L’Equip de Somni Psicologia 

Hola, ¿ te puedo ayudar?