Com s’ho han fet els i les extravertits-des durant el confinament?

Com s’ho han fet els i les extravertits-des durant el confinament?


Extraversió

És per totes i tots sabut que les persones més extravertides tendeixen a voler socialitzar, fer plans i activitats amb gent, i que justament això les ajuda a tenir un ritme de vida més actiu. 

En molts estudis s’ha demostrat que el tret de l’extraversió és un factor protector per a certs trastorns psicològics com la depressió o l’ansietat. Però, què passa quan arriba una pandèmia i les persones extravertides deixen de socialitzar? 

Segons Gubler i altres (2020), el tret de l’extraversió pot perdre el seu element protector cap a la soledat i cap al benestar general quan les oportunitats de contacte social són limitades. Això implica, que durant el confinament, les persones extravertides ja no podien comptar amb la regulació emocional i psicològica de la socialització. De fet, Gupta i Parimal (2020) mostren en el seu estudi amb estudiants universitaris, que els que tenen puntuacions altes en extraversió, neuroticisme i obertura a l’experiència tenien més risc a mostrar un pitjor benestar psicològic durant el confinament. 

L’equip de Liua i altres (2021) va esbrinar que trets d’extraversió i de neuroticisme alts correlacionaven amb nivells d’estrès més alts durant la pandèmia que la resta, i nivells més elevats d’estrès en comparació amb la seva vida anterior al confinament. Aquests investigadors van veure però que l’estrès en aquestes persones no venia de la por a emmalaltir de COVID-19, de manera que s’hauria de buscar una explicació alternativa. Una de les que es proposava era, justament, el fet de no poder socialitzar. 

Així doncs, sembla força clar que les persones més extravertides han hagut de fer importants esforços per tal de poder aprendre a adaptar-se a aquest estil de vida que difereix tant de la seva vida anterior, per tal de mantenir una bona salut mental. 

Però no tot són males notícies! Altres estudis, demostren que, malgrat que en un principi els extravertits van viure una disminució substancial del seu contacte social, finalment, tant intravertits com extravertits, van trobar la manera d’adaptar-se i mantenir una bona sensació de connexió social (Folk i altres, 2020). 

Així doncs, pensem que és important que entenguem que cada persona té les seves necessitats i els seus mecanismes de regulació emocional, de manera que procurem potenciar la nostra empatia i acceptació de les emocions de la resta. No implica que aquestes persones puguin saltar-se les restriccions, és clar! Però sí que potser necessitaran més ajuda, suport i/o paciència en alguns moments. Tant debò aviat puguem gaudir del grau de socialització que vulguem sense perills! 

Esperem que us hagi resultat interessant, i que ens comenteu les vostres opinions, idees i suggerències! Si penseu que li pot interessar a algú, us animem a que el compartiu! Fins el proper dimecres! 

L’Equip de Somni Psicologia 

 Bibliografia 

  • Folk, D., Okabe-Miyamoto, K., Dunn, E., & Lyubomirsky, S. (2020). Did Social Connection Decline During the First Wave of COVID-19?: The Role of Extraversion. Collabra: Psychology, 6(1), 37. 
  • Gubler, D.A., Makowski, L.M., Troche, S.J., Schlegel, K.. (2020). Loneliness and Well‑Being During the Covid‑19 Pandemic: Associations with Personality and Emotion Regulation. Journal of Happiness Studies,. 
  • Gupta, K., Parimal, B.S. (2020). Relationship between personality dimensions and psychological well-being among university students during pandemic lockdown. Journal of Global Resources, 6, 10-19. 
  • Langvik, E., Karlsen, H.R., Saksvik-Lehouillier, I., Sørengaard, T.A. (2021). Police employees working from home during COVID-19 lockdown: Those with higher score on extraversion miss their colleagues more and are more likely to socialize with colleagues outside work. Personality and individual Differences, 179, 1-6. 
  • Liua, S., Lithopoulosa, A., Zhanga, C-Q., Garcia-Barrerad, M.A., Rhodesa, R.E. (2021). Personality and perceived stress during COVID-19 pandemic: Testing the mediating role of perceived threat and efficacy. Personality and Individual Differences, 168, 1-6. 
Em trobo malament, tindré COVID-19?

