Com podem afrontar les notes de l’escola?

Com podem afrontar les notes de l’escola?

Falta molt poquet per a que arribin les notes de l’escola i això suposa un episodi important per a moltes famílies.  

I és que aquestes qualificacions poden suposar un abans i un després sobre com els pares i les mares conceben les habilitats dels seus infants. I, conseqüentment, en com els nens i nenes conceben les seves pròpies habilitats.  

És un moment molt delicat. I no només en el cas de les males notes! Hem de dedicar especial atenció a la forma com reaccionem i com ens comuniquem amb els nostres infants en el moment en què obrim aquest temut sobre.  

Cal tenir en compte que, les notes, no només poden inquietar-nos a nosaltres, les persones adultes. Els i les nenes posen gran part dels seus desitjos i expectatives entorn als seus propis resultats acadèmics i, a partir de les qualificacions que obtinguin, valoraran molts aspectes del seu dia a dia: les seves pròpies habilitats, els coneixements obtinguts, la seva autoestima, l’esforç invertit, la constància…  

Per tant, la nostra reacció davant aquestes, podrà suposar que aquesta autovaloració es negativitzi o es positivitzi.  

 I què hem de fer?  

  • El moment de veure les notes ha de ser un moment de tranquil·litat. Hem de gestionar nosaltres les emocions que ens despertin les qualificacions per a no influenciar als nostres fills/es, amb les mateixes. Per a això, podem intentar mantenir una comunicació oberta amb els i les mestres per a estar anticipats/des del que ens trobarem quan obrim el sobre. Així, ho tindrem ja digerit en el moment clau.  
  • Abans d’obrir el document, podem preguntar als nostres fills/es què senten respecte les seves notes. Estan contents/es? Se senten orgullosos/es del seu treball? Aquestes simples preguntes ens ajudaran a afrontar la situació validant les seves emocions i ajudar a gestionar emocionalment el moment de veure-les.  
  • És important que el moment de revisar les notes sigui una activitat conjunta. Podem deixar que ens les expliquin o anar llegint en veu alta. Sobretot, hem d’evitar el moment de lectura en veu baixa amb el o la menor davant. Aquest silenci llarg, pot augmentar els nervis dels nostres nens i nenes, dificultant la seva gestió emocional.  
  • Pot ajudar separar les notes per assignatures i deixar que parlin sobre cadascuna d’elles. Explicar el que recordi del que han fet, què li ha agradat més, quina cosa li costa, alguna experiència que vulgui comentar… Això l’ajudarà a integrar el per què d’aquestes qualificacions.  
  • Davant les assignatures amb pitjors qualificacions, podem parlar de punts forts i febles. És important normalitzar que tots i totes els tenim, i reforçar l’esforç i la constància. Necessiten saber que estem orgullosos/es d’ells/es i que confiem que continuaran esforçant-se per adquirir els aprenentatges.  
  • És molt important reforçar totes les petites millores, no únicament els grans èxits. Pensem que per a un nen o nena que sempre suspèn les matemàtiques, una nota que diu que s’està esforçant i, malgrat no haver aprovat, ha fet una millora, és una evolució que hem de reforçar perquè continuï esforçant-se.  
  • I, finalment, però no menys important, hem de validar totes les emocions que apareguin. No sols les que mostrin mentre mirem les notes, sinó també totes les que els poden haver acompanyat al llarg del trimestre. Poden ser moltes!   

I què passa si les notes són realment desastroses?  

És veritat que hi ha ocasions en què és molt difícil aplicar tot allò que us comentàvem fins ara. Parlem de casos de nens, nenes o adolescents que realment obtenen resultats molt per sota de l’esperat.  

Hem de tenir en compte que cap menor suspèn per plaer. Darrere d’això pot haver-hi múltiples causes i totes elles mereixen especial atenció: falta d’hàbits d’estudi, d’eines, de motivació, dificultats acadèmiques, emocionals…  

En aquests casos, hem d’aplicar encara amb més delicadesa cadascun dels consells anteriorment esmentats, centrant-nos especialment a reforçar cada petita millora i motivar per a esforçar-se en un futur.  

