Què faig si em deixen?
No ens enganyem: a totes i tots ens fa mal quan l’altra persona decideix acabar una relació. Ens han deixat, i entrem en un estat d’ànim complex en que hi ha moltíssima tristesa i dolor. Així doncs, sabies que després d’una ruptura, pots fer un creixement personal immens? Si et preguntes com, segueix llegint.
Quan ens deixen, patim. Però aquest patiment pot ser productiu o no. S’entén per patiment productiu aquells moments en que, pel fet d’estar patint d’aquesta manera, deixes de fer-ho perquè aprens del que pateixes. És a dir, escoltes i extreus un aprenentatge d’aquest patiment.
De què depèn que aprengui o no d’aquesta experiència? Hi ha varis factors:
- Acceptació superadora del patiment o negació del mateix: si dono espai a l’emoció, la visc i entenc que he de passar per aquest procés (per exemple, plorant quan ho necessito; o reconeixent-me que és un pal gegant que m’hagin deixat), l’accepto i puc avançar. Del contrari, es cronifica.
- Fer autocrítica o culpabilitzar a l’altre/a: no és el mateix plantejar-me què he fet jo, per què m’han deixat i de quina manera ho puc rectificar, que culpar a l’altra persona. Potser el creixement que realitzi en aquest moment no serveixi per tornar a tenir la relació que he perdut, però sí que és un aprenentatge per mi. I si no té res a veure amb mi (és a dir, no he fet res mal fet), ho assumeixo i segueixo endavant.
- Recuperar aficions o recluir-me en mi mateix/a: és normal que, amb l’emoció, ens encallem una mica amb pensaments com “me’n recordaré tota la vida d’aquesta persona”, però és cert que no ens fa bé. Així, si recupero aficions, socialitzo, tinc una motivació d’aquest estil, probablement millori el meu to vital.
- Iniciar nous projectes o obsessionar-me amb el passat: òbviament, no ens resulta útil pensar que “no trobaré a una altra persona igual”. De nou, sabem que ens apareixen aquests pensaments i és comprensible, però és més interessant buscar nous projectes motivadors (que no vol dir iniciar noves relacions, compte!) per tal de seguir creixent.
- Evitar conductes destructives o refugiar-se en hàbits tòxics: si quan et deixen, el primer que fas és prendre una copa, probablement et quedis encallat/da en aquest malestar perquè l’estàs defugint. El cliché de “sexe, drogues i rock’n’roll” sona molt xulo, però no et fa bé. En canvi, recórrer a amistats sanes o a teràpia pot ajudar-te a assimilar tot el que t’està passant.
- Buscar recolzaments i ajudar-te a tu mateix/a o exigir-los i no ajudar-te: el concepte en sí és fàcil: ajuda’t i t’ajudaran. Si les persones del teu voltant t’ajuden, però veuen que tu no t’estàs cuidant ni t’estàs ajudant, deixaran de fer-ho. En canvi, quan busques aquests espais d’autocura, aniràs millorant i també potenciaràs el recolzament extern.
Sabem que aquests moments són molt difícils. Pren-t’ho amb calma, cuida’t i dona’t espai. Et recomanem que ho facis des d’aquest punt de vista d’autocura i autoacceptació. I si necessites més ajuda, saps on trobar-nos!
Fins dimecres vinent!
El Equip de Somni Psicologia