Adolescencia, Afecció, Ansietat, Assertivitat, Auto-càstig, Autocura, Autoestima, Companyerisme, Comunicació, EL NOSTRE BLOG, Emocions, Empatía, Expectatives, Funcions executives, Gestió Emocional, Infantil, Intel·ligència, Lectoescriptura, Llenguatge, Maternitat, Organització, Parentalitat, Perfeccionisme, Prioritats, Reeducació, Reeducación, Reeducación, Responsabilitat afectiva
Quants pares i mares temen i pateixen l’arribada del moment de les notes? Aquest moment en què els nens i nenes arriben de l’escola amb un paper, que pretén reflectir el coneixement adquirit durant aquest trimestre. I és que a molts pares i mares els genera ansietat aquest moment, ja que els sembla determinant per als seus nens/es, i apareix la comuna por al fracàs: “I si ha suspès moltes?”, “I si no aconsegueix aprovar-les?”, “I si no li agrada estudiar?”, “Serà un fracassat/ada?”
I on va tota aquesta falta de confiança i por al fracàs? Òbviament als nens i nenes que, encara que creguem que no ens escolten o que no ens estan fent cas, són com una esponja que absorbeixen tot el que veuen i tot el que escolten.
I és que, com hem parlat en moltes ocasions, cada nen/a és un món, amb les seves habilitats i amb les seves dificultats, i a vegades un sistema acadèmic rígid i basat a aprendre conceptes i plasmar-los en un examen pot no ser beneficiós per a tots/es ells/es. Si només basem les habilitats dels nens i nenes i la seva vàlua en els assoliments acadèmics, no sols els pares i mares tindran i viuran aquesta por al fracàs dels seus fills/es, sinó que ells i elles també l’experimentaran.
Què pot generar això? Doncs segurament ens trobarem amb nens i nenes ansiosxs, nerviosxs, amb una baixa autoestima, i amb molta por de provar coses noves o a continuar intentant coses que no els surten, per la por a fracassar.
És important parlar i mostrar als nens i nenes el valor del fracàs, la importància d’intentar les coses, encara que no ens surtin, de provar coses noves, de continuar intentant-ho, i sobretot, és important que restem importància a aquestes notes i li donem un valor diferent, de celebrar i realçar aquelles àrees en les quals ha destacat, i les que no, no viure-les com un fracàs sinó com una manera de visualitzar en què coses tocarà esforçar-se una miqueta més.
I, a ser possible, generar un espai en el qual parlar que coses també ens costen a nosaltres com a adults i que continuem intentant, assegurant-nos que no tingui por de suspendre, a equivocar-se, a viure aquests errors com a part del procés d’aprendre, perquè en un futur no tinguin por de provar, intentar i equivocar-se.
Ens veiem la setmana que ve amb un nou article!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Infantil, Relaciones Sociales
Avui volem facilitar-vos diversos recursos TIC per a nens i nenes amb TEA. Com ja sabreu, atès que escrivim molt sobre això, el Trastorn de l’Espectre de l’Autisme és molt ampli i hi ha molts tipus de perfils, alguns més similars i d’altres més diferents entre ells. Us oferim eines tant per estimular i ampliar llenguatge, com per treballar diferents situacions socials juntament amb la identificació emocional, així com jocs interactius per treballar diverses dificultats d’una manera divertida.
Comencem!
- Pictotraductor: és una pàgina web que converteix les paraules en pictogrames. A més, també les verbalitza a través d’àudio. D’aquesta manera podem obtenir aquells pictogrames que ens facilitin la comunicació amb els/les nostres/es peques.
- El sonido de la hierba al crecer: és una pàgina web amb un munt de recursos, per a diferents perfils, diferents edats i per treballar diferents dificultats. Trobarem tant històries socials, com pictogrames i contes per reeducar alguns aspectes. També jocs que es poden imprimir per poder jugar físicament, tots ells gratuïts. Trobem també testimonis i milers de recursos súper útils per treballar situacions força comuns amb les quals moltes persones amb TEA es troben.
- Soyvisual: és un sistema de comunicació augmentativa i compta amb una aplicació per poder fer exercicis pràctics. Funciona molt bé per a nens i nenes que no identifiquen encara els pictogrames i estan fent la transacció del real als pictos.
- Dia a dia: és un recurs que et deixa anotar les activitats diàries i guardar-les, per poder tenir organitzat el dia i anticipar possibles imprevistos. Promou l’orientació temporal-espacial, poden realitzar-lo els nens o nenes de manera autònoma, o amb l’ajuda dels seus referents.
- Iseqüències: un súper recurs per treballar i fomentar habilitats socials i identificació emocional.
- Sígueme: una aplicació per millorar processos cognitius-visuals i perceptius-visuals, amb l’objectiu d’estimular l’adquisició de paraules a través de diferents materials audiovisuals.