Em trobo malament, tindré COVID-19?

Processed with VSCO with a6 preset

Estem vivint temps difícils. Moltes persones estan contraient una malaltia que no acabem d’entendre, tenim moltes llibertats limitades i no veiem a gent que ens estimem des de fa molt de temps. Tot això es tradueix en una incertesa constant, que ens provoca un malestar psicològic generalitzat i persistent.

En un context així, és lògic que tinguem angoixa i por. Aquestes emocions no deixen d’expressar-nos internament el caos extern que estem experimentant. A això, es suma la falta d’opcions per a desfogar-nos i relaxar-nos, que tantes altres vegades hem emprat: ja sigui socialitzar amb les nostres persones properes, canviar d’aires explorant nous indrets o simplement passant la tarda a una cafeteria.

Què passa amb aquesta por? A vegades, una emoció tant intensa es tradueix amb simptomatologia física, procés anomenat somatització. És a dir, el nostre cervell, inundat d’hormones i neurotransmissors, pot voler donar significat a tot això amb símptomes físics que, tot i nosaltres notar-los com a reals, poden no tenir una base fisiològica. O el que és el mateix, notem que estem malaltes i malalts sense estar-ho.

A dia d’avui, totes i tots coneixem quins són els símptomes físics més habituals en el COVID-19, i en algun moment podem notar que tenim fatiga, mal de cap, picor al coll o fins i tot febre. I ens posem el termòmetre. I aleshores, quan el termòmetre ens diu que tot va bé, se’ns passen tots els mals. 

Vol dir que, de sobte, som hipocondríacs/ques? És clar que no! És una reacció lògica i normal a l’ansietat i la preocupació que podem sentir aquests dies.

I doncs… què faig si noto que tinc aquests símptomes? Des d’aquí, us recomanem:

  • Evita mirar les notícies i/o buscar símptomes per Google: sovint, al voler estar informades i informats, estem buscant informació de manera constant. En aquest cas, pot resultar perjudicial ja que augmentarà les emocions anteriorment esmentades, accentuant les molèsties físiques.
  • Fes una activitat que et relaxi i t’ajudi a desconnectar: és important que puguem baixar el nivell d’ansietat. Si quan ens sentim més relaxades/relaxats ens notem bé, clarament era un símptoma generat per la por.
  • Escolta’t: ningú et coneix millor que tu mateix/a. Fixa’t si els símptomes que notes són semblants a quelcom previ, i si són persistents en el temps fins i tot quan no penses en aquest tema. Avalua si et notes més tens/a últimament i si això pot estar provocant aquest malestar, o si pel contrari, les sensacions són noves i prevalents.
  • Analitza el context: racionalitzar pot ser també força útil en aquests casos. Pregunta’t: has pogut entrar en contacte amb alguna persona que estigui malalta? Has sigut un contacte estret? Si és poc probable, llavors segurament sigui un símptoma somatitzat.
  • Dona’t temps: l’ansietat i la preocupació estan tant presents que no podem esperar gestionar-les en qüestió de minuts. Dona’t un marge de temps per poder-te calmar i veure com evoluciones.
  • Demana ajuda al centre de salut: Finalment, si notem que la simptomatologia persisteix malgrat haver dut a terme alguna de les pautes anteriors, és important trucar al 061 i/o demanar ajuda a un centre de salut per tal de descartar l’existència de la malaltia. Seria irresponsable per part nostre no seguir el protocol d’actuació! A més, si finalment surt negatiu, molt probablement deixem de sentir el malestar físic.

Recordeu que, si després de fer les proves, seguim notant-nos neguitosos/es, podem demanar ajuda a professionals per tal d’obtenir les eines necessàries de gestió emocional.

Esperem que us hagi resultat molt útil, ens veiem la propera setmana!

L’equip de Somni Psicologia.

Hola, ¿ te puedo ayudar?