EL NOSTRE BLOG, Gestión Emocional
Arriba l’estiu, vestim amb roba més lleugera i el físic de les persones passen a un primer pla.
Podríem dir que “lamentablement succeeix això” (i ho pensem), però el que sí que sabem és que és una realitat. Ens fixem més en el nostre cos, la seva forma, el seu to de pell, les seves particularitats; que si un granet per aquí, un pèl per allà, una nova piga, cel·lulitis, estries i un sense fi de coses.
Durant la temporada d’estiu, la gent sol fer més coses socials que en el seu dia a dia habitual i això impulsa a que puguis comparar-te amb altres cossos. De vegades per reforçar-te o de vegades per castigar-te. Avui dia, el físic es té molt en compte: entre parelles, entre amics o amigues, entre familiars… i cada vegada hi ha més persones amb una autoestima més baixa per culpa de les comparacions irracionals que fem.
Com hem escoltat milers de vegades, entrar a comparar-vos amb altres persones no ajuda en res, així que us proposem que us accepteu amb les vostres particularitats, que si hi ha alguna cosa que està a les vostres mans per sentir-vos millor i es pot aconseguir mitjançant una constància sana, endavant. Però no t’has de valorar pel teu físic, sinó que és millor procurar valorar-te per la teva forma de ser, pels teus valors i principis fins i tot pel teu caràcter i personalitat. És important estar sa/na físicament i està bé cuidar-se i no deixar-se de banda, però no hem de obligar-nos a canviar i molt menys que la nostra motivació per a canviar sigui per culpa de comparar-nos amb altra gent. Ningú sap la situació personal de cada persona i no hem ni de tenir enveja, ni comparar-nos assíduament.
No diem que deixar de comparar-se sigui fàcil, però us animem a intentar centrar-vos en vosaltres mateixos/es i no donar-li voltes al cos d’una altra persona, ja que no ens beneficia en res. Accepta’t i, si aquest estiu hi ha algun plan en què et vagis a sentir incomòde pel teu físic, pensa, reflexiona i decideix. Si optes per no anar, estarà bé; i si decideixes anar, també. Però que consti que si vas, vas per gaudir, no per estar incòmode i en bucle!
Fins la setmana vinent!
L’equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Relaciones Sociales
En moltes ocasions, quan algú ens diu alguna cosa que ens fa mal o ens senta malament, ens plantegem justament aquesta pregunta: Per a què li diré res?
Vegem. Què ocorre quan jo no estableixo un límit?
Si una persona realitza un acte o diu alguna cosa que em genera un malestar i no li ho comunico, passen dues coses. Primera, la persona no s’assabenta, per la qual cosa és molt probable que aquest esdeveniment torni a repetir-se en un futur. I sí, sabem que hi ha gent que, malgrat explicar-li el que ens ha generat, ho repetirà igualment. Però en aquest moment, nosaltres serem els i les qui decidirem si volem continuar donant oportunitats i espais a aquesta persona, o si canviarem la nostra relació amb la mateixa. Perquè… de veritat vols relacionar-te amb algú que no et respecta?
D’altra banda, el que també succeeix és que la nostra autoestima cada vegada anirà a menys. Si jo no em defenso, acabo integrant que “no tinc dret a defensar-me” per tant, “no mereixo defensar-me”. Això és altament destructiu perquè llavors, cada cop més sovint i fins i tot amb més intensitat, acceptarem situacions, contextos i actes que ens fan mal. I, en el pitjor dels casos, ens culparem a nosaltres mateixos/es per això: “clar que ha fet això, és que em mereixo el pitjor, és per culpa meva”.
Una vegada entenem la importància d’establir límits i comunicar les nostres emocions i necessitats, la pregunta òbvia que ens pot aparèixer és: “I com faig això?”. Amb assertivitat!
Podem parlar amb la persona i, inicialment, empatitzar amb ella, perquè ja sabem que realment no pretenia fer-nos mal.
Tot seguit, és important que expressem el que aquest fet/comentari/moment ens ha fet sentir, amb un llenguatge emocional: “he tingut por de”, “he viscut com que no t’importava”, “m’ha molestat perquè”. Important! Sempre parlarem de la conducta concreta, no de la persona. És a dir, no li direm “m’has fet sentir” sinó “aquesta broma m’ha fet sentir”. D’aquesta manera, no sols estarem sent fidels a la realitat (la persona no és dolenta, clar que no!), sinó que evitarem que se senti especialment atacada.
I per finalitzar, podem intentar trobar una manera de negociar la nostra relació, perquè cobreixi tant les seves necessitats com les nostres: “Què et sembla si m’avises del que no t’està agradant abans, de manera que puguis expressar-m’ho d’una altra forma, i no ens generi tant de malestar a cap de les dues?”.
Recorda que posar límits a les persones del teu voltant no significa que vagin a rebutjar-te ni que es vagin a enfadar, sinó que podreu conjuntament desenvolupar una relació que satisfaci a totes dues parts.
Ens veiem el dimecres que ve!
L’Equip de Somni Psicologia
