EL NOSTRE BLOG, NUESTRO BLOG
La neurodiversitat és un nou paradigma que comprèn l’espècie humana com un grup amb diferències a nivell de desenvolupament neurològic. És a dir, cada cervell pot desenvolupar-se, no només a un ritme diferent, sinó també d’una manera diferent.
Es tracta d’evitar caure en el reduccionisme de comprendre que una persona que pensa o sent d’una forma diferent a com ho fa la majoria, té quelcom “dolent”. I, per tant, trenca amb conceptes com a “persones normals” i “persones amb trastorns”.
Dins d’aquest paradigma diferenciem 2 tipus de persones:
- Neurotípiques: Són aquelles que presenten el neurodesenvolupament més esperable o estadísticament més comú.
- Neurodivergents: Són aquelles que presenten un neurodesenvolupament que s’allunya de l’esperable. I aquí s’inclourien totes les persones que tenen diagnòstics com a Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA), Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH), dislèxia, síndrome de Down… entre moltíssimes altres que no sempre tindran un diagnòstic específic.
Tot i així, sabem que cada cervell es desenvolupa gràcies a la conjunció entre la genètica i les experiències viscudes al llarg del nostre desenvolupament. I ningú coincideix exactament en tots dos aspectes, per tant, el nostre cervell és únic i sempre ho serà.
Aquesta és la raó per la qual pensem i sentim de manera diferent a la persona que tenim davant. Però, llavors, on està el límit entre l’esperable i el no esperable? Pots assegurar que el teu cervell és 100% típic?
La resposta és difícil, oi?
La comunitat científica no s’arrisca. Se centra únicament en percentatges estadístics, estudiant fenòmens cognitius, emocionals i conductuals, comparant aquests trets entre grans mostres de població. Si formes part de la majoria, ets considerada una persona neurotípica.
El problema d’aquesta classificació recau en el mateix lloc en què el fan la majoria de classificacions en salut mental. La societat concebrà a la persona neurodivergent igual que a la neurotípica o tornarem a percebre que estan malament?
Malgrat que la comunitat social i científica lluiten per a la inclusió de les persones neurodivergents, aquestes segueixen en un alt risc d’exclusió, sobretot en l’àmbit laboral i social. Som la gent del carrer, els i les que hem de parar-nos a pensar en tots els avantatges que pot suposar un cervell que funciona de manera diferent al nostre.
Esperem que us hagi resultat interessant l’article. Fins a la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Relaciones Sociales
Normalment, quan parlem del Trastorn del Espectre de l’Autisme, tendim a pensar en una persona que ho expressa en el perfil normalment masculí.
Persones amb poc contacte visual, que viuen les interaccions socials com un gran repte ja que no saben què fer o dir; i que tenen tendència a mostrar uns interessos molt intensos cap a temes poc comuns, com els trens, els pingüins o els dinosaures.
Com ja hem parlat altres vegades, les nenes i dones amb TEA (o altrament conegudes com persones neurodivergents), s’expressen de manera diferent. Sovint, passen desapercebudes pel simple fet de no acomplir criteris habituals.
Quan coneixem a una dona neurodivergent, el contacte social queda preservat. Saben sovint com actuar en molts contextos i quina és la resposta socialment acceptada. Però, normalment saben per què?
Parlant en generalitats, moltes nenes, adolescents i dones amb TEA empren dos tècniques: la imitació i el camuflatge.
Per un cantó, observen com actuen les altres persones, i absorbeixen el discurs, la gestualitat, el to de veu, i de vegades fins i tot el caràcter d’algú socialment acceptat. Aquest mecanisme acostuma a ser exitós per a no cridar l’atenció i per a integrar-se en el grup, però pot suposar una conseqüència a nivell emocional de sentir buidor, i pot desencadenar un estat d’ànim depressiu.
Per altra banda, hi ha vegades que algunes nenes o dones neurodivergents expressen dur una màscara: camuflen els seus reptes i complexitats per tal de ser acceptades. De nou, és tot un èxit per l’objectiu que es marquen, però això acaba creant un efecte “Dr. Jekyll” i “Mr Hide”: en entorns socials (carrer, escola, feina) actuen d’una manera, i a entorns segurs (casa), d’una altra. Quan emprem el camuflatge a llarg termini, ens pot resultar una font d’ansietat i d’estrès molt alta, la qual acaba duent-nos a l’esgotament emocional.
És totalment comprensible que facin servir aquests mecanismes, ja que la por a no ser acceptats i acceptades és una emoció que compartim tots els éssers humans. Però seria bo plantejar-nos fins a quin punt estan pagant-ho a nivell anímic.
Quan parlem amb dones adolescents o adultes amb TEA, podem trobar les conseqüències emocionals de les que parlàvem, juntament amb una alta autoexigència per a no defallir.
A més, en aquests casos, hi ha un últim efecte: la dificultat de conèixer la pròpia identitat.
Són persones que poden dur molts anys funcionant d’una manera apresa, i fins i tot forçada, per tal d’encaixar en una societat neurotípica que poc sap de les divergències. I, malgrat com a societat ens queda molt de recorregut per ser realment oberta i inclusiva, és important que puguin trobar un espai segur on poder-se desenvolupar i conèixer, sense judicis ni rebuig. Així, quan arriba el diagnòstic, sovint es plantegen fins a quin punt han realitzat algunes conductes per voluntat pròpia o “perquè és el que toca”. Per això, hi ha algunes dones adultes neurodivergents que acaben vivint el diagnòstic com un alliberament: per fi entenen que no hi ha res dolent en elles, sinó simplement que processen i viuen la vida d’una manera diferent a la neurotípica.
Per aquest motiu, sent d’aquí poc el dia mundial del autisme, volem reivindicar la importància de conèixer les característiques de cada persona, única i irrepetible, i que procurem justament seguir la següent directriu: quan viatgem a un lloc molt diferent, ens adaptem a les seves costums, però no deixem de ser nosaltres mateixes/os. I afegim: és que ets genial tal com ets!
Esperem que us hagi resultat interessant! Fins el proper dimecres!
L’Equip de Somni Psicologia