- Look at Me: un joc magnífic, basat en diferents missions, amb l’objectiu de promoure, entendre i detectar les emocions d’altres persones. Utilitza un sistema de punts per mantenir a tots/es els nens i nenes motivats.
- ARASAAC: un dels recursos més utilitzats i protagonistes en la història de l’Autisme, es tracta d’un recurs de comunicació augmentativa i alternativa que ofereix moltíssims pictogrames.
Hi ha una gran quantitat de pàgines web i aplicacions que ens poden ajudar a fomentar el llenguatge, les habilitats socials, el reconeixement emocional, la imitació, la lectura, escriptura, la interacció amb els altres i totes elles d’una manera divertida i atractiva.
Si voleu més recursos no dubteu en escriviu-ho en comentaris i així ho farem! Fins dimecres vinent! Feliç setmana!
L’equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Infantil, Parentalidad
Aquest nadal les cartes dels nens, nenes i adolescents han estat carregades de videojocs. Les persones que estem amb infants ja portem mesos sentint comentaris del tipus “Demanaré als reis la Nintendo Switch”, “Aquest any segur que els reis em porten el nou fifa” o “només he demanat la Play 5 per a assegurar-me que me la porten”.
Ara aquesta és una nova realitat per a moltes famílies i, amb ella, venen un munt de dubtes sobre com hem de gestionar el temps amb pantalles. Perquè sí, el moment en què arriba un nou joc o consola a casa, és el millor moment per a establir unes normes d’ús.
Tot i així, això no significa que no puguin atribuir-se quan ja tenim algun joc a casa o quan observem que l’ús que se li està donant no és el que considerem adequat. De fet, la gestió familiar dels videojocs i els conflictes que poden derivar d’ells, és una part significativa de la nostra professió, en el món de la psicologia infantil actual.
L’addicció a pantalles, la preocupació pel mal ús que fan alguns menors d’elles o l’aïllament que pot arribar a suposar, tendeixen a ser demandes molt usuals en el camp en el que treballem.
Això és donat a l’elevada estimulació que suposen els videojocs per als nens, nenes i adolescents en comparació amb altres jocs o entreteniments, que suposa un reforç immediat tan potent que pot reduir l’efecte d’uns altres reforçadors del dia a dia.
A més, els videojocs i les xarxes socials són un dels principals temes de conversa entre menors, de manera que, prescindir totalment d’aquests, també suposarà unes conseqüències socials per a ell o per a ella.
Trobar l’equilibri pot ser especialment difícil, però aquí us deixem alguns consells que creiem que poden ajudar-vos:
- Marqueu unes regles sobre l’ús de les pantalles: Aquestes haurien d’incloure el tipus de jocs que estan permesos, les persones amb les quals poden jugar, la informació que poden donar a través d’internet i el temps d’ús.
- Negocieu aquestes regles: Recordeu que l’ús de les noves tecnologies el vivim d’una forma molt diferent en cada generació i, per tant, pot ser que el vostre/a fill/a presenti unes necessitats que no haguem tingut en compte. Sigueu flexibles en la mesura que us sembli just en el moment d’establir les normes de joc.
- Negocieu també unes conseqüències que us semblin adequades per al cas en què no es compleixin aquestes regles i quan s’aplicaran.
- Parar de jugar pot ser realment difícil quan acabi el temps. Carrega’t de paciència i estipula pistes o avisos abans d’atribuir una conseqüència aversiva. Per exemple, anticipa el nombre d’avisos que tindrà per a recollir abans d’obtenir la conseqüència.
- Converteix l’ús dels videojocs en un reforç positiu. Quan facin coses bé o aconsegueixin uns certs assoliments o metes, pots obsequiar amb més minuts de videojoc. Normalment, li animaran a seguir endavant! I, en cas que no compleixi amb unes tasques bàsiques, podem convertir-los en un estímul de retirada de benefici.
- Dona exemple! No podem pretendre que els nens i nenes no juguin a videojocs si vosaltres/as esteu tot el dia de la mà d’un dispositiu electrònic. Estableix petits espais sense pantalles també per a vosaltres en els moments en què ells i elles no les tinguin.
- Crea activitats estimulants per als nens, nenes i adolescents a part de les pantalles. Com dèiem, moltes vegades, els videojocs poden ser l’estímul més potent que aconsegueixin i per això, serà el més atractiu, però a la teva mà està crear altres estímuls que puguin resultar igual o més atractius.
Esperem que us hagi resultat interessant l’article i que pugui ser útil per a la vostra gestió del temps en família.
Fins a la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Gestión Emocional
Ha arribat un any nou, i moltes persones comencen a plantejar-se quins objectius volen assolir aquest 2023. És una pràctica molt habitual i, en molts sentits, motivadora. Però, què passa si no sé què vull assolir?
Sovint, si ens sentim amb una emoció molt intensa (tristesa, ansietat, apatia, avorriment), ens pot costar molt delimitar uns objectius o saber cap a on volem mobilitzar-nos, ja que l’emoció ens desborda. I això, òbviament, ens pot fer sentir culpa: “per què sóc diferent a la resta?”, “per què no sé el que vull?” “estic perdut/da”.
