EL NOSTRE BLOG, Infantil, Parentalidad

S’acosta l’estiu, i amb ell les vacances i els viatges en família. Per als nens i nenes els viatges són una experiència meravellosa, ja que els permet viure noves experiències; trobar-se amb situacions fora de la seva zona de confort i de la seva rutina, provar coses noves…
A més, fer-ho en família, ens permet passar temps tots junts fora de l’estrès i del dia a dia. Aprendre i descobrir coses junts, fer coses noves i divertides, explorar llocs nous, etc., ens permet reforçar les relacions i vincles pares/mares i fills/es.
Malgrat la infinitat de coses bones que ens poden aportar els viatges en família, molts pares i mares viuen aquests dies amb ansietat a causa de les reaccions que els seus fills/es puguin tenir a aquesta falta d’estructura: lloc nou, menjars i aliments diferents, horaris potes enlaire…
A vegades entretenir-los amb jocs o trucs pot funcionar, però d’altres poden no ser suficient. Per a aquests casos, el mindfulness pot ser un gran aliat dels i les més petits/es (i no tant petits/es!), per a combatre aquests moments d’ansietat durant els viatges.
No és la primera vegada que parlem en el nostre blog sobre els beneficis del mindfulness, especialment els que aquest pot tenir en els nens/es i fins i tot, en l’ambient familiar. Però avui volem enfocar-lo als beneficis que ens pot aportar en aquests viatges o escapades durant les vacances i de quina manera podem aplicar-ho.
El mindfulness consisteix a mantenir-se connectat en el present, a centrar-se en el que està succeint en el nostre entorn en aquest precís instant. Tot i que que pot sonar bastant bàsic, tant a adults/es com nens/es ens costa molt evitar pensaments intrusius i que la nostra ment es distregui.
Els nens i nenes que són capaços/es de mantenir l’atenció, tendeixen a mostrar-se més segurs/es de si mateixos/es, dormir millor, estan més connectats i connectades amb el seu entorn, mostren més capacitat per a gestionar els canvis, i moltes altres habilitats que els poden beneficiar en aquests moments de canvi d’estructura.
Per a nosaltres, el major benefici del mindfulness és que ens permet exercitar aquesta connexió amb el present, mitjançant tècniques i exercicis senzills i fàcils d’incloure en el nostre dia a dia o, en aquest cas, en els nostres viatges en família.
- Fent que el nen/a es centri en la seva respiració a l’hora de dormir, per a facilitar la conciliació del somni i estar més descansat/a.
- Aprendre a fer una pausa quan estan saturats/des, sense connectar amb pantalles o altres elements, sinó centrant-se en l’entorn: què poden veure, què poden sentir, com se senten…
- Aprendre a identificar moments d’ansietat i aprendre a concentrar la seva ment en la respiració: concentrant-se a inhalar i exhalar.
- Incloure’ls en la planificació del viatge. Això ens permetrà que sentin que la seva opinió és valorada, fomentant així la seva autoestima, i anticipar i resoldre dubtes o pors que puguin tenir respecte a aquest.
- Focalitzar la seva atenció en els aliments durant els menjars, especialment en aquells nous: jugar a observar-los, sentir les textures, notar la olor…
- Escoltar el seu entorn plenament conscient, comptant per exemple quants sons són capaços/ces d’identificar.
- En els viatges solem caminar molt, i això pot fer-se pesat. En aquests casos, poden concentrar-se en la sensació dels peus tocant el terra, comptar els passos, focalitzar-se en quines altres parts del cos es mouen, com és la nostra respiració, o el terra pel qual caminem.
Recordeu que, malgrat que les tècniques mindfulness poden ser simples, hem d’aplicar-les i repetir-les moltes vegades, perquè acabi sent una pràctica per als nostres fills i filles que no requereixi de la nostra guia.
Esperem que us hagin agradat aquests consells i que us serveixin per als vostres viatges durant l’estiu!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Infantil, Parentalidad

De ben petits i petites, naixem amb una capacitat innata per estar connectats en el present, de gaudir del moment, del ara, d’allò que estem vivint i sentint en aquell precís instant.
A mida que creixem i caminem cap a l’adultesa, anem posant en marxa el pilot automàtic. Deixem d’estar en el ara per viure en un futur continu, sempre pensant en el que hem de fer després, o demà, o la setmana que ve: anticipant, programant, etc.