Aquí serà encara més important, malgrat que sigui molt més difícil, mantenir en tot moment una comunicació assertiva i afectiva, evitant crits o càstigs, i validant totes les emocions que apareguin entorn aquesta situació.  

Posteriorment, podrem crear un nou pla d’estudi conjuntament, analitzant què ha passat i què podem fer per a millorar aquesta situació de cara a pròxims cursos o trimestres.  

   

Esperem que aquest article us hagi resultat interessant i que la setmana que ve pugueu aplicar tots aquests tips amb les notes de l’escola. Si necessiteu ajuda, no dubteu a escriure’ns.  

Fins a la setmana que ve!  

L’Equip de Somni Psicologia. 

Pors infantils, què podem fer?​

Pors infantils, què podem fer?​

Heu escoltat alguna vegada la frase “no has de tenir por”?

Sí, és tan comú dir-la i escoltar-la que no és estrany conèixer a gent que ha convertit aquesta frase en un mantra que es repeteixen a sí mateixos/as una i altra vegada quan una situació els genera dita emoció.

La por és una emoció bàsica i com a tal, té un funció adaptativa per als éssers humans. Això vol dir que ens ajuda a sobreviure com espècie i que, per tant, sí que hem de sentir por si volem sobreviure.

La funció adaptativa de la por és protegir-nos de tot allò que pugui ser perillós per a nosaltres, proporcionant respostes de fugida o atac davant de l’estímul que ens desperta a aquesta emoció.

No és d’estranyar, doncs, que les pors variïn segons l’edat, en funció de la consciència de risc que tingui la persona davant diferents estímuls.

Aquest fet explica que les pors infantils ens semblin irracionals i, fins i tot, absurdes en moltes ocasions. Per exemple, en veure a un nen o nena que plora quan la seva mare s’allunya tot i que el seu pare estigui present, però no plora quan la família pateix un atracament.

Si, en el moment en que un nen o nena plora perquè la seva mare s’allunya, nosaltres pensem que és una situació absurda i diem “no has de tenir por. La mama no marxa per sempre”, li estem anul·lant la seva emoció tot i que aquesta estigui sent adaptativa.

Això no suposarà una conseqüència important si passa en una única ocasió, però si es converteix en quelcom recorrent, aquest nen o nena, començarà a patir dificultats per identificar, acceptar i gestionar la por.

I llavors, com podem reaccionar quan els nostres petits estan espantats?

  • Podem crear un espai de conversa en que podem escoltar i anar a l’arrel d’allò que els hi fa por als nostres peques. En aquestes converses, hauríem d’intentar normalitzar parlar de les pors, i no només els dels nostres peques, també de les nostres, així veuran que sentir por és el més habitual.
  • Sempre hem de validar i acompanyar l’emoció tot i que nosaltres no compartim la seva por. Recordeu quan validem una emoció dient “entenem que tinguis por de que vingui un monstre” no estem parlant de si existeixen o no els monstres, estem dient que entenem que existeixi aquesta por, i els nostres peques necessiten que entenem la seva emoció.
  • Els jocs d’imaginació són la millor eina per a que els peques superin les seves pors, per exemple, creant un súper heroi imaginar que el protegeixi o deixant una trampa per als monstres sota la finestra.
  • Podem cercar un objecte, joguina o, perquè no? la nostra mascota, a mode de protecció, de forma que pugui agafar-lo o anar-lo a visitar per a sentir-se segur.
  • En cas de que es tracti d’una por molt intensa, podem crear una cova o cabana a la seva habitació que li faci sentir segur o segura, fora de l’abast d’allò que li fa por.

Si malgrat aquestes idees, observeu que els vostres peques es bloquegen molt davant d’alguna situació que els genera por, que es tracta de situacions molt irracionals o que aquestes pors comencen a suposar conseqüències importants pel seu dia a dia, no dubteu en demanar ajuda a un professional.

Esperem que us hagin sigut útils aquestes estratègies, i si voleu saber més, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres.

Equip de Somni Psicologia. 

Hola, ¿ te puedo ayudar?