Adolescencia, Afecció, Ansietat, Assertivitat, Auto-càstig, Autocura, Autoestima, Companyerisme, Comunicació, EL NOSTRE BLOG, Emocions, Empatía, Expectatives, Funcions executives, Gestió Emocional, Infantil, Intel·ligència, Lectoescriptura, Llenguatge, Maternitat, Organització, Parentalitat, Perfeccionisme, Prioritats, Reeducació, Reeducación, Reeducación, Responsabilitat afectiva
Quants pares i mares temen i pateixen l’arribada del moment de les notes? Aquest moment en què els nens i nenes arriben de l’escola amb un paper, que pretén reflectir el coneixement adquirit durant aquest trimestre. I és que a molts pares i mares els genera ansietat aquest moment, ja que els sembla determinant per als seus nens/es, i apareix la comuna por al fracàs: “I si ha suspès moltes?”, “I si no aconsegueix aprovar-les?”, “I si no li agrada estudiar?”, “Serà un fracassat/ada?”
I on va tota aquesta falta de confiança i por al fracàs? Òbviament als nens i nenes que, encara que creguem que no ens escolten o que no ens estan fent cas, són com una esponja que absorbeixen tot el que veuen i tot el que escolten.
I és que, com hem parlat en moltes ocasions, cada nen/a és un món, amb les seves habilitats i amb les seves dificultats, i a vegades un sistema acadèmic rígid i basat a aprendre conceptes i plasmar-los en un examen pot no ser beneficiós per a tots/es ells/es. Si només basem les habilitats dels nens i nenes i la seva vàlua en els assoliments acadèmics, no sols els pares i mares tindran i viuran aquesta por al fracàs dels seus fills/es, sinó que ells i elles també l’experimentaran.
Què pot generar això? Doncs segurament ens trobarem amb nens i nenes ansiosxs, nerviosxs, amb una baixa autoestima, i amb molta por de provar coses noves o a continuar intentant coses que no els surten, per la por a fracassar.
És important parlar i mostrar als nens i nenes el valor del fracàs, la importància d’intentar les coses, encara que no ens surtin, de provar coses noves, de continuar intentant-ho, i sobretot, és important que restem importància a aquestes notes i li donem un valor diferent, de celebrar i realçar aquelles àrees en les quals ha destacat, i les que no, no viure-les com un fracàs sinó com una manera de visualitzar en què coses tocarà esforçar-se una miqueta més.
I, a ser possible, generar un espai en el qual parlar que coses també ens costen a nosaltres com a adults i que continuem intentant, assegurant-nos que no tingui por de suspendre, a equivocar-se, a viure aquests errors com a part del procés d’aprendre, perquè en un futur no tinguin por de provar, intentar i equivocar-se.
Ens veiem la setmana que ve amb un nou article!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Infantil, Reeducación
Falta molt poquet per a que arribin les notes de l’escola i això suposa un episodi important per a moltes famílies.
I és que aquestes qualificacions poden suposar un abans i un després sobre com els pares i les mares conceben les habilitats dels seus infants. I, conseqüentment, en com els nens i nenes conceben les seves pròpies habilitats.
És un moment molt delicat. I no només en el cas de les males notes! Hem de dedicar especial atenció a la forma com reaccionem i com ens comuniquem amb els nostres infants en el moment en què obrim aquest temut sobre.
Cal tenir en compte que, les notes, no només poden inquietar-nos a nosaltres, les persones adultes. Els i les nenes posen gran part dels seus desitjos i expectatives entorn als seus propis resultats acadèmics i, a partir de les qualificacions que obtinguin, valoraran molts aspectes del seu dia a dia: les seves pròpies habilitats, els coneixements obtinguts, la seva autoestima, l’esforç invertit, la constància…
Per tant, la nostra reacció davant aquestes, podrà suposar que aquesta autovaloració es negativitzi o es positivitzi.
I què hem de fer?
- El moment de veure les notes ha de ser un moment de tranquil·litat. Hem de gestionar nosaltres les emocions que ens despertin les qualificacions per a no influenciar als nostres fills/es, amb les mateixes. Per a això, podem intentar mantenir una comunicació oberta amb els i les mestres per a estar anticipats/des del que ens trobarem quan obrim el sobre. Així, ho tindrem ja digerit en el moment clau.
- Abans d’obrir el document, podem preguntar als nostres fills/es què senten respecte les seves notes. Estan contents/es? Se senten orgullosos/es del seu treball? Aquestes simples preguntes ens ajudaran a afrontar la situació validant les seves emocions i ajudar a gestionar emocionalment el moment de veure-les.
- És important que el moment de revisar les notes sigui una activitat conjunta. Podem deixar que ens les expliquin o anar llegint en veu alta. Sobretot, hem d’evitar el moment de lectura en veu baixa amb el o la menor davant. Aquest silenci llarg, pot augmentar els nervis dels nostres nens i nenes, dificultant la seva gestió emocional.
- Pot ajudar separar les notes per assignatures i deixar que parlin sobre cadascuna d’elles. Explicar el que recordi del que han fet, què li ha agradat més, quina cosa li costa, alguna experiència que vulgui comentar… Això l’ajudarà a integrar el per què d’aquestes qualificacions.
- Davant les assignatures amb pitjors qualificacions, podem parlar de punts forts i febles. És important normalitzar que tots i totes els tenim, i reforçar l’esforç i la constància. Necessiten saber que estem orgullosos/es d’ells/es i que confiem que continuaran esforçant-se per adquirir els aprenentatges.
- És molt important reforçar totes les petites millores, no únicament els grans èxits. Pensem que per a un nen o nena que sempre suspèn les matemàtiques, una nota que diu que s’està esforçant i, malgrat no haver aprovat, ha fet una millora, és una evolució que hem de reforçar perquè continuï esforçant-se.
- I, finalment, però no menys important, hem de validar totes les emocions que apareguin. No sols les que mostrin mentre mirem les notes, sinó també totes les que els poden haver acompanyat al llarg del trimestre. Poden ser moltes!
I què passa si les notes són realment desastroses?
És veritat que hi ha ocasions en què és molt difícil aplicar tot allò que us comentàvem fins ara. Parlem de casos de nens, nenes o adolescents que realment obtenen resultats molt per sota de l’esperat.
Hem de tenir en compte que cap menor suspèn per plaer. Darrere d’això pot haver-hi múltiples causes i totes elles mereixen especial atenció: falta d’hàbits d’estudi, d’eines, de motivació, dificultats acadèmiques, emocionals…
En aquests casos, hem d’aplicar encara amb més delicadesa cadascun dels consells anteriorment esmentats, centrant-nos especialment a reforçar cada petita millora i motivar per a esforçar-se en un futur.
Aquí serà encara més important, malgrat que sigui molt més difícil, mantenir en tot moment una comunicació assertiva i afectiva, evitant crits o càstigs, i validant totes les emocions que apareguin entorn aquesta situació.
Posteriorment, podrem crear un nou pla d’estudi conjuntament, analitzant què ha passat i què podem fer per a millorar aquesta situació de cara a pròxims cursos o trimestres.
Esperem que aquest article us hagi resultat interessant i que la setmana que ve pugueu aplicar tots aquests tips amb les notes de l’escola. Si necessiteu ajuda, no dubteu a escriure’ns.
Fins a la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia.
