EL NOSTRE BLOG, Infantil, Parentalidad
No és cap secret que, avui dia, part del procés de criança recau, molt sovint, en els avis i les àvies.
Tot i que, en la majoria dels casos, això és degut a la dificultat en la conciliació familiar, suposa un gran avantatge per al desenvolupament dels nens i les nenes a nivell emocional, cognitiu i social. Tot i així, pot suposar també molts conflictes entre les figures de criança. És a dir, entre els progenitors i els avis o àvies.
Això tendeix a passar a causa de diverses raons, però les més rellevants són les següents:
- Els canvis quant als models de criança entre generacions poden suposar que els avis o àvies no entenguin moltes de les normes imposades pels pares o mares, suposant suggeriments, propostes o, fins i tot, imposicions sobre com fer les tasques de criança.
- La dificultat per a invertir els rols d’autoritat en quant a la criança. El rol d’autoritat és una cosa molt complexa i està molt interioritzat. Els avis i les àvies, com a pares/mares dels progenitors, han percebut sempre aquest rol d’autoritat sobre ells i elles, però, en el moment en què aquestes filles o fills es converteixen en mares/pares, adquireixen un rol d’autoritat que hauria de ser major al dels avis i àvies respecte els seus fills i filles, escalant en la piràmide d’autoritat per sobre d’ells/es. Aquesta inversió dels papers pot portar molts conflictes, ja sigui perquè els pares o mares no saben com posar uns certs límits als seus progenitors o perquè aquests no els acceptin venint dels seus propis fills/es.
Per a que aquest equip de criança funcioni i no posem límits incoherents als infants, la clau recau en la comunicació i el respecte entre pares/mares i avis/àvies.
Hem d’entendre que aquests dos canvis no només ens afecten a nosaltres i ens generen aquest malestar, sinó que és una cosa mútua i cal comunicar-nos de manera assertiva per a traslladar allò que és important per a nosaltres respectant el que ho és per a ells o elles.
I per a això, haurem de posar límits molt clars, però també treballar la nostra flexibilitat. Desgraciadament, la criança mai pot recaure únicament en unes mans perquè, malgrat que això satisfaria la nostra necessitat de control, no seria positiu ni per a la nostra pròpia gestió emocional, ni per al desenvolupament dels infants.
Esperem que us hagi semblat interessant l’article i que pugui ajudar-vos a gestionar la criança compartida amb els avis i les àvies. I si voleu tips o estratègies més concretes, no teniu més que demanar-ho en comentaris i us crearem contingut sobre aquest tema.
Fins a la setmana que ve!
L’equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Gestión Emocional, Gestión Emocional
Clic. Desbloqueges el telèfon per enèsima vegada en els últims minuts. Entres en una xarxa social i et tires una estona mirant vídeos que no t’interessen especialment, però no saps per què, “et tenen enganxat/da”. A l’estona, t’avorreixes i et poses una sèrie. Mires el capítol mentre xafardeges històries d’instagram de persones que coneixes.
Et sona? Què tal et fa sentir això? I el millor… per què ho fem?
Totes aquestes activitats aparentment rutinàries, són maneres de segregar dopamina. La dopamina és un neurotransmissor relacionat amb el gaudi o el goig. Així doncs, quan jo miro una sèrie que m’agrada, segrego dopamina. Encara que, el que descrivíem anteriorment no semblava especialment de gaudi, no? Això és perquè també són mecanismes magnífics per a intentar evitar les emocions. Quan sento alguna cosa que no vull sentir, puc fer diverses coses: negar-ho, afrontar-ho o evitar-ho.
Quan parlem d’evitació emocional, normalment ens plantegem persones que usen l’alcohol o altres drogues per a no sentir, veritat? Però també podem parlar de qualsevol altra conducta portada a l’extrem: estar tot el dia amb el mòbil a la mà, fer moltíssim esport, anar de compres constantment, treballar jornades interminables, jugar a videojocs o a jocs d’atzar, no estar *solx ni un segon, no parar per casa en setmanes…
Aquestes conductes són evitacions (aparentment sofisticades, veritat?); maneres de mantenir-nos ocupats/des per a no connectar amb el que ens està succeint.
Òbviament això no és positiu per a nosaltres. D’una banda, perquè si no sé què estic sentint, no ho resoldré, de manera que es perpetuarà el problema. D’altra banda, somatitzaré; és a dir, les emocions trobaran maneres d’expressar-se a través del cos. I finalment, potser hauré de sustentar conseqüències negatives derivades de la meva conducta d’evitació (per exemple, problemes econòmics per culpa del joc).
