EL NOSTRE BLOG, Infantil, Parentalidad
Coneixes algun nen o alguna nena que presenta les mateixes pors que algun dels seus progenitors?
Sovint, ens arriben casos de menors amb pors molt intenses i molt limitants. Moltes d’elles, són les pors típiques del període de desenvolupament en el qual es troben i, treballant-les en les sessions i a casa, observem una evolució positiva relativament ràpida.
No obstant això, a vegades, apareixen nens i nenes amb pors menys comunes per a la seva edat i, quan explorem, ens comenten que altres membres de la família també presenten aquesta mateixa por.
Creieu que una por o una fòbia es pot heretar?
Molts estudis han explorat sobre aquest tema i continuen fent-ho, però, de moment, sembla que no hi ha cap que hagi pogut demostrar que les fòbies s’heretin.
Tot i així, sí que hi ha molts factors de criança que han demostrat que poden influir en el desenvolupament de les pors, i fins i tot, podrien explicar aquest factor de transmissió generacional de pors i fòbies.
Avui parlarem principalment de dos factors: La imitació com a mecanisme d’aprenentatge i el reforç de l’evitació.
En primer lloc, la imitació representa un dels principals mitjans d’aprenentatge per als nostres nens i nenes. És una eina molt potent i molt beneficiosa, però, davant situacions en què els progenitors presenten una por irracional, els menors poden imitar les conductes d’evitació que aquests fan i generalitzar-ho com a conductes pròpies.
En segon lloc, si nosaltres considerem que l’estímul temut és realment perillós, reforçarem als nostres nens quan l’evitin. Això ocorre de manera natural per a afavorir la protecció dels infants davant situacions perilloses. Els ensenyem a evitar-les per afavorir la seva supervivència.
Però, què passa si la situació realment no és tan perillosa?
En aquest cas, estarem creant una nova por en el nostre nen o la nostra nena que podria ser irracional.
Llavors, què podem fer per a evitar que les nostres pors afectin als infants?
- Conèixer i intentar gestionar les nostres pròpies pors. Són adaptatives? És molt important identificar quines coses ens espanten i, decidir, prèviament, si volem ensenyar-li o no al nostre nen o nena.
- Fer d’exemple en l’afrontament de les pors, mostrant la prudència, però també l’afrontament de situacions menys perilloses.
- Educar la prudència i la detecció de les pors. Així, podran determinar quines són les seves pròpies pors independentment de les vostres.
- Validar la por sense reforçar l’evitació. Podem buscar alternatives adaptatives sense haver d’evitar completament la situació temuda, respectant tot que els hi faci por.
- Demostrar confiança respecte la seva manera d’afrontar les pors fins i tot quan ens fa por veure-ho!
Esperem que us hagi resultat interessant l’article. Si necessiteu ajuda per a gestionar una situació similar, no dubteu a contactar-nos. Fins a la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Infantil, NUESTRO BLOG
Heu escoltat alguna vegada la frase “no has de tenir por”?
Sí, és tan comú dir-la i escoltar-la que no és estrany conèixer a gent que ha convertit aquesta frase en un mantra que es repeteixen a sí mateixos/as una i altra vegada quan una situació els genera dita emoció.
La por és una emoció bàsica i com a tal, té un funció adaptativa per als éssers humans. Això vol dir que ens ajuda a sobreviure com espècie i que, per tant, sí que hem de sentir por si volem sobreviure.
La funció adaptativa de la por és protegir-nos de tot allò que pugui ser perillós per a nosaltres, proporcionant respostes de fugida o atac davant de l’estímul que ens desperta a aquesta emoció.
No és d’estranyar, doncs, que les pors variïn segons l’edat, en funció de la consciència de risc que tingui la persona davant diferents estímuls.
Aquest fet explica que les pors infantils ens semblin irracionals i, fins i tot, absurdes en moltes ocasions. Per exemple, en veure a un nen o nena que plora quan la seva mare s’allunya tot i que el seu pare estigui present, però no plora quan la família pateix un atracament.
Si, en el moment en que un nen o nena plora perquè la seva mare s’allunya, nosaltres pensem que és una situació absurda i diem “no has de tenir por. La mama no marxa per sempre”, li estem anul·lant la seva emoció tot i que aquesta estigui sent adaptativa.
Això no suposarà una conseqüència important si passa en una única ocasió, però si es converteix en quelcom recorrent, aquest nen o nena, començarà a patir dificultats per identificar, acceptar i gestionar la por.
I llavors, com podem reaccionar quan els nostres petits estan espantats?
- Podem crear un espai de conversa en que podem escoltar i anar a l’arrel d’allò que els hi fa por als nostres peques. En aquestes converses, hauríem d’intentar normalitzar parlar de les pors, i no només els dels nostres peques, també de les nostres, així veuran que sentir por és el més habitual.
- Sempre hem de validar i acompanyar l’emoció tot i que nosaltres no compartim la seva por. Recordeu quan validem una emoció dient “entenem que tinguis por de que vingui un monstre” no estem parlant de si existeixen o no els monstres, estem dient que entenem que existeixi aquesta por, i els nostres peques necessiten que entenem la seva emoció.
- Els jocs d’imaginació són la millor eina per a que els peques superin les seves pors, per exemple, creant un súper heroi imaginar que el protegeixi o deixant una trampa per als monstres sota la finestra.
- Podem cercar un objecte, joguina o, perquè no? la nostra mascota, a mode de protecció, de forma que pugui agafar-lo o anar-lo a visitar per a sentir-se segur.
- En cas de que es tracti d’una por molt intensa, podem crear una cova o cabana a la seva habitació que li faci sentir segur o segura, fora de l’abast d’allò que li fa por.
Si malgrat aquestes idees, observeu que els vostres peques es bloquegen molt davant d’alguna situació que els genera por, que es tracta de situacions molt irracionals o que aquestes pors comencen a suposar conseqüències importants pel seu dia a dia, no dubteu en demanar ajuda a un professional.
Esperem que us hagin sigut útils aquestes estratègies, i si voleu saber més, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres.
Equip de Somni Psicologia.