Aquesta capacitat innata que teníem en la infància, amb l’estrès i el ritme frenètic del dia a dia, poc a poc va desapareixent. Tot i això, en els últims anys ha ressorgit en els joves i adults la idea de parar, d’aturar-se, abaixar el ritme i gaudir més del dia a dia, intentar tornar a adquirir aquesta capacitat innata i entrenar-la.
Però, i si enlloc de tornar a aprendre d’adults allò que ens era innat, treballem i entrenem aquesta capacitat des de que som infants per no perdre-la mai?
Els nens i nenes són curiosos per naturalesa i tenen una gran capacitat per aprendre, i una facilitat per estar connectats/des i atents/es. No obstant, en la societat actual la majoria de nens i nenes estan cansats/des, inquiets/es, fatigats/des… tenen una alta demanda d’energia al llarg del dia. Aquesta demanda no prové només de l’entorn escolar, sinó també de la resta d’entorns. Generalment quan surten de l’escola, tenen varies extraescolars diferents i quan arriben a casa, una pila de deures per l’endemà.
Aquesta despesa energètica diària dificulta aquesta capacitat d’atenció plena i de connexió amb el present, pel que cal treballar-la amb ells i elles, i generar espais on poder fer-ho.
Ajudant-los a aprendre a parar, a dur a terme aquest STOP, aconseguim que estiguin presents de manera conscient, que aprenguin a apagar el pilot automàtic, a posar l’atenció en el que estant sentint, en el que estan pensant, en quines sensacions corporals tenen, a identificar-les, entendre-les i gestionar-les.
I com podem treballar tot això amb els i les petites de la casa?
Últimament sona per tot arreu el concepte del mindfulness, que es basa en la idea de parar atenció de manera conscient en el que vivim en el moment present, amb interès, curiositat i acceptació. Com hem dit abans, aquesta atenció plena ens permet aprendre a relacionar-nos de manera directa en allò que està passant, en el present, en el aquí i ara.
Són moltes les tècniques que utilitza el mindfulness: des de tècniques de relaxació, exercicis de respiració, consciència corporal, meditació, identificació conscient de les emocions… tot i així, no cal que les eines que utilitzem amb els nens i nenes, ni els propis adults, siguin molt complicades perquè siguin eficaces; poden ser petits jocs o dinàmiques que anem introduint durant el dia a dia.
I es que la importància i l’eficàcia d’aquestes tècniques no es basa en la seva complexitat, sinó en la pràctica de manera regular d’aquestes, que no siguin una cosa que es practica de manera aïllada, per tal de que els nens i nenes siguin capaços d’integrar-les.
Hem parlat de la capacitat innata dels nens i nenes per l’atenció plena, i de com el fet d’entrenar-la des de petits els ajudarà a no perdre aquesta capacitat durant el camí però: quins altres beneficis pot tenir per ells aprendre a parar?
- Millorar l’atenció i la concentració.
- Desenvolupar una comunicació més eficaç amb els i les altres. Si estan connectats/des amb el present i practiquen una escolta activa, entendran millor a l’altre i els hi serà més fàcil empatitzar.
- Millorar les relacions socials i la resolució de conflictes.
- Practicar l’amabilitat, no només cap a la resta, que molts cops és al que donem prioritat en la infància, sinó cap a ells i elles mateixes.
- Identificar, entendre i gestionar les emocions: a nivell intern però també a nivell corporal. Si paren i connecten amb el cos, seran capaços/ces de connectar emoció i sensació corporal i entendre’s millor. Integrar tots aquests elements, facilitarà al nen/a la gestió de les seves emocions.
- Aprendre a identificar quan és necessari aturar-se i tenir les eines per autoregular-se.
- Facilitar i millorar l’autocontrol.
- Augmentar i millorar la seva autoestima.
Tot i que l’objectiu final sigui que el nen/a sigui capaç de parar i utilitzar les eines necessàries de manera autònoma, també podem compartir aquesta pràctica de l’atenció plena en un moment familiar.
Són molts els i les adultes que no es permeten fer aquest STOP al llarg del dia, i tenir-ho com una activitat familiar ens permet crear un moment d’aprenentatge i relaxació en família, fent que el nen o nena ho visqui com un joc i un moment compartit amb els pares i/o mares.
Crear aquests espais en família, ens permetrà també un ambient facilitador per parlar amb els nens i nenes sobre les seves emocions, sobre com s’han sentit durant el dia, fins i tot també per parlar sobre les nostres emocions i experiències, i poc a poc ajudar a identificar i gestionar tot allò que va experimentant i sentint.
Esperem que us hagi semblat interessant l’article, fins la setmana vinent.
L’Equip de Somni Psicologia