És molt comprensible sentir-nos d’aquesta manera però, com t’estaràs imaginant, no ens ajuda a avançar, sinó que ens bloqueja més encara. Així doncs, abans de res, serà important gestionar l’emoció. Com sempre us diem, primer haurem d’identificar què sento, i acceptar-ho (donar-li un espai, validar-me, …); després trobar una manera d’expressar o gestionar l’emoció (parlant-ne, escrivint-ho, fent esport, …); i finalment desconnectar fent quelcom agradable que ens ajudi a tornar a estar amb calma.
Una vegada l’emoció la tenim més gestionada i no ens envaeix tant, és un bon moment per a plantejar-nos què és el que necessitem. Millor organització? Potenciar l’esport? Un canvi a nivell laboral? Deixar una relació de parella?
Per a poder-ho veure clar, és important que:
- Busquem un espai tranquil, sense distraccions ni pressions, i deixar-nos anar
- Identificar què sentim. Si ens costa, ens podem centrar en les sensacions corporals i/o els pensaments intrusius, i a partir d’aquí concloure l’emoció.
- Plantejar-nos idealment què necessitariem per a sentir-nos millor (més estables o amb més calma)
- Baixar aquest objectiu ideal a un realista segons les nostres possibilitats. Per exemple: idealment m’aniria genial fer esport cada dia una hora, però no m’és possible amb totes les meves obligacions i/o pel meu estat físic actual, per tant puc plantejar-me realistament fer 20 minuts, tres cops per setmana.
- Planificar passos per arribar al meu objectiu realista, és a dir, no puc esperar fer 3 cops a la setmana partint de 0, per tant, planificar inicialment un temps fent un dia a la setmana, i programar en quin moment aniré augmentant
- Pensar de quina manera puc recompensar-me pel meu esforç; petits premis, privilegis nous, paraules d’ànim, …
I, sobretot i més important, mostrar compassió cap a nosaltres mateixos/es. Acceptar les nostres limitacions i/o el nostre moment emocional, i oferir-nos espais de cura per tal de sentir-nos millor. Avançarem més ràpid si no ens matxaquem!
Esperem que t’hagi resultat útil aquest article! Fins dimecres vinent!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, NUESTRO BLOG
S’acaba l’any i amb ell deixem enrere 365 dies plens de moments i experiències viscudes.
Cap d’Any sol ser sempre un moment nostàlgic, de recordar el camí fet, de repassar tot allò viscut, de valorar i posar en una balança les decisions que hem pres i on ens han portat.
Però també és un moment d’oportunitat; d’oportunitat de treure aprenentatges d’aquelles coses que potser no han anat tan bé, o de valorar les nostres capacitats sobre com hem fet front a situacions o problemes que han aparegut.
I és que moltes vegades, tot el que anem vivint al llarg de l’any, passa desapercebut sota el ritme frenètic del nostre dia a dia, sense tenir un moment per parar i adonar-nos del que està passant.
Encara que ens sembli que no, moltes vegades els nens i nenes també viuen dins d’aquest ritme accelerat que portem els adults: escola, extraescolars, activitats el cap de setmana…
És per això que avui hem decidit portar-vos una dinàmica per acomiadar l’any d’una manera conscient i connectada amb les nostres emocions i amb tot allò que hem viscut durant l’any que deixem enrere.
La proposta que us portem avui consisteix en crear entre tota la família una càpsula del temps, una caixa on guardarem tot allò que ens recordi a l’any que deixem enrere: fotografies, escrits, records, entrades a espectacles, qualsevol cosa que se’ns acudeixi!
Al final de l’any, crearem entre tota la família la càpsula de l’any que deixem enrere i, mentre ho fem, podrem recordar, entre tots i totes, aquells moments; compartir anècdotes, explicar com ens van fer sentir, fins i tot podrem comprovar com un mateix record o moment ens pot fer sentir de maneres diferents a cada persona.
Un cop omplerta la càpsula, la guardarem en un lloc segur i prometent no obrir-la en cap moment durant la resta de l’any, i el proper cap d’any, podrem obrir-la entre plegats i plegades, i recordar tot allò que hi vam posar i que, en aquell moment, era important per nosaltres! I, un altre cop, podrem crear entre tots la nova càpsula de l’any que deixem enrere.
Aquesta dinàmica també ens permet que, durant l’any, cadascú vagi fent una llista o guardant aquells moments o records que voldrà posar a la càpsula d’aquell any i, per tant, ens farà valorar a cadascú la importància d’aquells moments, per estar més presents en allò que estem fent, i per valorar si es digne d’entrar a la nostra càpsula del temps.
Esperem que us hagi agradat la dinàmica i que ens expliqueu la vostra experiència si decidiu posar-la en pràctica. I de part de tot el nostre equip, bon any nou!
L’Equip de Somni Psicologia