Així doncs, et recomanem que intentis revisar-te, donar-te espais per a processar les teves emocions, connectar amb tu mateix/a, i ser conscient del que està succeint! D’aquesta manera, podràs donar una resposta a les teves necessitats!
Esperem que t’hagi resultat molt interessant! Fins a la setmana que ve!
L’equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Gestión Emocional
Arriba l’estiu, vestim amb roba més lleugera i el físic de les persones passen a un primer pla.
Podríem dir que “lamentablement succeeix això” (i ho pensem), però el que sí que sabem és que és una realitat. Ens fixem més en el nostre cos, la seva forma, el seu to de pell, les seves particularitats; que si un granet per aquí, un pèl per allà, una nova piga, cel·lulitis, estries i un sense fi de coses.
Durant la temporada d’estiu, la gent sol fer més coses socials que en el seu dia a dia habitual i això impulsa a que puguis comparar-te amb altres cossos. De vegades per reforçar-te o de vegades per castigar-te. Avui dia, el físic es té molt en compte: entre parelles, entre amics o amigues, entre familiars… i cada vegada hi ha més persones amb una autoestima més baixa per culpa de les comparacions irracionals que fem.
Com hem escoltat milers de vegades, entrar a comparar-vos amb altres persones no ajuda en res, així que us proposem que us accepteu amb les vostres particularitats, que si hi ha alguna cosa que està a les vostres mans per sentir-vos millor i es pot aconseguir mitjançant una constància sana, endavant. Però no t’has de valorar pel teu físic, sinó que és millor procurar valorar-te per la teva forma de ser, pels teus valors i principis fins i tot pel teu caràcter i personalitat. És important estar sa/na físicament i està bé cuidar-se i no deixar-se de banda, però no hem de obligar-nos a canviar i molt menys que la nostra motivació per a canviar sigui per culpa de comparar-nos amb altra gent. Ningú sap la situació personal de cada persona i no hem ni de tenir enveja, ni comparar-nos assíduament.
No diem que deixar de comparar-se sigui fàcil, però us animem a intentar centrar-vos en vosaltres mateixos/es i no donar-li voltes al cos d’una altra persona, ja que no ens beneficia en res. Accepta’t i, si aquest estiu hi ha algun plan en què et vagis a sentir incomòde pel teu físic, pensa, reflexiona i decideix. Si optes per no anar, estarà bé; i si decideixes anar, també. Però que consti que si vas, vas per gaudir, no per estar incòmode i en bucle!
Fins la setmana vinent!
L’equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Relaciones Sociales
Segur que alguna vegada has sentit gelosia, oi? Ja sigui en parella o amb una amistat o una persona de la família. Què difícil és de gestionar, no?
Primerament, ens agradaria que et plantegessis com definiries la gelosia, més enllà d’un sentiment desagradable. Complicat, no? La gelosia és un estat emotiu ansiós que pateix una persona, i que es caracteritza per la por a perdre la possibilitat del que, es percep, es poseeix.
Ja sabem que no posseïm a l’altra persona, però és inevitable que ens preocupi perdre la posició de privilegi que sentim que tenim amb algú. És a dir, quan tenim vincle amb una persona i sentim que som especials per algun motiu, no volem deixar de ser-ho. Són sans?Bé, no quan resulten un impediment o una problemàtica per la relació (és a dir, la majoria d’ocasions), però sí són normals, comuns i comprensibles. Venen sempre de la inseguretat, malgrat no tots els gelos són iguals.
Existeixen els gelos motivats i els immotivats. Els primers són quan hem viscut algunes situacions en parella, com una infidelitat no elaborada, la falta de compromís d’una de les dues persones de la parella o estar una relació de parella assimètrica. En aquest cas, podem entendre que la reacció lògica sigui sentir gelosia.
D’altra banda, els gelos immotivats venen per la manca de confiança d’un/a mateix/a, per experiències familiars o personals viscudes prèviament, o perquè existeix un trastorn psicològic de base. És a dir, l’altra persona realment hi té poc a veure, i estem projectant les nostres inseguretats i pors en la relació.
Llavors, com aconseguim gestionar-los adequadament?
Primer, com sempre, identifica com et sents. Entén que aquesta emoció és comprensible i apareix d’una inseguretat. Acte seguit, hem d’esbrinar d’on prové aquesta inseguretat: em sento insegur/a amb la relació, o em manca confiança en mi mateix/a?
En cas que em senti insegur/a amb la relació, haurem de veure de quines maneres podem potenciar la seguretat en la mateixa. Potser necessites que aquesta persona t’expressi afecte d’una manera diferent, o que busqueu més espais per tenir temps de qualitat. Segurament no t’ho mostri de la manera que tu desitges, però això no vol dir que no poguem trobar maneres diferents que et generin seguretat.
