STOP: La importància d’aprendre a parar

STOP: La importància d’aprendre a parar

De ben petits i petites, naixem amb una capacitat innata per estar connectats en el present, de gaudir del moment, del ara, d’allò que estem vivint i sentint en aquell precís instant.  

A mida que creixem i caminem cap a l’adultesa, anem posant en marxa el pilot automàtic. Deixem d’estar en el ara per viure en un futur continu, sempre pensant en el que hem de fer després, o demà, o la setmana que ve: anticipant, programant, etc.  

Aquesta capacitat innata que teníem en la infància, amb l’estrès i el ritme frenètic del dia a dia, poc a poc va desapareixent. Tot i això, en els últims anys ha ressorgit en els joves i adults la idea de parar, d’aturar-se, abaixar el ritme i gaudir més del dia a dia, intentar tornar a adquirir aquesta capacitat innata i entrenar-la.  

Però, i si enlloc de tornar a aprendre d’adults allò que ens era innat, treballem i entrenem aquesta capacitat des de que som infants per no perdre-la mai?  

Els nens i nenes són curiosos per naturalesa i tenen una gran capacitat per aprendre, i una facilitat per estar connectats/des i atents/es. No obstant, en la societat actual la majoria de nens i nenes estan cansats/des, inquiets/es, fatigats/des… tenen una alta demanda d’energia al llarg del dia. Aquesta demanda no prové només de l’entorn escolar, sinó també de la resta d’entorns. Generalment quan surten de l’escola, tenen varies extraescolars diferents i quan arriben a casa, una pila de deures per l’endemà.  

Aquesta despesa energètica diària dificulta aquesta capacitat d’atenció plena i de connexió amb el present, pel que cal treballar-la amb ells i elles, i generar espais on poder fer-ho.  

Ajudant-los a aprendre a parar, a dur a terme aquest STOP, aconseguim que estiguin presents de manera conscient, que aprenguin a apagar el pilot automàtic, a posar l’atenció en el que estant sentint, en el que estan pensant, en quines sensacions corporals tenen, a identificar-les, entendre-les i gestionar-les.  

I com podem treballar tot això amb els i les petites de la casa? 

Últimament sona per tot arreu el concepte del mindfulness, que es basa en la idea de parar atenció de manera conscient en el que vivim en el moment present, amb interès, curiositat i acceptació. Com hem dit abans, aquesta atenció plena ens permet aprendre a relacionar-nos de manera directa en allò que està passant, en el present, en el aquí i ara.  

Són moltes les tècniques que utilitza el mindfulness: des de tècniques de relaxació, exercicis de respiració, consciència corporal, meditació, identificació conscient de les emocions… tot i així, no cal que les eines que utilitzem amb els nens i nenes, ni els propis adults, siguin molt complicades perquè siguin eficaces; poden ser petits jocs o dinàmiques que anem introduint durant el dia a dia.  

I es que la importància i l’eficàcia d’aquestes tècniques no es basa en la seva complexitat, sinó en la pràctica de manera regular d’aquestes, que no siguin una cosa que es practica de manera aïllada, per tal de que els nens i nenes siguin capaços d’integrar-les.  

Hem parlat de la capacitat innata dels nens i nenes per l’atenció plena, i de com el fet d’entrenar-la des de petits els ajudarà a no perdre aquesta capacitat durant el camí però: quins altres beneficis pot tenir per ells aprendre a parar?  

  • Millorar l’atenció i la concentració.  
  • Desenvolupar una comunicació més eficaç amb els i les altres. Si estan connectats/des amb el present i practiquen una escolta activa, entendran millor a l’altre i els hi serà més fàcil empatitzar.  
  • Millorar les relacions socials i la resolució de conflictes.  
  • Practicar l’amabilitat, no només cap a la resta, que molts cops és al que donem prioritat en la infància, sinó cap a ells i elles mateixes.  
  • Identificar, entendre i gestionar les emocions: a nivell intern però també a nivell corporal. Si paren i connecten amb el cos, seran capaços/ces de connectar emoció i sensació corporal i entendre’s millor. Integrar tots aquests elements, facilitarà al nen/a la gestió de les seves emocions.  
  • Aprendre a identificar quan és necessari aturar-se i tenir les eines per autoregular-se. 
  • Facilitar i millorar l’autocontrol. 
  • Augmentar i millorar la seva autoestima.  

Tot i que l’objectiu final sigui que el nen/a sigui capaç de parar i utilitzar les eines necessàries de manera autònoma, també podem compartir aquesta pràctica de l’atenció plena en un moment familiar.

Són molts els i les adultes que no es permeten fer aquest STOP al llarg del dia, i tenir-ho com una activitat familiar ens permet crear un moment d’aprenentatge i relaxació en família, fent que el nen o nena ho visqui com un joc i un moment compartit amb els pares i/o mares.  

Crear aquests espais en família, ens permetrà també un ambient facilitador per parlar amb els nens i nenes sobre les seves emocions, sobre com s’han sentit durant el dia, fins i tot també per parlar sobre les nostres emocions i experiències, i poc a poc ajudar a identificar i gestionar tot allò que va experimentant i sentint.  

Esperem que us hagi semblat interessant l’article, fins la setmana vinent.  

L’Equip de Somni Psicologia  

Hola, ¿ te puedo ayudar?