D’altra banda, si el que detectes és que la inseguretat és pròpia per experiències passades o per manca d’autoestima, t’animem a que intentis treballar-ho de manera autònoma o amb ajuda terapèutica.
Sigui com sigui, us animem a potenciar la comunicació i la comprensió per tal de que sigui més senzill entendre’ns totes i tots plegats!
Esperem que t’hagi resultat útil! Fins la setmana vinent!
L’equip de Somni Psicologia
Adolescencia, Àmbit laboral, Assertivitat, Companyerisme, Comunicació, Concentració, EL NOSTRE BLOG, Emocions, Expectatives, Funcions executives, Gestió Emocional, Intel·ligència, Organització, Relaciones Sociales, Relaciones Sociales, Relacions Socials
Has sentit a parlar alguna vegada dels escape room? És una forma d’entreteniment que s’ha donat molt a conèixer en els últims anys.
Els primers van ser duts a terme per enginyers de Silicon Valley, que van crear un joc de escape room basat en les novel·les de Agatha Christie l’any 2006, i a poc a poc van anar expandint-se i arribant a la resta del món, convertint-se en una de les formes d’entreteniment per excel·lència.
Es tracta d’un joc físic i mental en equip, que consisteix a aconseguir escapar d’una habitació, ambientada i amb una temàtica coneguda prèviament, resolent enigmes, endevinalles, misteris i superant tota classe de proves. L’estar tancat en una habitació pot no ser literal, perquè existeixen alguns que poden transportar-se d’un lloc a un altre i fins i tot que es fan en línia, i que requeriran molt més de la nostra imaginació per a l’ambientació.
Una de les claus d’un escape room, és que existeix un límit de temps per a aconseguir sortir de l’habitació, per la qual cosa la rapidesa i l’adrenalina es converteixen en dos factors clau en aquesta activitat.
A més d’un moment de diversió i d’oci, realitzar escape rooms ens aporta molts altres beneficis com:
1. Estimulació Cognitiva: En resoldre enigmes i tenir un temps determinat, augmentem la nostra concentració i focalitzem molt més la nostra atenció. A més, havent de retenir informació al llarg d’aquests exercitem la nostra memòria gairebé sense adonar-nos.
2. Desconnectar de la rutina: Concentrar-nos en allò que estem fent, i no tenir elements distractors com a telèfons mòbils, ens permet oblidar-nos per un temps de la realitat de fora, les nostres obligacions, preocupacions, i centrar-nos només en allò que estem fent.
3. Treballar sota pressió: Com hem dit anteriorment, l’adrenalina juga un paper clau en aquesta mena d’activitats, per la qual cosa haurem d’aprendre a controlar la pressió i els nervis, per a aconseguir organitzar-nos, resoldre les diferents proves i aconseguir mantenir la calma per a ser el més eficients possible malgrat la pressió.
4. Desenvolupar la resiliència: És d’esperar que no tot ens sortirà sempre a la primera, que cometrem errors i que haurem d’intentar diverses vegades una mateixa cosa fins a aconseguir-la. Perseverar en allò que intentem resoldre ens permetrà desenvolupar i fomentar la nostra capacitat de resiliència.
5. Millorar l’autoestima: Ser capaços i capaces de resoldre un enigma, superar una prova, ajudar a l’equip, etc. ens fa sentir millor amb nosaltres mateixos/es i valorar-nos molt més. A més, en els escape room podem sentir que les nostres habilitats són reconegudes i imprescindibles perquè tot l’equip aconsegueixi escapar.
6. Treballar l’atenció: En la majoria de escape room ens trobem amb molts estímuls alhora, per la qual cosa en ells treballarem la nostra atenció, intentat focalitzar-la en allò que ens interessa en aquest moment i evitant distreure’ns amb altres estímuls. A més, haurem de mantenir l’atenció durant un període llarg de temps, per la qual cosa alhora estarem estimulant la nostra atenció sostinguda.
7. Treballar en equip i cooperar: En un escape room el treball en equip és la clau de l’èxit, per la qual cosa haurem de comunicar-nos de manera assertiva, interactuar en tot moment amb una bona comunicació, organitzar-nos entre nosaltres, prendre decisions, defensar els nostres punts de vista, empatitzar amb els altres companys/es, etc. L’adrenalina a vegades ens pot jugar males passades i fer que la nostra comunicació no sigui l’adequada, per la qual cosa podem aprofitar per a intentar comunicar-nos de manera assertiva en tot moment, malgrat la pressió.
Esperem que l’article us hagi semblat interessant i us animem a explicar-nos les vostres experiències amb els escape room!
L’Equip de Somni Psicologia